Filosofia de Kant: Coneixement, Ètica i Raó Pràctica

Filosofia de Kant

Teoria del Coneixement

Kant busca determinar si la metafísica és viable com a ciència. Considera que la metafísica, inherent a la naturalesa humana, no pot ser ciència perquè la seva búsqueda d'una causa infinita contrasta amb la necessitat humana de causes concretes.

Estructura de la Ciència: Judicis Sintètics a priori

Per a Kant, la ciència requereix enunciats universals. Analitzant els judicis analítics i sintètics, conclou que la ciència es basa en judicis sintètics a priori, independents de l'experiència, que amplien el coneixement.

A diferència d'empiristes com Hume, que emposaven les qüestions de fet i l'experiència, Kant busca l'estructura del coneixement.

Com és Possible la Ciència?

Kant es pregunta si la física, la lògica i les matemàtiques tenen judicis sintètics a priori. Afirma que tot coneixement comença amb l'experiència, però no tot prové d'ella. El coneixement es compon de matèria (percepcions sensibles) i forma (imposada pel subjecte). Cal conèixer la forma, després l'experiència, i finalment omplir el contingut sensible amb matèria. Aquest judici només aplica a objectes actuals o possibles, evitant així la metafísica tradicional.

Crítica de la Raó Pura

Aquesta obra conté els principis per conèixer a priori i es divideix en tres parts:

• Estètica transcendental: Estudia el coneixement sensorial, fonamentant les matemàtiques. L'espai (geometria) i el temps (aritmètica) són intuïcions pures, úniques i independents, que permeten als sentits captar tot allò que es pot situar en un espai i temps.
• Analítica transcendental: Tracta el coneixement intel·lectual i les categories (conceptes purs de l'enteniment). Qualifiquem i anomenem les coses com a existents. Les categories es deriven dels judicis, que es realitzen mitjançant el temps.
• Dialèctica transcendental: Estudia el coneixement de la raó. Les idees de jo, món i Déu són maneres d'ordenar el coneixement, no objectes. El jo organitza les experiències internes, el món les externes. Kant distingeix entre fenomen (objecte de coneixement) i noumen (inaccessible). La forma del coneixement és innata, mentre que la matèria prové de l'experiència.

Transcendental: Estudi de les condicions de possibilitat del coneixement. La metafísica no és ciència, però continua sent rellevant per a la naturalesa humana, tot i que jo, món i Déu no són cognoscibles.

Filosofia Pràctica

Kant distingeix dos usos de la raó:

1. Raó teòrica: Aplicada al coneixement de fets en l'àmbit natural, mitjançant judicis. El coneixement sorgeix de la síntesi entre la matèria de l'objecte (percebuda pels sentits) i les formes a priori imposades pel subjecte.
2. Raó pràctica: Aplicada a l'acció humana, estableix els principis de l'acció moral a partir dels imperatius i la consciència moral.

L'anàlisi de la consciència moral porta a Kant als qualificatius morals (bo, dolent), aplicables només a l'home i a la seva voluntat. Tot acte voluntari es presenta com un imperatiu.

Kant distingeix dos tipus d'imperatius:

1. Imperatius hipotètics: Mitjans per assolir un bé suprem (felicitat per a Aristòtil, plaer per a Epicur). Són propis d'una ètica teleològica.
2. Imperatius categòrics: Accions realitzades per respecte al deure, sense ser un mitjà per a un fi. Han de ser universals i dictats per la raó. Una voluntat és pura i moral quan es regeix per imperatius categòrics.

Perquè una llei sigui correcta i no porti a actuar per temor o recompensa, ha de ser autònoma. L'acció moral es basa en el principi que motiva l'acció.

Ètica Kantiana

L'ètica, a més del coneixement, és una activitat humana fonamental. Suposa la llibertat i que les coses no estan determinades per lleis naturals. Amb Kant, la metafísica es formula en l'ètica, no en el coneixement.

Gir Copernicà

Kant proposa un gir copernicà: la realitat s'adequa al subjecte, no a l'inrevés. El coneixement es mesura des del concepte, no des de la realitat externa. L'ètica kantiana és racionalista i autònoma.

• Ètica del deure, no de la felicitat (com en Aristòtil).
• Ètica formal, no dona contingut, sinó la forma d'actuar.
• Ètica intencional, la intenció és el que importa.

L'ètica autònoma, lligada a la Il·lustració, implica no guiar-se per factors externs. L'ètica categòrica té un manament absolut, mentre que l'hipotètica està condicionada. La legalitat (ajustar-se a la llei) no implica moralitat (actuar per deure).

Primícia de la Raó Pràctica

Kant postula una raó pràctica innata, abocada a l'acció, que dicta el bé i el mal. La raó pràctica domina sobre la teòrica per tres raons:

1. Aconsegueix les veritats metafísiques que la raó teòrica no pot.
2. La raó teòrica serveix a la pràctica, coneixent només els fenòmens.
3. La idea de progrés: la història permet l'aprenentatge i la realització humana.