Formació i Funcionament de la Unió Europea

Procés de Formació de la UE

1. Pla Marshall (1945): Pla que va revitalitzar l'economia europea després de la Segona Guerra Mundial.
2. BENELUX (1948): Unió econòmica entre Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg.
3. CECA (1951): Promoguda per França amb la intenció de regularitzar la producció de carbó i acer, inicialment entre França i Alemanya. Després s'hi va afegir el BENELUX.
4. Informe Spaak: Va fer possible la signatura del Tractat de Roma (1957).
5. Tractat de Roma (1957): Va permetre la creació de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i la CEEA (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica).
6. Tractat de la Unió Europea (TUE) (1993): Va fer evolucionar la CEE en el que actualment es coneix com la Unió Europea. El canvi, aparentment anecdòtic, mostra la voluntat de formar vincles entre les nacions de la UE més enllà dels econòmics.

El Parlament Europeu

• Elegit cada 5 anys.
• Situat a Estrasburg.
• 785 eurodiputats dividits principalment en 2 grups: el PPE i el PSE.
• El seu objectiu és arribar a acords, no legislar.
• Proporcionalitat regressiva: països amb més habitants = menys escons per habitant i viceversa.

Consell de Ministres

• Seu a Brussel·les.
• S'encarrega dels acords internacionals, els pressupostos, l'aprovació de lleis, la cooperació entre tribunals i les polítiques econòmiques.
• La presidència canvia cada 6 mesos.

Comissió Europea

• Òrgan executiu que s'ocupa del dia a dia de la UE.
• Proposa lleis, gestiona pressupostos, aplica les polítiques, fa complir les lleis i representa la UE a nivell internacional.
• Formada per 27 comissaris (1 per estat).
• La seva designació ha de ser aprovada cada 5 anys pel Parlament Europeu i el Consell de Ministres.

Banc Central Europeu (BCE)

• Seu a Frankfurt.
• Marca la política monetària europea.

Tribunal de Justícia

• Seu a La Haia.
• Es poden adreçar a individus o col·lectius.
• Format per un jutge de cada país més un de rotatori.

Integració Econòmica

Problemes

• Les diferents taxes sobre alguns productes.
• La diferència econòmica entre països.
• Diferents interessos pel que fa a impostos.

Avantatges

• Una única divisa per a tota la Unió.
• Estabilitat de preus.
• Inflació reduïda.

Desavantatges

• Pèrdua d'independència econòmica.

Fons Estructurals

FSE (Fons Social Europeu)

• Previst en el Tractat de Roma i posat en funcionament l'any 1960 amb l'objectiu de millorar l'ocupació i el nivell de vida dels treballadors.

FEOGA-O (Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agrícola, secció orientació)

• Previst al Tractat de Roma, funciona des de 1964 amb l'objectiu de millorar les estructures agràries i els processos de transformació i comercialització agrària.

FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

• Creat el 1975, amb l'objectiu de corregir els desequilibris socioeconòmics entre els països de la UE.

IFOP

• Creat el 1993 per finançar les accions de la pesca i l'aqüicultura.

Fons de Cohesió

• Dedicats a la millora d'infraestructures.
• Dividits en objectius per ordre de prioritat:

Objectiu 1

• Regions amb un PIB inferior al 75% de la mitjana europea (hi participen tots els fons estructurals).

Objectiu 2

• Reconvertir econòmica i socialment una zona amb deficiències estructurals (formen part el FEDER i el FSE).
• Es pot dividir en tres subobjectius:
  • Regions en transformació en el sector industrial: Per accedir als fons han de complir: atur més alt que la mitjana europea de fa 3 anys, % d'ocupació industrial igual o superior a la mitjana europea en qualsevol any des de 1985.
  • Zones rurals en declivi: Densitat de població inferior a 100 h/km² i mitjana d'atur superior a la mitjana europea en els darrers 3 anys o una disminució de la població des de 1985.
  • Zones urbanes en situació difícil: Atur de llarga durada elevat, nivell de pobresa elevat, medi ambient deteriorat, taxa de delinqüència elevada, nivell d'educació baix.
  • Zones dependents de la pesca: Zones on la majoria de la població depèn de la pesca.

Objectiu 3

• Modernització de la regió en temes d'educació, formació i ocupació.

Política Agrària Comuna (PAC)

La política comunitària neix amb la Comunitat Europea. La UE neix el 1957, a través del Tractat de Roma, on figura una PAC que busca:

• L'augment de la productivitat.
• Equiparar el nivell de vida del pagès.
• Estabilitzar els mercats.
• Assegurar el proveïment a preus raonables.
• Assegurar el subministrament per evitar l'escassetat.
• Equiparar els nivells de vida del camp i la ciutat.

Aquesta política es concreta uns anys després (el 1962). És la PAC tradicional, que va estar en vigor prop de 25 anys i que perseguia 3 objectius:

1. Mercat únic: Lliure circulació de productes agrícoles i lliure competència, amb una política comuna.
2. Preferència comunitària de la producció intra-zonal: Es defensa la producció comunitària front a les exteriors a través d'aranzels mòbils.
3. Solidaritat financera: Els costos de la PAC es financen per tots els països membres. L'instrument de finançament és el FEOGA i ho fa a través de 2 camps d'actuació:
   • Secció orientació: Finança la política d'estructures agràries.
   • Secció garantia: Assegura la política de preus i mercats.

El FEOGA ha vingut concentrant el 70% del pressupost europeu, el 90% per a garanties i el 10% per a orientació.