Filosofia: Descartes, Hume i Plató

Descartes vs. Hume: Idees

Descartes pertany a la Modernitat (segle XVII) i Hume és un il·lustrat. Descartes era racionalista (per a ell l'origen de tot coneixement es devia a la raó i les idees innates que aquesta conté) i Hume empirista (l'origen del coneixement és l'experiència). Descartes anomena criteri de veritat o d'evidència a la "claredat i distinció", és a dir, una idea és vertadera si la percebem amb claredat i distinció. No obstant això, per a Hume, es tracta del criteri de correspondència, ja que una idea és veritable quan es correspon amb una impressió o conjunt d'impressions. Descartes compara una idea a una lent a través de la qual captem la realitat (o l'essència de les coses). En canvi, per a Hume (igual que per a Locke) les idees són la còpia debilitada que queda en la nostra ment d'una impressió o bé, el resultat que per costum es produeix en la nostra ment en associar diverses impressions.

Plató

Dualisme platònic

Món ideal vs. món físic. Plató és dualista i creu en l'existència de dos mons:

• Món ideal/intel·ligible (realitat): L'autèntica realitat són les idees incontaminades de matèria (Parmènides).
• Món físic/sensible (aparença): Format pels cossos materials i sotmès a un canvi continu (Heràclit).

El món físic és una còpia del món ideal = els cossos físics són les imitacions (ombres). Aquests dos mons estableixen una relació de participació i imitació.

Teoria de la Reminiscència

Plató (igual que Sòcrates) defensa que el coneixement és objectiu i la realitat única. El coneixement prové de les idees, i conèixer és recordar. Creu que l'ànima pot conèixer les idees perquè les recorda. La idea no ocupa cap lloc, ja que només és entesa per la raó, no pels sentits.

Preexistència anímica: vida anterior a l'actual on l'ànima adquireix un conjunt de coneixements que romanen al seu interior i, per tant, les podem recordar.

Metàfora de la línia

A la República, Plató presenta una metàfora que permet visualitzar la seva teoria del coneixement, és a dir, la classificació dels tipus de coneixement segons el seu objecte i la seva validesa: conjectura (ombres), creença (objectes físics), coneixement discursiu (objectes matemàtics) i intel·ligència (idees).
Idea principal: parla sobre el coneixement de la realitat. Supremacia del coneixement vertader, menyspreu de l'opinió. Supremacia del món ideal sobre el món físic.

Mite de la Caverna

Compara la naturalesa humana amb la condició en què es troben els presoners d'una caverna:

• Presoners - persones
• Caverna - Món Físic, la nostra societat
• Ombres del mur - realitat que nosaltres percebem
• Home que sap d'ombres - la física
• Món exterior - Món Ideal, les idees
• Individu que surt - filòsof

El mite explica: la realitat física i ideal. El coneixement vertader són els sentits i els records. Funció dels filòsofs: transmetre ideals.

Mite del Carro Alat

• Parts de l'ànima - funcions
• Ales - perfecció
• Altures - món ideal
• Ales perdudes - imperfecció
• Regió habitada del llinatge dels Déus (entitats perfectes): la metàfora fa referència al món ideal
• Mortals - entitats imperfectes

L'home és mortal i immortal (cos i ànima).

Concepte Platònic d'ésser humà

L'ànima té tres parts:

1. Racional
2. Passional o irascible
3. Sensible o concupiscible

Les quatre virtuts de l'ànima són:

1. Prudència
2. Fortalesa
3. Temperança
4. Justícia

Teoria de la Societat

Cadascú ha de fer allò per al qual està més capacitat, per naturalesa. Els savis són capaços de distingir la idea del bé. Per tant, els filòsofs són els governants ideals.

Mite dels metalls

Plató classifica els ciutadans depenent del metall del qual estiguin compostos: bronze o ferro, plata i or. Metàfora que serveix per explicar com les aptituds han de ser les que determinin a quina classe social es pertany. El normal és que els fills s'assemblin als seus pares, encara que no té perquè ser així.

Formes de Govern

• Justa i racional: Monarquia i Aristocràcia.
• Injusta i irascible: Timocràcia i Oligarquia.
• Injusta i concupiscible: Democràcia i Tirania.