Filo2

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,03 KB

 
Racionalisme: 1er filosof modern va ser Rene Descartes, gran cientific amb contribucions com la geometria analitica o la optica geometrica.la seva intensio es basa i construir la ciencia moderna, k contraposa la ciencia antiga i k considerara absolutament certa.Troba la veritat en la proposicio 'si penso, llavors existeixo' (cogito ergo sum).intentara deduir la fisica i despres la resta de ciencies. x ell la rao es una facultat humana. Empirisme: ls empiristes creuen k tot el nostre coneixement es basa en les sensacions, les dades k provenen dels sentits, i dpen de lexperiencia. Els empiristes britanics s'oposen al racionalisme. x ells la rao es nomes sentit comu, seny, k sa daplicar criticament a tot tipus de problemes.Hume va ser el mes radical dls empiristes. ilustracio: es un mviment cultural, k es caracteritza x la confiansa en la rao i loptimisme en les posibilitats de l'eser huma. Els ilustrats creuen n la aplicabilitat universal de la racionalitat, creuen k la rao es pot aplicar a qualsevol tipus d'assumpte. dintre daket movkiment podem trobar l'enciclopedisme. Els enciclopedistes, com Diderot, van intenta seriosamnt compendiar tot el saber k fins aleshores havia acumulat la humanitat producte de lutilitzacio de la rao. aket compendi es va titular diccionari raonat de les ciencies, les arts i els oficis.Encara k Rousseau pertany al periode ilustrat, va se el 1dls autors k va criticar lideal de racionalitat, i la idea de progres. Rousseau creia k l'home es bo x naturalesa, k en estat natural i sense cultura es bo; la cultura i la propietat privada li fan tornar-se dolent. Kant es el millor filosof ilustrat, i un dels mes grans de tots els temps. la seva filosofia es critica xk intenta conciliar ponderadament les solucions donades pel racionalisme, d'una banda i de l'empirisme de l'altre, x tal dexplicar el problema del proces intelectual de l'home i en particular el problema de la construccio de les teories cientifiques.L’experiència i la raó no són la única font de coneixement. Elements k expliken el coneixement: materials(posteriori) provenen dls sentits, experiencia. Formals(Priori): Provenen de la raó.idealisme:Idealisme modern, procedeix de la critica a la filosofia de Kant i la extrema confiança en la rao. El mes important va ser Hegel tot i afirmant k nomes existeixen els conceptes, considera k aquests tenen caracteristikes propies de les coses, com son el canvi i el moviment. Aixi diu que 'tot allo que es real es racional i tot allo k es racional es real', volent dir k totes les coses, tendeixen a identificarse amb el seu corresponent concepte.Filosofia Contemporania: Critiquen l'ideal de racionalitat. I fan la separacio entre la Filosofia i la Ciencia.
Segle XIX: Dos corrents basics: aquelles filosofies k van ser una reaccio contra el pensament de Hegel, i aquelles k confien encara en lideal de Racionalitat modern i k consideren k la Ciencia es lunic saber autentic. Corrents derivats de l'idealisme: Existencialisme allo k es important no és la racionalitat, el mon conceptual, sino l'existencia, els problemes vitals als k l'home ha de fer front. (Vitalisme) Nietzsche critica la filosofia platonica i la religio cristiana xk creen un mon ideal, el mon d les idees i el cel, k tenen valors oposats a les coses i la vida. La sva filo parteix d lafirmacio: 'Deu ha mor'; si Deu no existeix hem de abandonar qualsevol esperança en una vida futura. Afirma un nou home k rebutjara totes les morals gregaries i es dotara duns valors morals propis. Bergson Contraposa els conceptes cientifics als elements vitals.


Corrents derivats de l'idealisme: Existencialisme allo k es important no és la racionalitat, el mon conceptual, sino l'existencia, els problemes vitals als k l'home ha de fer front. (Vitalisme) Nietzsche critica la filosofia platonica i la religio cristiana xk creen un mon ideal, el mon d les idees i el cel, k tenen valors oposats a les coses i la vida. La sva filo parteix d lafirmacio: 'Deu ha mor'; si Deu no existeix hem de abandonar qualsevol esperança en una vida futura. Afirma un nou home k rebutjara totes les morals gregaries i es dotara duns valors morals propis. Bergson Contraposa els conceptes cientifics als elements vitals. marxisme es una filosofia k ha tingut una gran influencia ideologica i ha esdevingut molt important socialment; dsd pun de vista ideologic es un socialisme revolucionari. Creador va ser karl marx k pensa el contrari k Hegel, on considera k els conceptes depenen de la materia. historicisme filosofia k tambe esta relacionada amb lidealisme de hegel i amb la seva nocio de desenvolupament o historia. els hisotricistes creuen k de la mateixa manera k els procesos de la natura sexpliken cientificament mitjansant unes lleis, els procesos socials, k tenen com a protagonista lhome tambe saurien d pode explica duna manera semblant. Positivisme es una manera dentendre lactivitat cientifica. Hi ha cientifics k consideren k les seves teories son reals, xk els conceptes k utilitzen en elles representen exactament les coses i els fenomens, aixi k akests cientifics son realistes. Una altra manera d considerar el k son les teories cientifikes es creure k akests no descriuen la realitat, aixi les teories cientifiques van ser models dexplicacio dels fenomens. Auguste Comte va defensar k la societat sordenes segons principis estrictament cientifics i k la ciencia prescriptiva de com s'havia d'ordenar la societat era la Sociologia.Segle XX: Revisionisme Marxista els primers marxistes van creure k un pas previ x aconseguir un estat on l'home no estigues alineat i fos lliure, i un cop hagues triomfat la revolucio era k els obrers implantesin una dictadura transitoria, on tindria tot el poder i els mitjans de produccio, mentre no es constituis el nou estat comunista.
Fenomenologia i Existencialisme la fenomenologia de Husserl preten k la filo pugui ser una Ciencia. Segons aket pensador la diferencia entre la ciencia i la filo esta en k, en el cas de la ciencia, akella te unes materies i uns objectes clars i precisos mentre k en el cas de la filo, no te cap objecte propi d'estudi.l'objecte propi de la filosofia era lestudi del jo, ja k ens hauriem dabstenir demetre qualsevol tipus dafirmacio sobre els fenomens.Heidegger deia k la filosofia era la investigacio de leser, k ens conduira a la veritat. ya 3elements k ens respondran k es lesser: l'interrogador, la interrogacio i la resposta, pero a diferencia daltres preguntas, dakesta nomes podem estar segurs del ki interroga, del 'jo'. Estructuralisme i Antropologia lestructuralisme es una perspectiva filosofica k neix de la linguistica k es lestudi formal del llenguatge k es concreta en la sintaxi o gramatica, la semantica i la pragmatica. Saussure va ser el fundador de la linguistica moderna, considera k les paraules son signes i s'an de considerar en una teoria mes amplia del fet significatiu k es diu teoria semiotica. l'antropologia es lestudi de les cultures i formes culturals, i segons aket punt de vista hem de parar atencio a les estructures i relacions k un individu establex amb els altres i la societat, els lligams familiars etc...

Entradas relacionadas: