Filosofia Presocràtica i Clàssica: Monistes, Pluralistes, Sofistes i Sòcrates

Monistes

Escola de Milet

• Tales: El naixement de la filosofia gràcies a la pregunta sobre l'arkhé (principi). Per a Tales, l'arkhé és l'aigua (H₂O). L'existència de l'home és un fenomen natural, no diví.
• Anaximandre: Deixeble de Tales. L'arkhé és l'àpeiron (l'indefinit), un element que en diferents estats ho fa tot.
• Anaxímenes: L'arkhé és l'aire, l'alè del món.

Pitàgores de Samos

Va fundar la seva escola principalment a Crotona, convertida en una secta. Es basa en la ment racional (el pensar).

• Arkhé: El nombre. Tot és computable i es converteix en nombre. La filosofia s'allunya dels sentits.
• Conflicte: Enfrontament entre fer cas als sentits o a la raó (un debat que perdurarà fins a la Il·lustració).
• Innovacions: Desenvolupament del nombre i la geometria, amb connotacions màgiques.
• Ànima (Psykhé): És immaterial i immortal. Creu en la transmigració de l'ànima.
• Objectiu: Seguir el ritme de la vida per purificar l'ànima. El savi és el més purificat. L'objectiu final és viure fora de la transmigració.

Heràclit

• Arkhé: El foc (energia).
• Canvi: El canvi és present a la natura i actua com un Logos (l'esdevenir). Tot és canvi.
• Dialèctica: Enfrontament de contraris (aigua i foc). Res que és ara serà igual en cinc minuts.
• Raó: L'únic element fix.

Parmènides

Parteix de la raó. Pensar i ser són el mateix.

• L'Ésser: L'Ésser és immutable (no hi ha canvis). Això contradiu Heràclit.
• Vies de Coneixement: Hi ha dos tipus de persones que volen conèixer la realitat:
  • Via de la Veritat (Aletheia): Basada en la raó. Els sentits només ofereixen aparences.
  • Via de l'Opinió (Doxa): Basada només en els sentits.
• No-Ésser: Perquè hi hagi canvi, hi ha d'haver No-Ésser. Com que el No-Ésser no existeix, no hi ha canvi.

Zenó d'Elea

Partidari de les tesis de Parmènides.

Pluralistes

Empèdocles

Segueix Heràclit. És empirista (físic i material).

• Arkhé: Barreja de foc, aire, terra i aigua. Aquests elements són moguts per dues forces d'atracció i repulsió: l'Amor i la Discòrdia.

Anaxàgores

• Realitat: Formada per Homeomeries (petites llavors que contenen una part de tot, "tot és tot").
• Nous: Intel·ligència ordenadora estesa per l'univers.

Leucip i Demòcrit (Atomistes)

• Intueixen l'existència d'alguna cosa indivisible: l'Àtom.
• No-Ésser: Existeix la no-matèria (el no-ésser, el buit). Si els àtoms es mouen és perquè existeix l'espai buit.
• Moviment: Fusió per xocs i per atzar.
• Ànima: Formada per àtoms, distingits per les seves formes.

Sofistes

Eren considerats "els més savis" i actuaven com a antics professors.

• Relativisme: La realitat és relativa (no hi ha veritat absoluta).
• Mètode: Ensenyen mitjançant l'oratòria i la retòrica.
• Veritat: La veritat és allò que pensa la majoria. És més important convèncer de la nostra opinió que la realitat mateixa. El poder recau en qui convenç.

Gòrgies

• Nihilisme: "Res no existeix".
• Escepticisme: Encara que existís alguna cosa, no la podríem expressar. No podem conèixer res.

Protàgores

• Relativisme Radical: "L'home és la mesura de totes les coses".
• L'individu és l'únic que pot dir com són les coses. Tot el que existeix té com a referència l'individu.
• "No podem conèixer res amb certesa".

Sòcrates

Se'l considera un "sofista" en el sentit original, però la seva màxima era: "Només sé que no sé res".

• Coneixement: És conegut a través dels seus deixebles (no va escriure res). Ensenyava gratuïtament.
• Mètode: Sortia a l'Àgora a conversar i preguntar (això li va generar conflictes amb gent important).
• Llenguatge: Considerava que la lletra escrita eren "pensaments morts"; preferia la llengua oral i el pensament viu.
• Patriotisme i Mort: Va prioritzar la Pàtria. Quan va ser condemnat, es va suïcidar bevent cicuta, ja que exiliar-se hauria significat contradir les lleis de la ciutat.

El Mètode Socràtic

1. Ironia: Nega el que vol afirmar i afirma el que vol negar, mitjançant preguntes iròniques.
2. Reconeixement de la Ignorància: Si ets autocrític pots aprendre. El savi ho sap tot; el filòsof vol aprendre.
3. Maièutica: Mètode per ajudar a "parir" la veritat (Aletheia) amb el mateix dolor que una dona en el part. Consisteix a extreure la veritat mitjançant el diàleg ("mira de contestar tot el que jo et pregunti").

Intel·lectualisme Ètic i Objectivisme

• Intel·lectualisme Ètic: Una persona no és malvada, és ignorant. Qui coneix el Bé no pot no fer-lo. El Bé i la saviesa ens atrauen.
• Objectivisme: Les coses són bones per elles mateixes, no per com les veiem.
• Veritat Absoluta: Hi ha una veritat absoluta, però hi ha gent que no la sap.

Motius de la Condemna

• Li tenien tírria (aversió).
• Qüestionava la democràcia.
• Posava en evidència que les persones més poderoses eren les més ignorants.
• Acusació formal del tribunal: Corrompre els joves.