Filo1

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,96 KB

 
Filosfia Antiga: s caracteritza x l'interes k tenen els savis, primers pensadors que intenten donar explicacions racionals als fenòmens, per trobar les causes d ls regularitats dels fets de la Natura(Physis,en gre); aquets primers pnsadors intenten trobar les causes k explikin l'ordre o estructura del Cosmos.
Periode Presocratic(origens espec.filo): primers filosofs eren savis de Jonia k s van interesar x explicar tots ls fenomens dla Natura mitjançant ls canvis i transformacions k podia patirun unic element; aquest element o arkhé va ser l principi dl qual sorgirien la resta d'elements, i x combinacions i transformacions, les substancies i totes ls coses k es troben a la Natura./ A l Magna Grecia laparicio de la Filosofia va lligada a la secta pitagorica k era com una ordre monacal els integrals d la qual es dedicaven a la Ciència. Els pitag creien k la realitat sencera, el conjunt d ls coses k la composen i ls fenomens naturals, s podien explicar mitjançant relacions entre numeros, donant l'estructura numerica d'aquests. / Al voltant dl segle -V, el ppal problema k s van plantejar els filosfs va sr el dl canvi a la Natura, el xk dels processos naturals, o l xk d la muliplicitat dls éssers vius. Heràclit va sstenir k la natura sencera era canvi, moviment constant. No iavia res k es mantenis constant n ls procesos naturals. Parmènides mitjansant argumentacions, s a dir, utilitzant nomes raonaments, va sostenir el contrari k Heràclit. El canvi i tota la multiplicitat dessers dels k ens informen ls nstres sntits, es nomes un parany. La inteligencia, la rao ns mostra k allo k es autenticamnt real i k existeix veritablemnt, no sta sotmes al canvi, és immutable i etern./ L'Atomisme de Demòcrit va suposar un intent de conciliar les postures extremes d'Heràclit i Parmènides. Sgons aket filosof, x tal dexplicar la composicio de ls substancies i ls procesos naturals, els canvis, s'ha de recorrer a uns elemnts inalterables i immutables: els atoms i el lloc on es mourien, l'espai buit. aixi heraclit tindria rao en afirmar k la natura era canvi, xo parmenides tmb la tindria en afirmar k per explicarla, hem de recorrer a elements immutables i eterns. Ls atoms son la materia k es indestructible i eterna; de materia estan composades totes les coses. x als atomistes els fenomens naturals no son res mes k diferents tipus d mov k tenen ls atoms o les agrupacions datoms, les coses, en lespai buit.
Periode Clasic: Els Sofistes ern profesors, profesionals k ensenyaven la retorica i l'art de guañar els pleits, als joves ciutadans d ls petites democracies gregues. Enseñaban la virtut de guanyar, mitjansant la persuasio, el discurs i largumentacio falaç, n les disputes ntre ciutadans i, els assumptes politics. Alguns van caure en el relativisme intelectual i moral, en considerar k no hi havia una veritat absoluta ni cap codi moral universal. Segns akesta concepcio, la veritat dependria dl punt de vista de cada persona o de rebre el major nombre d'adhesiosn; la veritat era una questio relativa a guanyar el pleit, al nombre de persones k mantinguesin una opinio o fins i tot a factors interns o subjectius de ls persones.
Socrates es diferenciaba dls sofiestes en k ell era ciutada datenes, mentre k els sofistes eren metecs, en k ensenyava x amistat i no cobrava pels seus ensenyaments, mentre k els sofistes si, i en k ensenyava la virtut moral i de ser un bon ciutada, a diferencia dls sofistes k ensenyaven la virtut politica.va ser un filosof ironic.frase famosa 'nomes se k no se res'. Plato s un gegant de la filo, i un geni de la literatura universal. Probablemnt el filosof mes influent de tots els temps. Va escriure en forma de dialeg. Aquests dialegs reflecteixen converses, la major part entre socrates i els seus deixebles sobre algun tema filosofic.Teoria d les idees: ontologia. Plato parteix duna postura ontologica dualista: x a ell existeixen els dos tipus dobjectes de coneixement, existeixen les coses xo tmb els conceptes. A consecuencia considerara k existeixen 2 mons: el mon de les coses i el mon de les idees.


Teoria de les idees: epistemologia. Sgons Plato, hi ha dos tipus de coneixement. El k ell anomena 'doxa' és un coneixement basat en les nostres percepcins k ens informa dl canviant i multiple mon de les coses; xo hi ha un altre tipus de coneixement k ell anomena 'episteme' o coneixement cientific k nomes ladquirim gracies a la rao i k ens informa dl mon conceptual.Episteme-Noesis-Estructura conceptual fonamental(conceptes mes abstractes k regeixen la investigacio cientifica). Dianoia-Estructura conceptual k saplica a la investigacio en matematiques i Fisica.Doxa-Pistis-Percepcions(allo k acostumem a dir 'realitat). Eikasia-Imatges(representacions k ens fem a partir de relats, o dallo k percebem). La primera vocacio de Plato va ser dedicarse a la politica, pero la mort de socrates, condemnat tan injustament, el va decebre dels sistemes politics. Ell va imaginar, el va diseenyar, un Estat Ideal (una 'polis') sense injusticia i totalment 'racional; estava basat una determinada concepcio de la naturalesa humana. Aristotil es, junt a Ch. Darwin, el mes gran bioleg de tots els temps; relatives a aquesta branca de la Ciencia, va inventar la Zoologia, la Fisiologia, l'Etologia i la Psicologia. La seva inteligencia perspicacia, capacitat analitica i intuicio cientifica, capacitat dabstraccio i de sintesis, capacitat de treball i interessos universals, el fan un geni sense parangons en la historia dl pensament. Cientific universal, va inventar la Logica, l'Estetica o teoria de l'Art, l'Etica i la Política com a investigacion de les formes de govern. Va studia a lacademia k va funda Plató, on investigaven en els camps de la fisica, les mates, i la fillo i era lunic marc n l qual l jove Aristotil podia desenvolupar la seva extraodinaria capacitat cientifica.no stava dacord amb la teoria de les idees amb la prioritat k shi donava als conceptes. La sva Teoria Hilemòrfica dna compta de lestructura i composicio de les coses, dls individus concrets. Sgns akesta teoria, n tota cosa o animal podem distingr ntre laseva forma, k es el conjunt de trets k podem distingir en ell, i la seva materia, k es allo de k sta fet la cosa o animal. x ser ms precisos, direm k la materia es allo k distingeix dues coses k tenen la mateixa forma. Aristotil va proposar la seva Teoria de l'Acte i la Potencia. La Potencia dun animal s l conjunt d facultats k pot arribar a dsenvolupa aket animal, allo k pot arribar a se akest animal. L'acte dun animal es el conjunt d caracteristikes k presenta akest animal en un moment donat. La Teoria de les quatre causes ns diu k x tal dexplicar cientificamnt 1cosa, 1animal o 1objecte no natural,s'han de especificar un seguit de factors. la materia quan rsponem 'de k sta feta akesta cosa?'.la forma quan rsponem 'quina forma presenta akesta cosa?'. Causa eficient quan rsponem a 'qui va fer, o realitzar, o iniciar el proces k va produir akesta cosa?'. Causa Final quan rsponem a 'quina es la funció o finalitat dakesta cosa o animal. Ètica eudamònica: descriu la conducta moral dels humans en funció al seu objectiu que aconseguir la felicitat. Periode Helenistic: -Influència de la cultura grega
- Centrar: problema de la felicitat humana.
- Donar solucions
o Manera d’aconseguir la felicitat
o Moral correcte.
- Escoles socràtiques:
o
Cínics (gossos): L’home ha de viure segons la Natura. Serem feliços comportant-nos com animals.
o
Epicuris: La felicitat està en els plaers moderats. Evitar el patiment. Postures materialistes.
o
Estoics: Vida determinada. El destí està escrit. No podem evitar-lo. Capacitat de patiment.
- Ciència Antiga (independent de la Filosofia)
o Arquímedes: enginyer, científic. Grans avenços i aportacions.
o
Museum d’Alexandria: Investigació i difusió de la ciència. Gran biblioteca.
Filosofia Medieval: Relació amb el cristianisme.Intenten unir el cristianisme amb filosofies paganes.Problemes per unir el cristianisme amb la filosofia aristotèlica (materialista).Obliden la raó de ser de la Filosofia.Per davant de tot, donen importància al cristianisme.Patristica: Ls sants pares d lesglesia, com Sant Ambrosi o Sant Joan de Damasc, davan la proliferacio dheretgies n ls primers tmps dl cristianisme, van fixar creences indiscutibles k caracteritzarien l catolicisme n front d tota la resta de religions.St Agusti d'Hipona suposa l primer apromament dl cristianisme basat en la revelacio a la filosofia pagana basat en la raó.Escolastica St Anselm filos.mediev va intentar fonamentar la rligio cristiana n la filo, aclarint racinalment ls afirmacions dls dogmes, va donar lloc a la teologia, studi racional dl concepte de Déu. l sistema filo mes important va se el d Snt tomas d'aquino; lesperit dakest sistema s la conciliacio d la teologia cristiana amb la filosofia aristotelica. Akests sistemes van rebre critikes de Bacon cnsiderava k el coneixement s'havia de basar en lestudi de les llengues i lobservacio de la natura. Guillem d'Occam k va protagonitzar polemicas cntra el papa, posan en dubte la autoritat per dirimir sobre assumptes cientifics. Es va oposar a Snt Tomas, defensant el nominalisme (post.onto cntraria al realisme i a l'idealisme) i l principi k porta el seu nom.
Filosofia Moderna Es caracteritza per l’Ideal de Racionalitat. Sgons aket ideal, la rao es la facultat especificament humana, akella caracteristica propiament humana, mitjansant la qual lhome pot ordenar lactivitat intelectual per aconseguir una ciencia certa i productiva.Reinaxement: -Transició del pensament medieval (teocentrisme) al modern (antropocentrisme). el tret cultural +caracteristic es l'Humanisme, xk els humanistes recuperen el legat greco-llatí i adopten la perspectiva antropocèntrica. Bases del pensament cientific modern: Cusa i Bruno van proposar un univers obert i sense limits. Bacon va defensar k la ciencia havia de basare en l'observacio d la natura i n l metode inductiu. Copernic inicia un canvi absolut en lastronomia en proposar la teoria heliocentrica xtal de sustituir lantic geocentrisme. Sol centre dl sistema planetari, resta dels planetes giren al voltant. Kepler Òrbita el·líptica dels planetes. El Sol influeix en el seu moviment. Galilei Aportacions a la Cinemàtica i la Física. Astres de la mateixa naturalesa que la Terra.

Entradas relacionadas: