La filosofia com a racionalitat teòrica veritat i realitat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,73 KB

 

Filosofia medieval desde la caiguda de L'Imperi R. Fins a finals del s.XIV, es passa d'un predomini d'un discurs racional a un religiós. La filosofia es va veure afectada per les creences cristianes. Així doncs, l'Edat Mit. Es va caracteritzar per una cosmovisió religiosa on Déu era l'únic ésser necessari i les preguntes de la seva natrualesa, propietats i la de la relació entre creador i ésser humà, es van convertir en les preguntes filósòfiques per excel·lència.//Societat, feudalisme, l'Església contralava per complet totes les respostes, però els cristians van acabaer sent perseguits per l'Imperi R., d'aquí sorgeix l'etapa apologètica on els cristians escrivien apologies de llibertat del culte cristíà. Finalment amb la llibertat de culte de L'Edicte de Milà, els perseguits passaren a ser perseguidors i començaren a contraposar la veritat de la Bíblia envers les teories filósòfiques. Després sorgeixen heretgies combatudes pels pensadors cristians: Pares de l'Església.
L'any 529 l'emperador Justinià clausurà les escoles filósòfiques, així l'activitat cultural, científica i filosofica va fer cap a Orient i als monestirs d'Occident, s.X es fundà L'Escolàstica per transemetre el cristianisme, cosa que va donar lloc a les Uiversitats, s.XIII la recuperació d'un fragment d'Aristòtil dona a Tomàs d'Aquino un pensament i la síntesi aristotelicotomista,s.XIV, s'orgiren veus reclamant la separació de la filo i reli, un exemple seriia la filosofia nominalista de Guillem d'Occam en aquest àmbit i finalment la experiència va pendre el paper principal per dabant de la deducció i autoritat.
Relacions fe i raó, confilcte entre el que deia la raó i els llibres sagrats, la fe. D'on sorgeix la postura d'Agustí d'Hipona que deia que Cal tenir fe per poder compendre, en canvi la teoria de la doble veritat de l'averroisme llatí intentava defensar per dabant a la raó. Finalment Tomàs d'Aquino buscà un cert equilibri afirmant que no hi ha més que una única veritat i que no pot haver incompatibilitat entre fe i raó, quan s'orgeixen contrarietats es que en alguna cosa hem errat. Així fins al final de l'Edat Mitjana no es reivindica una separació total, fins on Guillem D'Occam va separar-les com a dos tipus de coneixement diferents.
El problema de les universals, ·Realisme, realitats que en lloc d'estar en el món de les idees pertanyia a la ment divina on Déu el prenia com a arquetipus en la Creació; Concepció per Agustí d'Hipona,·
Realisme moderat, marcat per la síntesi aristotèlicomista i parlava bàsicament de l'essència, ser el que és, ·Nominalisme, on Guillem d'Occam deia que no existeix altra realitat que la dels éssers individuals.


Filosofia Renaixentista, pensament remmarcat per la crisi del sistema escolàstic, on l'ésser humà ocupa el centre i interés i en l'àmbit de religió, política i cíencia es proposaren noves idees. El Renaixement humanista veia l'Edat Mitjana com un peróde que s'havia de superar tornant a la cultura clàssica i així es van recuperar i traduir moltes obres i en la filosofia no tan sols de coneguts si no també de l'henel·lisme o de la ciència alexandrina.//Política dos models: ·Realista, representat per Nicolau Maquiavel i la seva obre El príncep, on va concebrer una política empírica i científica en la que descriu com es guanya, manté i perd el govern. ·Utòpic, pensadors com Campanella van intentar dissenayr un model polític ideal per crear una societat perfecta.//Religió va destacar la reforma protestant encapçalada per Martí Luter i Joan Calví on la unitat religiosa es va fragmentar i plantejaren la necessitat de retornar als orígens del cristianisme i de la lectura de la Bíblia personal i no dogmàtica//Ciència es va produir la revolució científica dels s.XVI-XVII, en la que es va deixar de banda al visió de les teorias d'Arsitotil i va començar la separació de la ciència i filo. En l'astronomia, Nicolau Copèrnic afirmà l'helicentrisme que s'oposava al geocentrisme Aristotèlic, Giordano Bruno defensà la infinitud de l'Univers, les lleis de Kepler van trencar els dogmes sobre els cossos celestes, Galileu desenvolupà una nova física caracteritzada per les matemàtiques en la formulació d'hipotsesis i finalment Newton va culminar aquest procés amb una nova imatge de l'Univers.


Filosofia Moderna,destaquen tres qüestions, la pregunta sobre els límits i possibilitats del coneixement, les possibilitats de la metafísica i la reflexió de la il·lustració. La filosofia moderna es va plantejar com una crítica del coneixement i es partia de la idea que el nostre coneixement no és la realitat sinó una representació d'aquesta, això va obrir una bretxa entre coneixement i realitat plantejant-ne la seva semblança i donan lloc a moltes preguntes com Que és la Realitat? Els objectes tenen existència?

Crítica del coneixement i metafísica,el coneixement de la filosofia medieval es basava en la veritat revelada, totalment aprovada per l'Església, i duta a terme pels Pares de L'església, Agustí i Tomàs d'Aquino,amb una manera de procedir dogmatica, però en el Renaixement, aquesta manera d'entendre el coneixement es posà en dubte. D'aquesta manera, Descartes creia poder demostrar els tres objectes de la metafísica: l'ànima o pensament, Déu i el món, i aixi tan sols quedava el tema pendent de que els coses fossin com mostraven el sentits i d'aquí parlem de l'Empirisme modern que parteix de pressupòsits diferents i diu que el nostre coneixement depen de les dades que ens proporcionen els sentits, principi de la còpia, que ens permet saber quan una idea posseeix validesa o no per complexa que sigui. Pel que fa als límits del coneixement, Hume va afirmar que el nostre coneixement no pot anar més enllà de les impressions dels sentits, per tant son incognoscibles aquells objectes que no poden ser coneguts per mitjà seu.

Kant (idealisme transcendental)

 va proclamar al coneixemnt com la síntesi entre informació dels sentits i de les formes innates i va treure en conclu´sió que no podem saber mos es el món sense squestes fromes innates i per tant la realitat està d'acrod amb la manera de coneixer (fenomen) i el noümen allò incognoscible. A més deia que els objectes de la metafísica són idees de la raó que utilitzem per guiar la unificació dels nostres coneixements, és a dir, parlem de la il·lusió transcendental en que hi ha un error en la nostra manera de construir el nostre coneixement. Per últim Hegel (idealisme absolut)
pretenia superar els límits del coneixement de Kant afirmant que la filosofia havia de ser un saber absolut, segons ell en la seva critica hi ha un error ja que l'única amnera de fer-la es un mètode immanent que es realitza desde dintre de la pròpia consciència, donant a lloc a al diferenciació entre saber i veritat. Així ens va proporcionar una idea de poder arribar al coneixement absolut.
Pensament il·lustrat,o també anomenat Segle de les Llums postulà l'aplicació de la raó a tots els àmbits del saber i de la vida humana, va proclamar l'autonomia de la raó i la idea de la progressió d'aquesta en un caràcter crític i tolerant.
John Locke va establir els conceptes basics del liberalisme, amb l'objectiu que els éssers humans accedessin al coneixement i abandonessin la superstició i ignorància i pensessin per si mateixos, finalment Rosseau i Montesquieu establiren les bases de les democràcies modernes (Revolució francesa i la Declaració dels Drets Hum.)

Entradas relacionadas: