Quan es fitxa les normes ortogràfiques de la llengua catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,61 KB

 

Decrets De Nova Planta →


Felip V Promulgà els Decrets de Nova Planta, una sèrie de disposicions per Les quals s'abolien els drets, les institucións i les lleis pròpies Dels antics territoris de la corona d'Aragó i s'hi imposaven les Lleis de Castella. El monarca s'hi va sentir legetimat atribuint-se El dret ''de conquesta i pacificació'' d'aquests territoris. Així Podia crear l'ordenament jurídic que ell considerás oportú i Vèncer la rebelió i resistència de les tropes reials, tal com deia Al decret de Mallorca i Eivissa.

Es Promulgaren 1707 al P V, 1715 a les illes i 1716 Principat, tots amb Els mateixos efectes nefastos per la llengua, cultura i institucions Catalanes, amb ojectiu d'imposar unificació cultural i lingüistica, Implantar el centralisme administratiu a tota Espanya i derogar el Sist gov fins ara existent. En Mallorca el decret ensorrà def el Sist institucional anterior. Antic virrei reemplaçat per Capità General (màxima autoritar política i militar).

Tancament D'Unís i crea d'una nova a Cervera (llatí, castellà).1760 diputats Antiga Aragó presenten a corts Castella el ''Memorial de grgues'' Doc on valora fracàs dels decrets i es reclama el restabliment del Règim jurídic anterior. Resposta a aquest memorial demoledora. Carles III signà diverses cèdules: 1768 prohibeix ensenyament Català a escoles primàries, 1772 obliga a cases de comerç comptes En cast, 1799 no rep teatrals que no fossin en cast. A zones rurals El català s'utilitza pel desconeixement del cast. L'exili de Catalans ajuda a salvaguardar la llengua i trets identit. Així com Contacte amb la residència clandestina del que es queden.


Antoní M Alcover →


Fou una de les Figures més detacades del procés de redeçament de la llengua catalana després de la Renaixença i un dels filólegs més Emprenedors de principi de s. El seu interes per llengua y cultura Popular el dugué a recollir contes de gran riquesa linguistuca. El 1885 publica les Contarelles i el 1896 l?Aplec de rondaies Mallorquines, escrites ambdues en varietat dialectal. Sorgí la idea D'elavorar un diccionariamb materials recollits de primera mà a Barcelona, València, Balears, PirineusOrientals, Valls d'Andorra, Marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer i Serdenya. El 1906 es Celebra el I Cong lleng catalana, promogut i presidit per Alcover. Comptà amb la participació de mes de tre mil congresistes Provinents de totes les terres de parla catalana i d'altres paisos. Els objectius van ser: recuperació de la vitalitat den l'ús del Català, l'estudi científic de l'idioma, reivindicació de la llengua I depuració de castellanismes presents en català. El 1911 es crea La secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Alcover va Ser elegit president.


Pompeu Fabra →


Pompeu Fabra, participà activament en la campanya lingüística de L’Avenç.El 1891 va publicar Ensayo De gramatica de catalán moderno amb El segell editorial de L’Avenç, que també li va publicar el Tractat d’ortografia catalana(1904) I la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912). L’any 1906,Fabra participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana on presentà la comunicació Qüestions D’ortografia.El 1911 s’incorporà a la secció filològica de L’Institut d’Estudis Catalans que li encarregà dur endavant la Tasca de normativització de la llengua.Per aquest motiu es va Envoltar d’un grup de col.Laboradors que van confeccionar les Normes ortogràfiques (1913),el Diccionari ortogràfic (1917),la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua Catalana(1932). Els criteris que va ser la reforma fabriana foren:El Respecte per l’etimologia amb el coneixement de les lleis de L’evolució de la llengua i de la història de les altres llengües Literàries. El respecte per la tradició literària medieval La Pronunciació real dels dialectes actuals per descobrir i solucionar Les desviacions sofertes per la llengua durant els segles de Decadència cultural. L’harmonia amb les altres europees per tenir Solucions idiomàtiques semblants. Els quatre criteris de Fabra són Un síntesis perfecta de les diferents postures que enfrontaren els Escriptors historicistes populistes i modernistes, va provocar que se Supeditassin a una intenció de claredat i precisió per tal d’evitar Confusions en algunes paraules.

Fabra Va sistematizar el seu treball normativitzador en quatre fases: La Codificació ortogràfica per l’ús unificat de la llengua escrita. La sistematització gramatical per a regular els usos correctes i Inncorrectes: La fixació del lèxic en una diccionari que recollís Els mots comuns en tot el domini lingüístic i els neologismes i Tecnicismes d’abast universal. L’explicació, mitjançant la Publicació de les obres Converses Filològiques (1918-1924) i El Català Literari (1932). El Fabrisme es va estendre entre eles escriptors valencians i balears Que adaptaren progressivament les seves normes a les particularitats De cada territori. Després de la Guerra Civil, es a exiliar a França, on va continuar la seva tasca lingüística. El 1956 es Publicar l’obra pòstuma Nova Gramatica catalana. Fabra és l’autentic artífex de la normativizació moderna del català.

Entradas relacionadas: