Filosofia de Nietzsche: Crítica a la Moral Occidental, Superhome i Etern Retorn

Filosofia del Martell

Crítica a la tradició occidental, especialment a la moral i filosofia tradicionals, la religió cristiana i les ciències positives. Nietzsche considerava dogmàtiques la moral i la filosofia tradicionals, situant el seu origen en Sòcrates i Plató.

Esperit Dionisíac

Representació del valor de la vida en la cosmovisió grega antiga. Simbolitza el vigor, la font de plaer, l'embriaguesa, la desmesura, la renovació i la destrucció (expressat fonamentalment en la música i la poesia lírica).

Esperit Apol·lini

Manifestació del valor de la raó en la cosmovisió grega. Representa l'ordre, l'harmonia, la figura i les formes de la raó (expressat fonamentalment en l'epopeia i l'escultura).

Moral dels Esclaus/del Ressentiment

Segons Nietzsche, és la moral occidental. Una moral antinatural que imposa lleis o imperatius categòrics en contra dels instints primordials de la vida. L'ideal de la moral tradicional és fer "l'home bo, modest, diligent i benintencionat", convertint-lo en esclau de virtuts fictícies. Com a moral cristiana, postula l'existència d'un altre món vertader, el de més enllà, el món de la perfecció platònica, menyspreant així aquest món i la vida mateixa.

Crítica a la Religió Occidental

: la religió neix de la por que l’home té de sí mateix, és com un mecanisme de defensa que permet atribuir el propi destí a un ésser més poderós, a Déu. Una religió que menysprea la vida humana i l’expressió dels instints vitals introduint en l’home el sentiment de que la vida terrenal no tenia sentit i que, en conseqüència, comporta l’alienació de l’home.

Ciències Positives: Segons Nietzsche, no són una vertadera interpretació de la realitat. El seu origen cal cercar-lo en la repugnància que l’intel·lecte sent pel suposat caos del món. Ell no ataca a la ciència en ella mateixa, sinó a una metodologia concreta: la que es basa en la matematització de la realitat prescindint de les qualitats de les coses. Estat: No es va dedicar a fer una reflexió tant extensa de la política com d’altres disciplines però rebutja clarament l’Estat: a Així parlà Zaratustra el va definir com “el més fred dels monstres freds”  perquè ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”. Mort de Déu: representa la negació de tots els transmóns inventats per la religió. Aquests són la gran mentida que converteix la vida en una aparença, en una mera ombra. La idea de Déu, en tant que fonament del món vertader, és la gran enemiga. Nihilisme: és la força destructora de la base de la cultura occidental. Déu ha mort perquè entre tots l’hem assassinat i quan ho assumim, aleshores superarem l’estat nihilista (negatiu). El nihilisme, però, és un procés ambivalent i dialèctic. És a dir, que té dues cares: una negativa i l’altre positiva i implica un moviment d’una a l’altre: hem de negar per afirmar, destruir per crear. El moviment negatiu correspon amb l’enteniment que critica; i el moviment positiu correspon al domini dels instints vitals ja que, per Nietzsche, la vida és la forma suprema del nihilisme 

L’últim home: la mort de Déu (que és un fet històric) pot donar lloc a dos fenòmens. Per una banda és la condició de possibilitat per a l’aparició del superhome; però, per l’altre la mort de Déu també genera l’arribada de l’últim home. Per Nietzsche aquest és l’ésser més menyspreable, és l’últim home representa la runa de la civilització i és la culminació de la decadència. Superhome: és aquell que accepta la mort de Déu i no el substitueix per altres valors, assumeix plenament la vida. És el més fort, el més noble, és l’autèntic filòsof, el que no necessita valors falsos, és aquell que supera la prova de l’etern retorn. El superhome és el més real dels homes, s’oposa a l’últim home (ja que aquest el caracteritzava el ressentiment en contra de la vida). Voluntat de poder: és una voluntat lliure, vital, expansiva. L’impuls vital és expressió de la voluntat de poder, que sempre aspira a més. Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l’essència mateixa del ser, i que, com a principi animador, està situat més enllà del bé i del mal. La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany d’apoderar-se de res ni de dominar ningú, sinó que és creació Etern Retorn: L’etern retorn del mateix fa referència a una prova selectiva moral que ha de passar el superhome. Implica una reflexió sobre el temps exposada en forma metafòrica. Cada instant és únic però etern, ja que en ell mateix es troba tot el sentit de l’existència. Nietzsche parla de l’etern retorn del mateix, però absolutament  de tot el mateix, fins i tot les coses que considerem “insignificants” i rodegen al nostra existència. Assumir la vida pq es repeteixi.

TENDENCIA FILOSOFICA: S- Utilitarista i liberalista. N- Vitalista. MORAL: S- L’utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inductiu. N-En la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic de les paraules bo i dolent. Mètode Genealògic. PLAER: S- Rebutja el dolor, encara que a vegades és inevitable sentir-lo. La felicitat implica plaer. N- No rebutja el dolor, perquè és part de la vida, cal saber-ne treure l’energia de superació. “Allò que no ens mata ens fa més forts”. UTILITAT: S- Allò útil és bo per tant la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l’acció i les seves conseqüències. Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla unes regles a l’hora de considerar les accions morals (dignitat humana, autodesenvolupament etc) la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral  les accions concretes i en el seu resultats. N- Primer hem de qualificar a la persona, aquesta, si és bona el que fa està bé. El noble fa les coses espontàniament, l’esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (critica el fet de que no importi si s’és egoista o no, sinó que importa el tipus d’acció). Són plebeus, esclaus, perquè basen les seves teories en allò vulgar: en el benefici que se’n treu d’una acció, en l’automatisme, en la passivitat; no en la capacitat creadora. És la moral de l’últim home. POLITICA: S- Defensor de la democràcia representativa i del liberalisme. Accepta la idea d’Estat en tant que regulador dels afers públics però rebutja la seva intromissió en la vida privada dels individus. La gent és lliure de fer el que li sembli sempre i quant això no suposi un dany a altres.  N- Rebutja l’Estat modern i les tendències demòcrates i socialistes. Critica a l’Estat catalogant-lo com “el monstre més fred”* perquè ens intenta fer creure que s’identifica amb el Poble.

PERIODE I MOTIVIACIONS: K- Filòsof modern alemany il·lustrat (s. XVIII). Criticarà les estructures de l’Antic Règim i defensarà la idea que l’home, amb llibertat, és capaç de fer servir la raó i d’aprendre per ell mateix. N- Filòsof contemporani alemany (s. XIX). La filosofia i la cultura occidental han construït un edifici de valors que han oprimit l’autèntica realitat: la vida, per això s’han d’esfondrar. Elaborarà una crítica a tots els sistemes filosòfics occidentals des de Plató (incloent-hi el kantià). ÈTICA: K- intenta trobar un referent moral universal. Amb això en ment elaborarà una ètica autònoma, amb caràcter formal, ja que no es pot establir cap bé o finalitat de la conducta moral més enllà del compliment del deure moral. N-  La moral noble és la d’aquells que són capaços d’assumir la vida amb tota la seva plenitud, reflecteix la capacitat creadora. Així, la moral, per Nietzsche, no pot estar fonamentada amb cap idea més enllà de la vida mateixa perquè si no, es converteix en la moral dels esclaus, la que ens ha fet presoners de valors ficticis. Nietzsche criticarà l’ètica de Kant perquè encara arrossega els valors occidentals (idees de la raó pràctica). DÉU: K- Tot i no poder fonamentar el coneixement metafísic, les idees donen sentit a la raó pràctica. Per a Kant, la moral no pressuposa la religió però condueix cap a aquesta: reverenciar a Déu no és altra cosa que obeir la llei moral, actuar pel deure mateix. N- Idea de Déu és la gran enemiga, ja que ha estat l’instrument de repressió dels homes. Déu ha mort i amb ell tots els transmons inventats per la metafísica tradicional. Nega l’existència de qualsevol entitat superior a la realitat i la vida.