Formes al·lotropiques del carboni
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,07 KB
Tweet |
Púlsar: Estel de neutrons que emet radiacions continues. Posseeixen un intens camp magnètic que indueix l’emissió d’aquests impulsos de radiació electromagnètica.
L’emissió d’aquests impulsos es coneix com a Efecte Far⇒ el púlsar emet radiacions contínuament però nosaltres només les rebem períòdicament.
Quasar: Els quàsars són fenòmens que es produeixen quan un enorme forat negre,ubicat al nucli d'una Galàxia, comença a absorbir tota la matèria que troba en la seva proximitat.
Quan això passa, a causa de l'enorme velocitat de rotació del disc d'acreció que es forma, es produeix una gegantesca quantitat d'energia la qual és alliberada en forma d'ones de ràdio, llum, infraroig, ultraviolat, i raigs X, és per això que els quàsars són els objectes més brillants de l'univers conegut.
Any llum: unitat de longitud utilitzat en l’astronomia. És la distància que recorre la llum en un any.
Forat de cuc: és una hipotètica drecera espai-temps. Si existís el forat de cuc, seria la única manera d’aconseguir que la nostra velocitat fos superior a la velocitat de la llum.
Nova: quan una nana blanca i una gegant roja estan a prop, hi ha atracció gravitatòria que com que la nana blanca té densitat més alta, atrau a la gegant roja cap a ella. Al entrar en contacte, augmenta la massa de la nana blanca, que fa que la força gravitatòria també augmenti, causant així un col·lapse gravitatori que provoca una explosió⇒ NOVA
Anàlisi espectral: és la descomposició de la llum que ens arriba per a poder observar la composició.
VENT SOLAR:
És una petita part de la matèria de l’estel (H+, He2+) què és expulsada a causa de l’energia de la fusió estel·lar.
RADIACIÓ CÒSMICA DE FONS:
És la primera forma d’energia que es va crear i a dia d'avui, encara ens segueix arribant, però ja no en forma de llum, ara ho fa en forma de so.
FORMACIÓ DE LES GalÀXIES:
Després de l’explosió del Big Bang, va haver-hi la creació de la matèria, H i He que estaven agrupats en diferents llocs de l’espai, i a causa a la densitat d’aquests núvols, van crear unes forces gravitatòries que van atraure a la resta de matèria, agrupant així, la matèria en diferents punts de l’univers.