Filosofia poder estat i formes de govern

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,59 KB

 
· Democràcia directa: tenien un pensament republicà, anomenat democràcia clàssica.
· Democràcia moderna: el govern del poble es realitza de forma delegada i passa a ser una democràcia representativa.
· Democràcia liberal: (democràcia representativa), el seu tret distintiu davant de la democràcia clàssica és el govern representatiu popular. Es busca establir una forma de govern en què el poder es delegui en uns representants, a fi que aquests l’exerceixin de manera controlada.
·Sufraci censetari: només té dret a votar qui té cultura, qui està preparat i té consciència d’això i de les lleis. Creat per por a que el poble adquirís el poder sense el coneixement d’aquest.
·

Divisió de poders

(poder legislatiu, executiu i judicial). Es va considerar que la concentració de poders en unes soles mans era massa responsabilitat, així que es van dividir i repartir per tenir un major control sobre ells.
· Model teocràtic: qui governava exercia el poder en representació directa de Déu. D’aquesta manera el poder del sobirà procedeix directament de Déu.
· Estat de natura: es parteix d’una situació hipotètica. S’hi descriu com és l’ésser humà abans d’instituir-se qualsevol ordre social i polític abans de ser modificat o reconduït en la seva naturalesa per les lleis i usos socials.
· Absolutisme: els ciutadans disposen el seu poder i la seva llibertat al sobirà que a partir d’aquest moment controlarà el seu monopoli: el poder absolut, a canvi de que el sobirà protegeixi als súbdits.
· Estat civil: té al finalitat d’evitar la guerra de tots contra tots i assegurar la Pau, la seguretat, l’ordre i el progrès.
· Drets naturals: drets que adquirim al nèixer pel simple fet de ser ésser humans.
· Monarquia constitucional: monarquia en la qual la constitució està per sobre del monarca.
· Voluntat popular: suposa un nou punt de vista col·lectiu, solidari i moral que reflecteix l’interès comú enfront els interessos egoistes als quals els individus han renunciat.
· Govern representatiu: només està format per aquells que tenen drets polítics, que són els propietaris.
· Contracte social: es fixen les condicions amb les quals es constitueix aquest ordre polític i les finalitats que s’hi persegueixen.
· Sobirania popular: la sobirania pertany al poble i no pot cedir-se ni delegar-se. El poble és l’únic sobirà i legislador.
· Voluntat general: voluntat popular.
·

Estat de dret

Designa un conjunt d’institucions en les quals hi ha dipositat el poder polític, mitjançant les quals governa i controla un territori extens definit i delimitat gràficament.
· Estat liberal de dret: s’institucionalitza després de la Revolució Francesa i la fi del règim absolutista. L’estat apareix com el gravat dels drets civils.
· Estat democràtic i de dret: resultat de la pressió dels moviments socials. L’estat assumeix garantir la igualtat en els drets polítics de tots els ciutadans.
·
Estat social de dret: tant des del socialisme com des del liberalisme social es reclama que l’estat garanteixi unes condicions de vida digna a tots els ciutadans.
· Constitució: conjunt de lleis que són l’expressió de la voluntat del poble. L’estat es constitueix en el garant de les lleix.
· Imperi de la llei:
Significa el sotmetiment de tots a la llei, tant governants com no governants. La igualtat de tots davant aquesta i un ordre constitucional.
· Drets de primera generació: són les llibertats individuals o civils que són imprescindibles però no suficients.
· Drets de segona generació: drets socials, econòmics i culturals sense els quals és impossible una igualtat d’oportunitats entre els ciutadans.
· Serveis públis: serveis que proporciona l’estat que adopten un paper de redistribució de la riquesa.
· Fiscalitat progressiva: “qui pagui més és qui més té.”
· Seguretat social: com a canvi de mútues la seguretat social va aparèixer per no pagar o pagar menys en el sector mèdic. Es concreta 3 lleis sobre assegurança de malaltia, accidents laborals i invalidesa i pensions per a la vellesa.
· Economia mixta de mercat: dediquen part dels beneficis que aquest creixement econòmic produeix a la millora del benestar dels ciutadans mitjançant polítiques redistributives i l’elaboració de polítiques socials.
· Estat mínim: reducció de la burocràcia privatitzant serveis i empreses públiques, retallant prestacions socials i desregulant el mercat laboral.
· Sobrecàrrega de l’estat: tots els agents econòmics i socials competeixen entre si per assolir els recursos i serveis estatals. El govern es veu obligat a establir-hi compromisos que de vegades són contradictoris entre si.
· Estat fiscal: intenta oferir tants serveis que necessita una quantitat de recursos tant gran que acaba escanyant al ciutadà per mitjà d’impostos.
· Estat paternalista: assumir les responsabilitats que han de ser dels individus, fomenta una ciutadania passiva, mancada d’autonomia i iniciativa, ja que espera que l’estat ho resolgui tot.

Entradas relacionadas: