Filosofia de Kant i Mill: Conceptes Clau i Diferències Ètiques

La Il·lustració Kantiana: Emancipació i Raó

La Il·lustració kantiana és l'emancipació de l'individu de la seva minoria d'edat autoimposada, en utilitzar el seu propi enteniment i pensar críticament.

La Il·lustració, per a Kant, és la sortida d'aquesta minoria d'edat mitjançant l'ús del propi enteniment, és a dir, la capacitat de pensar críticament i qüestionar les idees establertes. Per a Kant, el lema de la Il·lustració és tenir el coratge d'usar la teva pròpia raó.

Kant: Judicis Sintètics i Coneixement

Els judicis sintètics són aquells en els quals allò que s'afirma en el predicat no està contingut en el concepte de subjecte. Aquests judicis són *extensius*, ja que amplien el nostre coneixement, a diferència dels judicis analítics, que són merament explicatius i no afegeixen informació nova.

La Crítica de Kant a la Metafísica

Segons Kant, la metafísica és impossible com a ciència, ja que no respecta les condicions de tot coneixement possible i al mateix temps de tota objectivitat possible establertes en l'Estètica i l'Analítica Transcendentals. Kant entén que la metafísica és "el coronament de la raó humana" i, tot i que pot incitar a l'extralimitació, si es mira críticament, pot ser un instrument de correcció d'errors. Per això mateix, la metafísica corona tot el desenvolupament de la raó humana.

Conceptes Clau en la Filosofia Kantiana

Autonomia Kantiana

Capacitat d'autogovern basada en lleis i principis propis, essencial per a la moralitat i la llibertat individual.

Minoria d'Edat

Incapacitat per a usar l'enteniment sense guia, ja sigui per falta de decisió o valor.

Majoria d'Edat

Ús autònom de l'enteniment, sense dependre de la tutela d'altres, clau en la Il·lustració segons Kant.

Kant: Crítica a les Ètiques Teleològiques

Kant critica les ètiques teleològiques, com l'utilitarisme, en considerar que basar-se la moralitat únicament en les conseqüències de les accions no és adequat. Argumenta que la moralitat ha de fonamentar-se en la intenció i el deure moral, no en el resultat. En la seva ètica deontològica, la bona voluntat, determinada pel respecte al deure moral, és l'única cosa intrínsecament bona, independentment de les conseqüències.

L'Imperatiu Categòric de Kant: Ètica Universal

L'imperatiu categòric de Kant és un principi ètic que guia la conducta moral. Es basa en la idea que una acció és moralment correcta si la màxima que la motiva pot ser universalitzada sense contradicció. Això significa que hom ha d'actuar segons principis que siguin aplicables a totes les persones en totes les situacions similars. A més, Kant sosté que les persones han de ser tractades com a fins en si mateixos i no simplement com a mitjans per a aconseguir altres fins.

John Stuart Mill i l'Utilitarisme

Utilitarisme: Diferències entre Bentham i Mill

L'utilitarisme de Jeremy Bentham se centra en la quantitat de plaer com a mesura d'utilitat. El seu principi de la "major felicitat per al major nombre" cerca maximitzar la quantitat total de plaer i minimitzar el dolor en la societat. Bentham considerava que tots els plaers eren igualment vàlids i mesurables en termes d'intensitat, durada, certesa, proximitat i fecunditat. D'altra banda, John Stuart Mill va ampliar aquesta noció en introduir la idea de la qualitat del plaer. Mill argumentava que no tots els plaers són iguals i que alguns són més desitjables que altres en termes de la seva qualitat. El tret distintiu de l'utilitarisme de Mill és la distinció entre plaers inferiors, com els plaers físics, i plaers superiors, com els intel·lectuals o espirituals. Per tant, Mill proposa una forma d'utilitarisme qualitatiu, on l'objectiu és maximitzar la felicitat general considerant tant la qualitat com la quantitat de plaers.

La Visió de l'Ésser Humà segons John Stuart Mill

John Stuart Mill, influenciat pels ideals de la Il·lustració, va promoure una visió de l'ésser humà que emfasitzava la importància de la llibertat individual i el desenvolupament humà. Mill creia en la capacitat dels individus per a exercir la seva autonomia i perseguir el seu propi benestar, sempre que no interferissin amb la llibertat dels altres. Advocava per una societat en la qual cada persona pogués buscar la seva pròpia felicitat i autorealització, fomentant la diversitat d'opinions i la tolerància cap a les diferències. A més, Mill defensava el principi d'utilitat, però diferia de Bentham en destacar la qualitat, no només la quantitat, de plaers, i emfasitzava el respecte pels drets individuals com a pedra angular d'una societat justa i progressiva.

El Principi d'Utilitat de John Stuart Mill

El principi d'utilitat, desenvolupat per John Stuart Mill, estableix que les accions són moralment correctes en la mesura en què tendeixen a promoure la felicitat o el plaer i a evitar el sofriment o el dolor. Mill advocava per maximitzar la felicitat general, considerant tant la quantitat com la qualitat dels plaers. A diferència de Jeremy Bentham, que centrava el seu utilitarisme en la quantitat de plaer, Mill va introduir la idea de plaers superiors i inferiors, argumentant que alguns plaers, com els intel·lectuals o espirituals, són més desitjables que altres en termes de la seva qualitat.

Utilitarisme de Mill vs. Imperatiu Categòric de Kant

L'utilitarisme de John Stuart Mill es basa en el principi de la utilitat, que estableix que una acció és moralment correcta si produeix la major felicitat per a la major quantitat de persones possible, considerant tant la qualitat com la quantitat de plaer i dolor com a criteris centrals d'avaluació moral. D'altra banda, l'imperatiu categòric de Kant es basa en la raó pràctica i la idea que una acció és moralment correcta si es realitza d'acord amb un principi universalitzable. Segons Kant, hem d'actuar de tal manera que la màxima de la nostra acció pugui convertir-se en una llei universal sense generar contradiccions lògiques o morals.