Fonts espontànies de finançament

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,9 KB

 

INVERSIÓ


Consisteix en l’aplicació de recursos financers en actius.

Mètodes estàtics:

suposen que el valor del diner és constant al llarg del temps, és a dir, consideren que els fluxos de caixa obtinguts en diferents moments tenen el mateix valor. 

Pay-Back

Determina el temps que es tarda en recuperar el desemborsament inicial.

Mètodes dinàmics

Suposen que el valor del diner varia al llarg del temps i, per tant, considera que s’ha de tenir en compte el moment en què s’obtenen els diferents fluxos de caixa (VAN/TRI). VAN: És el valor actualitzat de tots els rendiments esperats, és a dir, la diferència entre el valor actualitzat dels cobraments esperats i el valor actualitzat dels pagaments previstos.

TRI:

és el tipus d’actualització que fa nul el valor del capital net, és a dir, que fa que el valor actualitzat del benefici del projecte d’inversió sigui 0. (r>i)

FONTS DE FINANÇAMENT: són l’origen dels recursos econòmics que les empreses utilitzen per realitzar els seus projectes d’inversió.


Finançament propi intern

Està constituït pels fons generats per la pròpia empresa.

Finanç. De manteniment

com a finalitat conservar i renovar la capacitat productiva de l’empresa i comprèn les amortitzacions (quantitats dotades amb càrrec a un compte de despeses, i per tant, extretes dels beneficis empresarials abans del seu càlcul, per cobrir la depreciació que es produeix en els béns d’equipament) i les provisions (les quantitats dotades amb càrrec a un compte de despeses, i per tant, extretes dels beneficis empresarials abans del seu càlcul, per cobrir despeses extraordinàries o pèrdues certes que encara no s’han produït).

Finanç. D'enriquiment: s’obté gràcies a la no distribució de beneficis via dividends i constitueix un increment del patrimoni de l’empresa, augmentant el seu valor.

Finançament propi extern:

s’obté a través de les aportacions de capital per part dels propietaris de l’empresa. Les aportacions poden provenir de persones individuals, d’empreses o de societats de capital risc. 

Factoring

És un contracte de cessió de crèdits. L’operació consisteix a transferir a una empresa especialitzada, anomenada factor, la gestió global de les factures pendents de cobrament. Així, el factor s’encarrega de cobrar els crèdits pendents, assumint els impagats que es puguin produir. 


Prèstecs C/T

Són préstecs sol·licitats normalment a entitats financeres, per cobrir les necessitats d’inversió a curt termini. El termini de devolució del capital i dels interessos és inferior a un any.


Préstec(mitjà i LL/T):


és una operació financera regulada per un contracte, mitjançant el qual una persona, anomenada prestador (normalment una entitat financera), lliura una quantitat de diners prèviament pactada a una altra persona, anomenada prestatari (persona o empresa), que es compromet a tornar-los al venciment i a pagar els interessos i les comissions acordades.

Emprèstit:

és un préstec fraccionat en títols, anomenats obligacions, emesos per qui rep els diners i adquirits per persones, empreses o institucions que inverteixen els seus fons en aquests títols durant un període de temps determinat, a canvi d’obtenir una rendibilitat pactada prèviament i la garantia de recuperar el diner invertit al venciment de l’emprèstit.
El comprador de l’obligació adquireix un valor de renda fixa. L’empresa emissora obté un finançament durant un període de temps llarg, és a dir, l’emprèstit formarà part de l’exigible a llarg termini.
Lísing:
és un contracte mitjançant el qual una persona, generalment un empresari, que ha d’utilitzar un element d’immobilitzat (bé moble o immoble), ja escollit prèviament, encarrega a una societat de lísing que el compri i li llogui per un període de temps determinat, al final del qual podrà decidir si el compra per un preu preestablert o no.

Rènting

És una modalitat de finançament que consisteix en llogar béns mobles i immobles a llarg termini mitjançant un contracte d’arrendament en què l’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat i l’empresa de rènting es compromet a cobrir les despeses de manteniment del bé, les assegurances a tot risc... El rènting s’acostuma a utilitzar en els elements de transport.

 

Pòlissa

és una operació financera regulada per un contracte mitjançant el qual una entitat financera es compromet amb el seu client a permetre-li disposar de certes quantitats de diners fins assolir el límit acordat.

Crèdit comercial

En la pràctica comercial, és freqüent que els proveïdors concedeixin als seus clients un termini de pagament de les factures emeses. Aquest finançament es caracteritza perquè no comporta cap interès explícit, però si el proveïdor ofereix descomptes per pagament al comptat, s’haurà d’analitzar el cost de l’operació i avaluar si convé o no aquest finançament.

Descompte d'efectes

La lletra de canvi és un document mitjançant el qual una persona, anomenada lliurador (venedor), mana que una altra, anomenat lliurat (comprador), li pagui en la data de venciment una quantitat de diner.


Fonts espontànies de finançament


Són aquelles fonts que no requereixen cap tipus de negociació prèvia, com per exemple, les quantitats que l’empresa Déu a les administracions públiques (a l’Hisenda Pública o a la Seguretat Social) o els salaris que els treballadors no cobren fins a final de mes.

Solv.(A/P):


→>1 és solvent, no té problemes per pagar els deutes.
→<> està en situació de fallida, no pot pagar els deutes que té amb totes les seves inversions.

Liq. (AC/PC):


→>2 té un excés de liquiditat, és a dir, part de les inversions en actiu corrent (que no tenen gaire rendibilitat) podrien transformar-se en inversions en immobilitzat (amb major rendibilitat).
→entre 1 i 2 no té problemes per pagar els deutes a curt termini, ja que disposa de suficients inversions a curt termini.
→<> risc de suspensió de pagaments, problemes per pagar els deutes a curt termini.

Tres.(R+D/PC):

força més gran que 1 té un excés de liquiditat.
→>1 pot fer front als deutes a curt termini amb els drets de cobrament i els saldos en bancs i caixa.
→<> risc de suspensió de pagaments, no pot pagar els deutes a curt termini amb els drets de cobrament i els saldos a curt termini en bancs i caixa.

Disp.(D/PC):

>0,4 té un excés de tresoreria, és a dir, podria destinar més diners que ara estan al banc o en efectiu per fer inversions més rendibles.→entre 0,3 i 0,4 té un nivell correcte de tresoreria.
→<> pot tenir problemes per pagar els deutes a curt termini, ja que disposa de pocs diners en saldos de bancs i caixa.

Endeu.(P/PN+P):

> 0,6 es considera que l’empresa està massa endeutada.→entre 0,4 i 0,6 la relació entre fons propis i aliens és correcta.→<> l’empresa es pot endeutar més i així, portar a terme inversions interessants.

Est. Deute(PC/P):

per cada 100 euros de deutes, l’empresa ha de pagar x euros a curt termini. 
Si FMl’empresa té problemes de liquiditat, perquè amb l’actiu corrent no en té prou per finançar totalment el cicle d’explotació.  
Si FM>FMN, l’empresa té un excés de fons de maniobra i, per tant, podria invertir l’actiu circulant que no necessita per finançar el cicle d’explotació en una inversió no corrent que li permetés obtenir un rendiment superior.


Idea de necgoci:


és el punt de partida del projecte empresarial i pot consistir en una activitat totalment innovadora o en una novetat i millora d’una activitat que ja es porta a la pràctica en el mateix o en d’altres països.

Els promotors:

 són les persones que tenen la idea de negoci, han de fer un procés de reflexió, maduració i desenvolupament d’aquesta idea per determinar si es tracta d’una bona oportunitat de negoci.

Emprenedor:

aquella persona que concep una idea original de negoci, el projecta i busca mitjans humans i materials per posar-lo en funcionament.

Viabilitat comercial:

determinarà si el producte que ofereix l’empresa té possibilitats de venda i de desenvolupament en el mercat objectiu.

Estudi de mercat:

consisteix en la recerca, recollida i anàlisi de la informació sobre els consumidors, la competència i l’entorn general mitjançant tècniques com l’enquesta, l’observació, l’experimentació o la documentació. 

Pla de màrqueting:

 document on es determina el segment de mercat objectiu de l’empresa i la mescla de màrqueting mix que es portarà a terme.

Viabilitat econòmica:

analitza la capacitat del projecte empresarial d’obtenir beneficis.

Viabilitat financera:

elaboració del pla d’inversions i finançament, on s’hauran de detallar les inversions previstes i les fonts de finançament més adequades. 

Viabilitat legal:

 s’aconsegueix quan es poden complir les normatives legals i els tràmits jurídics i administratius necessaris.

Empresa individual:

És una persona física que realitza una activitat econòmica organitzada i continuada per compte propi. Els requisits són: ser major d’edat i tenir la plena disponibilitat dels seus béns.

Societat limitada:

forma jurídica mercantil de tipus capitalista, amb personalitat jurídica pròpia independent de la dels seus socis, que pot estar integrada per una persona o més. En aquesta societat el capital social es divideix en participacions socials iguals, indivisibles i acumulables, que es denominen participacions.

Societat anònima:

societat mercantil de tipus capitalista en la qual els socis posen recursos en comú per desenvolupar una activitat de tipus empresarial amb l’objectiu d’aconseguir uns guanys. El capital social està dividit en accions que representen la part de l’empresa que té cadascun dels socis. Els vots de cada soci depenen directament del nombre d’accions que tenen.

Cooperativa:

tipus de societat, amb capital mínim de 3.000 euros i gestió democràtica, constituïda per persones físiques o jurídiques que s'uneixen per millorar la situació econòmica i social dels seus components i de l'entorn comunitari, mitjançant una activitat empresarial de base col·lectiva.




Entradas relacionadas: