Filo1

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,42 KB

 
U Tipus d’organització cel·lular
Tos formats per cel. Mes simples . cel. Solitaries, dividinse en dos. Nosaltres, ciutats cel, que fan funcions especialitzdes units per complicats sistemes.
Celula: petits cmpartiments microscopics limitats per una membrana de naturalesa lipoproteica dins la qual hi ha una solució aquosa, ctitoplasma, i ADN.
Procariotes: adn no esta envolcallat per mebrana, Eucariotes si(nucli) tmb per unes estructures membrenoses en el seu interior. (bicapa lipidica amb proteines.
Cel·lula procariota:
No te membrena nuclear Adn contancte en directa citoplasma. Tompoc hi ha el sistema endomembranós organització molt mes simple. Punt d vista evolutiu, antecessors dels eucarionts. Pro, es troben focils d 3milmillons any, Euca, mimillons. Semblances: dorganització molecular i les funcio. Utilitzen el metéis codi genetic. Pertanyen el regne dels Moners(bacteris i cionofícies)
Bacteris: organismes unicel. Destructura procariota, 1 i 10ym. Es troben en quansevol abient(llocs extrems). Es poden trobar*.
Morfología dels bacteris nomes es veu amb el microscopi electronic, Mes simple k les eucariotes. No hi ha organols celulars. El genofom esta lliure per la celula. Esta formada per membrana citoplasmática, per fora es troben altres estructures com la paret bacteriana i les capsules(exclusives dalguns dlls)
Paret Bacteriana: un embolcall rigid envolta i sepra la mebrana citoplasmática, dl medi exter(es lescaletextern) La paret celular es considera obligatori, es un element caracteristic. El componetn mes importan es El peptoglicà. Tmbe altres bacteris te una altre capa, acid teïcoics. Aixo fa que respingui diferent a la técnica de tincio. I es classifiquen: Bacteris Gram positiu: si la seva paret esta formada per diverses capes de P. I Bacteris Gram negatiu: si el P forma una capa minima. LA funcio de la paret es mentenir constatnla forma i el volum, i evitar que es destrueixi.
La Capsula: embolcall prim i semicompacte que cobréis externament la paret celular dalfuns bacteris. Esta formada per Glucids i proteines. Sol conteir un sol bacteris. Funcio : protegir els bacteris de la sequedat ambiental i d l fagocitosi pr les cel. Defensices dels organismes com els leucosis. Tmbe defensa pr als anircossis i per la infeccio virica. No es criteri de classificaccio.
LA mebrana ciroplasmatica: es una estructura formada per proteines i fosfolipits, k envolta el citoplas i sepra de la perad cel·lular. Funcio de varrera que aill i protegeic les estrucrues citoplasmatiques. En un putndeterminat la mebrona s’invagina i forma uns envansa intercelutals=mesosomes: poden ser centrals: constituyesen lestrucutura inicial quan es dividiesen, laterals: tenen frmes tubulars, mainades dentritiques i son rics en ensims o enproteines. Funcio simirar la de les crestes mitondirlas, proporcionen energia al medi intercelu, fotosintetizadores: eks replecs menbrenoso conten pigments fotosintetics= tilacoides.
EL citoplasma bacteria: es una subtancia gelationosa, formada per aigua, dlimitada per la mebran cel. Per fora conte altres elemtens. Conte: Ribossomes: ecarregades d formar les proteines, disperse, aillats, el mssatge arn quan formen poliribosomes. Inclusions citoplasmatiques: vacuols formacions solides que reserva.
El nucli bacterià : una sola molecula de adn circular (1 cromosoma) Es coloca a una zona menus densa que la reta. Adn : estrucutura de doble helix, no esta unit a proteines. Forma un cabell. Nombroses especies de baterni poden terni variables nombres d fragments, dispersos en el cito, fora dl nicli. Formen unes estrucures= plasmidis: conten una informacio genetica que no es essenciall contribuyesen a la seva supervivencia i la seva adaptacio al medi.
Els flagels bacterians: filemetns prims, sinuosos i flexibles, formats per una proteina, flagel·latina, propietat de contraure’s com les fibres musculars. Cada flage. Entre 3-11 fibril·les trenades helicoïdalment com una corda.
Les fimbries : son uns filaments rigits i prims, sinsreicen per la seva base a la mebrana, es prijecten medi extern. No tenen mobilitat propia. Hi ha dos: comunes: cutes o nombroses. Funcio es incrementar el pder d’adherencia entre bacteris i les superficies en que aquest sestableixen. Pili: largues poc nombroses, Funcio: fer de pont pk el plasmidis pugui ser tranferit.
Repruducio bacteriana: Dividinsa en dos, Fase de repòs, prodeixen lleus modificaccions en les estrucutes de repruduccio i una fase activa, durant ka qual aquestes estructures experimenten modfiicacions subtancials.


Teoria de les idees: epistemologia. Sgons Plato, hi ha dos tipus de coneixement. El k ell anomena 'doxa' és un coneixement basat en les nostres percepcins k ens informa dl canviant i multiple mon de les coses; xo hi ha un altre tipus de coneixement k ell anomena 'episteme' o coneixement cientific k nomes ladquirim gracies a la rao i k ens informa dl mon conceptual.Episteme-Noesis-Estructura conceptual fonamental(conceptes mes abstractes k regeixen la investigacio cientifica). Dianoia-Estructura conceptual k saplica a la investigacio en matematiques i Fisica.Doxa-Pistis-Percepcions(allo k acostumem a dir 'realitat). Eikasia-Imatges(representacions k ens fem a partir de relats, o dallo k percebem). La primera vocacio de Plato va ser dedicarse a la politica, pero la mort de socrates, condemnat tan injustament, el va decebre dels sistemes politics. Ell va imaginar, el va diseenyar, un Estat Ideal (una 'polis') sense injusticia i totalment 'racional; estava basat una determinada concepcio de la naturalesa humana. Aristotil es, junt a Ch. Darwin, el mes gran bioleg de tots els temps; relatives a aquesta branca de la Ciencia, va inventar la Zoologia, la Fisiologia, l'Etologia i la Psicologia. La seva inteligencia perspicacia, capacitat analitica i intuicio cientifica, capacitat dabstraccio i de sintesis, capacitat de treball i interessos universals, el fan un geni sense parangons en la historia dl pensament. Cientific universal, va inventar la Logica, l'Estetica o teoria de l'Art, l'Etica i la Política com a investigacion de les formes de govern. Va studia a lacademia k va funda Plató, on investigaven en els camps de la fisica, les mates, i la fillo i era lunic marc n l qual l jove Aristotil podia desenvolupar la seva extraodinaria capacitat cientifica.no stava dacord amb la teoria de les idees amb la prioritat k shi donava als conceptes. La sva Teoria Hilemòrfica dna compta de lestructura i composicio de les coses, dls individus concrets. Sgns akesta teoria, n tota cosa o animal podem distingr ntre laseva forma, k es el conjunt de trets k podem distingir en ell, i la seva materia, k es allo de k sta fet la cosa o animal. x ser ms precisos, direm k la materia es allo k distingeix dues coses k tenen la mateixa forma. Aristotil va proposar la seva Teoria de l'Acte i la Potencia. La Potencia dun animal s l conjunt d facultats k pot arribar a dsenvolupa aket animal, allo k pot arribar a se akest animal. L'acte dun animal es el conjunt d caracteristikes k presenta akest animal en un moment donat. La Teoria de les quatre causes ns diu k x tal dexplicar cientificamnt 1cosa, 1animal o 1objecte no natural,s'han de especificar un seguit de factors. la materia quan rsponem 'de k sta feta akesta cosa?'.la forma quan rsponem 'quina forma presenta akesta cosa?'. Causa eficient quan rsponem a 'qui va fer, o realitzar, o iniciar el proces k va produir akesta cosa?'. Causa Final quan rsponem a 'quina es la funció o finalitat dakesta cosa o animal. Ètica eudamònica: descriu la conducta moral dels humans en funció al seu objectiu que aconseguir la felicitat. Periode Helenistic: -Influència de la cultura grega
- Centrar: problema de la felicitat humana.
- Donar solucions
o Manera d’aconseguir la felicitat
o Moral correcte.
- Escoles socràtiques:
o
Cínics (gossos): L’home ha de viure segons la Natura. Serem feliços comportant-nos com animals.
o
Epicuris: La felicitat està en els plaers moderats. Evitar el patiment. Postures materialistes.
o
Estoics: Vida determinada. El destí està escrit. No podem evitar-lo. Capacitat de patiment.
- Ciència Antiga (independent de la Filosofia)
o Arquímedes: enginyer, científic. Grans avenços i aportacions.
o
Museum d’Alexandria: Investigació i difusió de la ciència. Gran biblioteca.
Filosofia Medieval: Relació amb el cristianisme.Intenten unir el cristianisme amb filosofies paganes.Problemes per unir el cristianisme amb la filosofia aristotèlica (materialista).Obliden la raó de ser de la Filosofia.Per davant de tot, donen importància al cristianisme.Patristica: Ls sants pares d lesglesia, com Sant Ambrosi o Sant Joan de Damasc, davan la proliferacio dheretgies n ls primers tmps dl cristianisme, van fixar creences indiscutibles k caracteritzarien l catolicisme n front d tota la resta de religions.St Agusti d'Hipona suposa l primer apromament dl cristianisme basat en la revelacio a la filosofia pagana basat en la raó.Escolastica St Anselm filos.mediev va intentar fonamentar la rligio cristiana n la filo, aclarint racinalment ls afirmacions dls dogmes, va donar lloc a la teologia, studi racional dl concepte de Déu. l sistema filo mes important va se el d Snt tomas d'aquino; lesperit dakest sistema s la conciliacio d la teologia cristiana amb la filosofia aristotelica. Akests sistemes van rebre critikes de Bacon cnsiderava k el coneixement s'havia de basar en lestudi de les llengues i lobservacio de la natura. Guillem d'Occam k va protagonitzar polemicas cntra el papa, posan en dubte la autoritat per dirimir sobre assumptes cientifics. Es va oposar a Snt Tomas, defensant el nominalisme (post.onto cntraria al realisme i a l'idealisme) i l principi k porta el seu nom.
Filosofia Moderna Es caracteritza per l’Ideal de Racionalitat. Sgons aket ideal, la rao es la facultat especificament humana, akella caracteristica propiament humana, mitjansant la qual lhome pot ordenar lactivitat intelectual per aconseguir una ciencia certa i productiva.Reinaxement: -Transició del pensament medieval (teocentrisme) al modern (antropocentrisme). el tret cultural +caracteristic es l'Humanisme, xk els humanistes recuperen el legat greco-llatí i adopten la perspectiva antropocèntrica. Bases del pensament cientific modern: Cusa i Bruno van proposar un univers obert i sense limits. Bacon va defensar k la ciencia havia de basare en l'observacio d la natura i n l metode inductiu. Copernic inicia un canvi absolut en lastronomia en proposar la teoria heliocentrica xtal de sustituir lantic geocentrisme. Sol centre dl sistema planetari, resta dels planetes giren al voltant. Kepler Òrbita el·líptica dels planetes. El Sol influeix en el seu moviment. Galilei Aportacions a la Cinemàtica i la Física. Astres de la mateixa naturalesa que la Terra.

Entradas relacionadas: