Finançament de l'empresa recursos aliens a llarg termini

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,81 KB

 

INVERSIÓ


Consisteix en l’aplicació de recursos financers en actius.

Objectiu

obtenir una rendibilitat, recuperar els desemborsaments de diners que aquesta comporta més una quantitat addicional, que serà el benefici que s’espera obtenir.

Tipus


Segons el suport

Físiques:
Per a l’adquisició de béns d’equipament o per a la formació d’estocs. →
Immaterials o intangibles:
Per comprar actius intangibles. →
Financeres:
Per adquirir un actiu financer.

Segons la finalitat

De renovació o reposició.
Es tracta de substituir béns que han quedat obsolets físicament, ja no funcionen. →
Estratègiques.
El seu objectiu és consolidar i reafirmar la posició de l’empresa en el mercat, incrementant la seva competitivitat. →
D’expansió.
Es realitzen per ampliar la capacitat productiva de l’empresa quan s’espera un increment de la demanda.

Segons la durada:

A llarg termini.
La seva vida útil és superior a l’exercici econòmic. →
A curt termini.
Tenen una durada inferior a la de l’exercici econòmic.

Mètodes estàtics:


suposen que el valor del diner és constant al llarg del temps, és a dir, consideren que els fluxos de caixa obtinguts en diferents moments tenen el mateix valor. 

Pay-Back

Determina el temps que es tarda en recuperar el desemborsament inicial.

Mètodes dinàmics


Suposen que el valor del diner varia al llarg del temps i, per tant, considera que s’ha de tenir en compte el moment en què s’obtenen els diferents fluxos de caixa (VAN/TRI). VAN: És el valor actualitzat de tots els rendiments esperats, és a dir, la diferència entre el valor actualitzat dels cobraments esperats i el valor actualitzat dels pagaments previstos.

TRI:

és el tipus d’actualització que fa nul el valor del capital net, és a dir, que fa que el valor actualitzat del benefici del projecte d’inversió sigui 0. (r>i)



FONTS DE FINANÇAMENT:


 són l’origen dels recursos econòmics que les empreses utilitzen per realitzar els seus projectes d’inversió. Tipus:

Segons la propietat

Fons propis, que són els aportats pel propietari o propietaris de l’empresa o generats per la mateixa empresa. →Fons aliens, que són els aportats per tercers, aliens a l’empresa.

Segons la procedència

Finançament extern, que és el captat fora de l’empresa, ja sigui a través dels socis o propietaris de l’empresa o a través de les aportacions de tercers que s’hauran de retornar al cap d’un cert temps i que tenen un cost financer explícit. →Finançament intern o autofinançament, que és el generat per la pròpia empresa i que té un cost de finançament implícit.


Segons el termini de devolució

:→Recursos permanents o fons a llarg termini, que està format pels recursos propis i pels aliens a llarg termini, que es destinen a finançar l’actiu fix i una part del circulant. →Recursos d’explotació o fons a curt termini, que són els recursos aliens a curt termini que es destinen a finançar el cicle d’explotació.

Finançament propi intern

: està constituït pels fons generats per la pròpia empresa.

Finanç. De manteniment

té com a finalitat conservar i renovar la capacitat productiva de l’empresa i comprèn les amortitzacions (quantitats dotades amb càrrec a un compte de despeses, i per tant, extretes dels beneficis empresarials abans del seu càlcul, per cobrir la depreciació que es produeix en els béns d’equipament) i les provisions (les quantitats dotades amb càrrec a un compte de despeses, i per tant, extretes dels beneficis empresarials abans del seu càlcul, per cobrir despeses extraordinàries o pèrdues certes que encara no s’han produït). Finanç. D'enriquiment: s’obté gràcies a la no distribució de beneficis via dividends i constitueix un increment del patrimoni de l’empresa, augmentant el seu valor.

Finançament propi extern:

s’obté a través de les aportacions de capital per part dels propietaris de l’empresa. Les aportacions poden provenir de persones individuals, d’empreses o de societats de capital risc.




Préstec(mitjà i LL/T):


és una operació financera regulada per un contracte, mitjançant el qual una persona, anomenada prestador (normalment una entitat financera), lliura una quantitat de diners prèviament pactada a una altra persona, anomenada prestatari (persona o empresa), que es compromet a tornar-los al venciment i a pagar els interessos i les comissions acordades.

Emprèstit:

és un préstec fraccionat en títols, anomenats obligacions, emesos per qui rep els diners i adquirits per persones, empreses o institucions que inverteixen els seus fons en aquests títols durant un període de temps determinat, a canvi d’obtenir una rendibilitat pactada prèviament i la garantia de recuperar el diner invertit al venciment de l’emprèstit. El comprador de l’obligació adquireix un valor de renda fixa. L’empresa emissora obté un finançament durant un període de temps llarg, és a dir, l’emprèstit formarà part de l’exigible a llarg termini.
Lísing:
és un contracte mitjançant el qual una persona, generalment un empresari, que ha d’utilitzar un element d’immobilitzat (bé moble o immoble), ja escollit prèviament, encarrega a una societat de lísing que el compri i li llogui per un període de temps determinat, al final del qual podrà decidir si el compra per un preu preestablert o no. Inconvenient: cost molt elevat.

Rènting

És una modalitat de finançament que consisteix en llogar béns mobles i immobles a llarg termini mitjançant un contracte d’arrendament en què l’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat i l’empresa de rènting es compromet a cobrir les despeses de manteniment del bé, les assegurances a tot risc... El rènting s’acostuma a utilitzar en els elements de transport.


Prèstecs C/T


Són préstecs sol·licitats normalment a entitats financeres, per cobrir les necessitats d’inversió a curt termini. El termini de devolució del capital i dels interessos és inferior a un any.

Pòlissa

és una operació financera regulada per un contracte mitjançant el qual una entitat financera es compromet amb el seu client a permetre-li disposar de certes quantitats de diners fins assolir el límit acordat.

Crèdit comercial

En la pràctica comercial, és freqüent que els proveïdors concedeixin als seus clients un termini de pagament de les factures emeses. Aquest finançament es caracteritza perquè no comporta cap interès explícit, però si el proveïdor ofereix descomptes per pagament al comptat, s’haurà d’analitzar el cost de l’operació i avaluar si convé o no aquest finançament.

Descompte d'efectes

La lletra de canvi és un document mitjançant el qual una persona, anomenada lliurador (venedor), mana que una altra, anomenat lliurat (comprador), li pagui en la data de venciment una quantitat de diner. 

Factoring

És un contracte de cessió de crèdits. L’operació consisteix a transferir a una empresa especialitzada, anomenada factor, la gestió global de les factures pendents de cobrament. Així, el factor s’encarrega de cobrar els crèdits pendents, assumint els impagats que es puguin produir.

Fonts espontànies de finançament

Són aquelles fonts que no requereixen cap tipus de negociació prèvia, com per exemple, les quantitats que l’empresa Déu a les administracions públiques (a l’Hisenda Pública o a la Seguretat Social) o els salaris que els treballadors no cobren fins a final de mes.

Entradas relacionadas: