Filosofia antiga: Parmènides, Aristòtil, Hegel, Marx, Kant i Wittgenstein
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,43 KB
Repte brusc de Parmènides
El repte brusc de Parmènides, segons l'autor, consisteix en l'argument que planteja: el que és, és, i el que no és, no pot ser. Aquest argument és de difícil refutació des del punt de vista lògic, perquè, per pròpia definició, el no-ésser no pot existir. Parmènides creia que la realitat era una única substància: l'ésser. I negava l'existència del buit; per tant, també l'existència del moviment o del canvi.
Ésser en doble significat
Els éssers tenen una doble dimensió: d'una banda, el que són de fet; i, de l'altra, el que poden arribar a ser. Aristòtil explicava el canvi a partir del procés de l'ésser en potència i arribar a acte. Els éssers porten en potència el que poden arribar a ser, perquè són originats per un ésser en acte.
La dialèctica segons Hegel i Marx
La dialèctica és l'enfrontament entre elements contraris que caracteritza la realitat. Tant Hegel com Marx coincideixen que hi ha una primera posició anomenada tesi, un segon element contraposat al primer, l'antítesi, i, com a resultat i superació de la lluita, la síntesi. Tots dos conceben la dialèctica com a característica intrínseca de la realitat.
Kant i els límits de la metafísica
Kant concebia la metafísica com la disciplina que busca la realitat a través de la raó pura, sense experiència sensorial. No obstant això, la considerava limitada per la incapacitat de la raó de traspassar els límits de l'experiència. Això, juntament amb els errors de la raó i la manca d'un mètode unificat, condemnava la metafísica tradicional a la incertesa i la falta d'acord.
Teoria del llenguatge del Tractatus
La teoria del llenguatge del Tractatus de Ludwig Wittgenstein sosté que les proposicions filosòfiques, incloses les seves pròpies, són sense sentit. Aquesta idea paradoxal requereix ser llegida i compresa per ser entesa. Wittgenstein argumenta que només podem conèixer a través del llenguatge; el que no es pot expressar lingüísticament es troba més enllà del nostre coneixement.
| Tales de Milet | Aigua |
|---|---|
| Anaximandre de Milet | 'Apeiron' |
| Anaximenes de Milet | Aires |
| Heràclit d'Efes | Logos |
| Parmènides d'Elea | Ésser |
| Empèdocles d'Agrigent | 4 arrels |
| Anaxagores de Clazèmone | Llavors |
| Demòcrit d'Abdera | Àtoms |
| Material | Monista | Materialista Animista |
|---|---|---|
| Immaterial | M | Mat An |
| M | M | Mat An |
| I | M | Metafísica Dialèctica |
| I | M | Meta Lògica |
| M | Pluralista | Mat An |
| M | P | Mat Finalista |
| M | P | Mat Mecanicista |
1 L'aigua és l'origen i el principi vital, ja que sense aigua la vida no seria possible
2 Aquesta proto-substància governa el canvi i la circularitat dels cicles en la natura. També és coneguda com allo il·limitat o indeterminat
3 L'aire és la causa dels canvis que es produeixen en la natura mitjançant els processos de condensació i rarefacció
4 Raó universal que significa raó i paraula en grec i que accepta el canvi en la natura i la possibilitat de la seva comprensió com un joc de contraris: dia/nit, fred/calor
5 El que és, és, i el que no és, no és. Primera formulació del principi d'identitat i negació del moviment a través dels sentits, ja que el que és no pot deixar de ser
6 La barreja dels 4 elements primers seria la raó dels cossos en la naturalesa mitjançant dues forces: la de l'atracció mitjançant l'amor i la de la repulsió mitjançant l'odi
7 La realitat es pot reduir a un nombre infinit de llavors o homeomeries. Cadascuna d'aquestes llavors porta inscrita la totalitat de la resta i la seva combinació produeix els cossos que observem en la realitat guiats per una raó ordenadora anomenada 'Nous'
8 Els àtoms són els elements indivisibles de la realitat que es mouen en el buit. Els xocs constants generen els cossos en la naturalesa