Fonètica, Gramàtica i Literatura Catalana: De Llull al Segle d'Or

Fonètica i Gramàtica Catalana Bàsica

Fenòmens Fonètics

• Diptong: Dues vocals febles (i, u) juntes, o una vocal forta (a, e, o) i una feble.
• Hiat: La resta de casos, i quan la i o la u actuen com a consonant (Exemples: Hiena, Uadi).
• Diptongs Creixents: qua, qüe, qüi.
• Diptongs Decreixents: ai, au, eu, ui.

Normes Gramaticals Específiques

Apostrofació

No s'apostrofa:

• L'article la seguit de i o u àtones.
• Davant de les lletres (Exemples: la a, la e).
• Davant del prefix A-, o de paraules com ira, host, o una (Exemple: l'hora).

Contracció

La unió de preposició i article (Exemple: per + el = pel).

Guionet en Noms Compostos

S'utilitza guionet quan:

• El primer element acaba en vocal + r, s, x (Exemple: cama-roja).
• Quan la lectura es fa difícil (Exemples: Puig-Reig, Cor-robat).
• Quan es repeteix un element (Exemple: Ping-pong).
• En punts cardinals (Exemple: nord-est).
• Quan s'accentua el primer element (Exemple: mà-llarg).
• En sigles (Exemple: D-U-C).
• En la fórmula No + Substantiu.
• En casos de temps (Exemple: després-demà).

Conjugació Verbal (Model: Temer)

Temps Simples d'Indicatiu

• Present: tem
• Imperfet: temia
• Passat Simple: temí
• Futur: temeré
• Condicional: temeria

Temps Compostos d'Indicatiu

• Perfet: he temut
• Plusquamperfet: havia temut
• Passat Anterior: haguí temut
• Futur Perfet: hauré temut
• Condicional Perfet: hauria temut

Temps Simples de Subjuntiu (T.S. Sub)

• Present: tema
• Imperfet: temera

Temps Compostos de Subjuntiu (T.C. Sub)

• Perfet: haja temut
• Plusquamperfet: haguera temut

Imperatiu

• Present: tem

Història de la Llengua i Literatura Medieval

L'Expansió de la Llengua Catalana

Com va arribar la llengua al nostre territori? L'expansió de la Corona d'Aragó durant el segle XIII cap al sud va donar forma al Regne de València. Aquest regne va ser poblat per aragonesos i catalans.

La Prosa Moral i Didàctica

Aquest gènere inclou:

• Escrits didàctics.
• Obres religioses.

Ramon Llull (1231-1316)

Va néixer a Mallorca el 1231, fill d'una família acomodada. Va fer vida cortesana fins que una nit, ja casat i amb dos fills, se li va aparèixer Jesucrist durant cinc nits consecutives. Ho va interpretar com un senyal diví, va deixar els seus fills i la dona, i va concloure que la seva missió era convertir els infidels al cristianisme. Va morir el 1316.

Va escriure més de 200 llibres. Obres importants:

• Llibre d'Evast e Blanquerna: Un personatge que es convertirà en el cristià perfecte.
• Llibre de meravelles: Parla de l'existència de Déu i de les coses que ha creat (els àngels, el cel, les plantes, etc.).

Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis

Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

Nascut a València el 1350, va consagrar la seva vida a fer sermons que advertien als homes i dones del que els esperaria a l'infern si no ajustaven la seva vida al que mana l'Església. Utilitzava un llenguatge col·loquial i acompanyava els seus sermons amb onomatopeies i gestos.

Francesc Eiximenis (c. 1327-1409)

Frare franciscà nascut a Girona entre 1327 i 1332. Va dedicar molts anys a una obra, Lo Crestià, que recull tot el que un catòlic ha de saber. S'hi inclou religió i també ciència política i instruccions sobre com comportar-se a taula. A banda, va escriure més llibres com Una vida de Jesucrist, El llibre de les dones i El llibre dels àngels.

El Segle d'Or i la Poesia Trobadoresca

El Segle d'Or (S. XV) i l'Humanisme

El Segle d'Or (S. XV) representa el desenvolupament notable tant de l'art com de la literatura.

Influència de l'Humanisme

L'Humanisme defensa que l'home és el centre de l'existència i promou la recuperació de la cultura escrita de l'antiguitat grega i romana.

Conseqüències de l'Humanisme

• Per a la llengua: Implica una gran ampliació dels cultismes i també la imitació de l'estil i la sintaxi llatina.
• Per a la literatura: Suposa el ressorgiment de gèneres grecollatins, la recuperació de la mitologia i els temes antics, i la imitació dels clàssics.

La Poesia Trobadoresca

La poesia culta d'Europa no escrita en llatí sinó en llengua romànica. S'anomena poesia trobadoresca perquè és composta per un poeta que rep el nom de trobador i sol acompanyar els seus poemes d'una música per ser cantats.

Gèneres Trobadorescos

• Cançó: Tema amorós i música nova.
• Sirventès: Es burla d'algú; utilitza una melodia coneguda.
• Tensó: Diàleg cantat entre trobadors per discutir algun tema.
• Plany: Música trista per elogiar una persona important morta.

L'Amor Cortès

Durant l'Edat Mitjana es va crear un codi de comportament anomenat Amor Cortès. Aquest codi establia una sèrie de normes per als amants; si no es complien, no eren considerats bons amadors.

• L'amant, anomenat hom, havia de ser gentil, galant, valent, etc.
• La dama, anomenada midons, només accedia als desitjos del pretendent després de molts patiments i temps d'espera per part de l'hom.
• L'amant s'adreçava a la dama com si fos un vassall i la dama el seu senyor feudal.
• El codi exigia que l'amant renunciés a la dimensió sexual de l'amor.
• L'amor havia de ser adulteri, és a dir, amb una dona casada.