Filosofia Moderna: Kant, Hegel, Contractualisme i Revolució Industrial

Immanuel Kant: Coneixement i Ètica

El Coneixement Kantià: Síntesi Racionalisme i Empirisme

El coneixement és la síntesi del racionalisme i l'empirisme. Sense experiència no hi ha coneixement, però no tot és experiència. L'ésser humà no es limita a rebre informació, sinó que construeix ell mateix la seva imatge del món.

Perquè un judici sigui vàlid, ha de ser:

• Extensiu: Ha d'ampliar el nostre coneixement del món.
• Universal i Necessari: Vàlid en totes les circumstàncies i moments.

Les Facultats del Coneixement

Sensibilitat:

Recepció de les sensacions (intuïcions) en l'espai i el temps a través dels sentits. La naturalesa i el funcionament de la nostra sensibilitat ens condicionen a veure el món d'una determinada manera.

Enteniment:

Cal interpretar i entendre les impressions perquè ens proporcionin coneixement. Es fan judicis a partir de les intuïcions. Classifiquem el material en categories, que són estructures de l'enteniment (quantitat, qualitat, mode i relació). La conjunció de les intuïcions i les categories permet entendre el fenomen.

Raó:

És la facultat de raonar cercant principis generals. Relaciona els judicis amb argumentacions. Cada cop podem explicar més fenòmens. La Raó busca arribar a la realitat en si (el Noümen) a partir de tres idees transcendentals: Ànima, Món i Déu.

L'Ètica Kantiana: Universal i Autònoma

Una ètica humana (racional) ha de ser:

• Universal: Vàlida per a tot l'ésser humà, independentment dels seus interessos.
• Autònoma: Desinteressada i autèntica.

L'ètica no ens ha de dir què hem de fer, sinó com hem d'actuar. S'ha d'actuar desinteressadament.

Hegel i la Dialèctica: Superació de Kant

Hegel completa i soluciona els problemes de Kant. El procés de superació, que consisteix en l'oposició i lluita d'elements contraris que finalment es reconcilien, s'anomena Dialèctica.

Aquest procés es desenvolupa en tres etapes:

1. Tesi: Afirmació.
2. Antítesi: Negació.
3. Síntesi: Reconciliació o negació de la negació.

La seva màxima és: «Tot el que és racional és real i tot el que és real és racional». La ment de l'individu ha de seguir un camí de superació constant fins a trobar-se en condicions de copsar la Raó Absoluta.

Filosofia Política Moderna: Contractualisme

Thomas Hobbes: L'Estat com a Leviatan

Hobbes defensa que l'home és dolent per naturalesa, i cal crear un Estat per controlar-lo. En l'estat de naturalesa regeix la llei del més fort. Els febles han de crear una associació per fer-se més forts.

Fan un Pacte Social: Dins de la comunitat no seran agressius, però de portes enfora sí, tant com podran. Hobbes anomena l'Estat resultant el Leviatan. Tota la societat acaba dins d'aquesta comunitat.

Jean-Jacques Rousseau: El Contracte Social i la Voluntat General

Rousseau afirma que l'home és bo per naturalesa, i és la societat la que el fa malbé. Proposa fer la revolució per començar de zero.

El Contracte Social implica que la gent s'ha d'ajuntar i s'ha d'entregar a la societat (de l'individu al col·lectiu: «de jo a nosaltres»). La Voluntat General ha d'estar per sobre de la voluntat particular (base de la democràcia).

John Locke: Drets Naturals i Estat Mínim

Locke considera que l'Estat no hauria d'existir, però és necessari per defensar els drets naturals i individuals.

Revolució Industrial: Ideologies Econòmiques i Socials

Ideologia de la Burgesia: El Liberalisme

Liberalisme Econòmic

• Adam Smith: Defensa l'oferta i la demanda, la no-intervenció de l'Estat i la Mà Invisible.
• Thomas Malthus: A causa de la dinàmica d'oferta/demanda, hi haurà cada cop més població i menys recursos.
• David Ricardo: Les lleis del capitalisme són naturals i inamovibles, i cal assumir-les i acatar-les.

Liberalisme Polític

• John Locke: L'Estat és necessari per defensar els drets naturals (propietat privada, salut i llibertat).
• Jeremy Bentham: Utilitarisme. Buscar la felicitat per al major nombre d'individus.
• Alexis de Tocqueville: La minoria pot ser el focus del conflicte social.

Ideologia del Proletariat: Socialisme i Comunisme

• Robert Owen: Cooperativisme (tots propietaris).
• Karl Marx:
  • Proposa la Dictadura del Proletariat.
  • No a la lluita de classes (en l'estat final).
  • La infraestructura (economia) determina la superestructura (política, cultura).
  • El capitalisme s'ha d'acabar per l'evolució natural de les coses.
  • El Comunisme arribarà al final de la història perquè s'haurà abolit la propietat privada i, amb ella, desapareixeran les divisions de classe.
• Saint-Simon: Socialisme utòpic.