Filo final

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,27 KB

Què és l’ésser humà?

L’ ésser humà viu en un ambient natural que el lliga i l’encadena. És capaç de modifica, de distanciar-se’n i de canviar-ne les condicions. És un ésser obert, té proyectes i possibilitats des dels punts de vista personal i col·lectiu.
El gènere humà es singular dins del món animal. L’esser humà és un animal estrany, diferent dels altres animals.
Està molt dotat, és més feble, no està gens especialitzat, no és gaire àgil, no té bones ungles ni una mandíbula forta. Només hi ha dues espècies animals capaces de sobreviure en qualsevols medi: les rates i els éssers humans. Les rates, per facilitat que tenen d’adaptar-se genèticament, i els éssers humans, gràcies a l’enginy i la raó, que els permeten de comportar-se d’una manera diferent davant el món físic divers i canviant.

Què és propi de l’ésser humà?

L’esser humà té un pasta animal.

- La més comuna és la que considera la persona com un ésser dotat de
pensament, de raó. Descartes: ‘ La raó o el seny és l’unica cosa que ens fa homes i que ens diferencia dels animals’.
- El
llenguantge. Aristotil: ‘ I és que la natura no fa res en va; i entre els animals. L’home és l’únic que posseix la paraula. Els animals també es comuniquen, encara que no tinguin un llenguatge articulat, i que la diferència és únicament de complexitat.
- El
treball. Kart marx: ‘ Suposem el treball com una forma exclusiva per l’home’.
- El
joc com un fenomen cultural que té una funció creadora. D’homo ludens, ‘ home que juga ‘.
- Erich fromm: ésser que
nega i que espera. D’homo negans el qui diu que no encara que la majoria d’homes diuen sí, homo sperans, el qui espera. Esperar és una condició esencial de ser home.
- Jean-paul sastre: ‘ no és lliure de deixar de ser lliure ‘,
condemmnat a ser lliure. Ha de triar i exercir la seva llibertat.

Sobre l’origen de l’ésser humà.

L’ésser humà ha heretat ‘estructura fisiològica i el baratge psíquic dels homínido prehumans.

Teories sobre l’aparició de l’ésser humà.

L’origen de l’ésser humà va ser contestada durant molt de temps d’una manera fixista.
Les espècies es mantenien inalterables des del moment de la seva creació.
La terra inmersa en una transformació constant, tot i que no s’havia pogut demostrar, ja havien intuït alguns savis grecs. L’ésser humà no havia aparegut d’una manera espontània, ni era fruit d’una erupció volcànica o d’una llavor, sinó que va sorgi de l’herència i de l’evolució.
La teoria de Lamarck es pot resumir es pot resumir en dues lleis:

- Els òrgans més usats es desenvolupen, mentre que els inútils es debiliten i acaben desapareixent.
- Aquests canvis es transmeten de generació en generació.

La teoria de l’evolució.

L’evolucio de Lamarck eren errònies, Darwin ja va observar que l’evolució no es dóna per l’adaptació al medi de les diferents espècies, que és la teoria que defensava el científic francès.
Darwin:

- Observa que cada espècie animal presenta variacions i diferències entre els seus individus.
- Dedueix que aquestes particularitats poden ser hereditàries o no, i que aquelles varacions que s’observen en la majoria dels individus d’una espècie no són forçosament hereditàries.
- Conclou que aquelles variacions hereditàries que millor s’adaptin a la lluita per la supervivencia seran les que finalment.

La capacitat d’adaptació.

El cervell i la mà, que simbolitzen la capacitat teòrica i la posibilitat de manipulació pràctica, es conjuminen per fer de la persona un ésser especial dins el procés evolutiu.

- La
dieta omnívora va multiplicar les possibilitats de supervivencia d’aquests animals en tots els ambients.
- Els animals omnívors tenien un repertori de
pautes de conducta més ampli que els herbívors: la caça requeria un comportament més actiu i dúctil que el dels animals recol·lectors.
- Els primats tenien un cervell amb
capacitat per desenvolupar-se en medis adversos, però el seu cos no estava gaire ben dotat per a la caça.

Quines qualitats van fer posible el naixement de la raó en alguns primats?

- La
representació central de l’espai. S’ha comprovat que els animals que viuen en medis poc complexos no els calen reaccions d’orientació gaire precises. Els animals que viuen als arbres són els que millor dominen l’espai tridimensional, ja que han de tenir un bon domini de la direcció, de la distància, del punt de recolzament.
- La
curiositat exploradora. Aquesta manca d’especialització té l’avantatge que l’obliga a apendre. Com que no està subjecte a les normes de l’espècie, a l’instint, l’ésser humà ha d’anar descobrint i experimentant per mitjà de l’observació i l’exploració.
- La fixació de certs
caràcters juvenils. Hi ha més semblanza entre una persona adulta i un ximpanzé Jove que entre una persona adulta i un ximpanzé adult.
Animal, però no tant.

La gran diferència entre les persones i els animals no es troba en l’aspecte físic ni en les capacitats més complexes i evolucionades, sinó en la manera de comportar-se.
L’ésser humà és un ésser pensant.
Estructura del psiquisme humà.

La percepció.
La percepció és una facultat que compartim de manera mol similar amb la resta d’animals. Ens posa en contacte amb la realitat i ens permet de construir representacions d’aquesta realitat a partir de les dades proporcionades pels sentits. La percepció organitza i interpreta les dades sensorials.

La memòria.

La memòria és la capacitat que permet l’evocació del pasta en tant que pasta. Fa la funció psíquica de conservar i reproduir estats de conciencia pastas que són reconeguts pel subjecte com a anterior.
Gràcies a la memòria, hi ha la possiblitat de relacionar el pasta amb el present.

La imaginació.
Imaginar és pensar més enllà de la realitat donada. La imaginació crea els objectes.
La imaginació té en comú amb la memòria la capacitat de conservar i reproduir allò que hem percebut, però se’n distingeix per la seva tendència de futur. La imaginació permet asociar les imatges percebudes amb els sentits, que només es poden recrear en la ment.

La intel·ligència.
La intel·ligència és una facultat d’adaptació que permet a l’ésser humà adequar-se al món de manera flexible i variada.
-
Comprendre: capir, entendre la natura. La comprensió ens permet copsar, tenir conciencia de les relacions que s’ha establert per mitjà de les diverses activitats mentals.
-
Descobrir relacions: ser capaç d’inventar. Hem de saber superar les dificultats i resoldre els problemas que se’ns presenten.

Els sentiments.
Els sentiments són estats d’ànim, estats emotius que impregnen la vida psíquica.
Sentiments bàsics: alegria, còlera, tristesa, calma, esperança, calma.
-
Emocions: representen la intensificació dels estats afectius.
-
Passions: són sentiments intensos i irracionals que dominen la persona que els pateix.

Reflexió filosòfica sobre l’ésser humà.

Singularitat de l’ésser humà.

La gran diferència entre les persons i els animals és en la manera de comportar-se.
Segons Józef Bochensky, els tret peculiars de l’ésser humà són:

- La
capacitat tècnica. L’ésser humà fabrica eines que utilitza per poder obtenir un millor rendiment en la seva tasca de dominar la natura.
- La
tradició. La persona por apendre tot allò que li han llegat els avantpassats: llengua, usos i costums.
- El
progrés. L’ésser humà no es limita a repetir el que ha après, sinó que reinventa i avança en el coneixement i en l’experiència. Els animals transmeten de generació en generació, l’ésser humà contrueix i innova a partir del saber anterior.
- La
capacitat de pensar de manera diferent que les altres espècies. Només la persona té capacitat d’abstracció, de pensar conceptes.
- La
reflexió o l’habilitat perquè una persona pugui pensar per si mateixa.
- La
capacitat de comprendre. La persona es comprèn a si mateixa i entén el món com un tot que li és ofert perquè l’entengui.
- La
conciencia de la mort. L’ésser humà se sap efímer, té una clara conciencia de la seva minsa temporalitat

Natura i cultura.

La
cultura tot allò que l’ésser humà és i fa, i que no es pot explicar per la seva simple herència biològica.

Universalitat i cultura.

Universalitat d’algunes pautes culturals, però la concreació o especificitat fa que de vegades apareguin com a contraditòries.
L’explicació de diversitat s’ha de buscar, d’una banda, en la natura i, de l’altra, en la història. Cultures similars en pobles de característiques diferents, i cultures molt diferents en pobles de característiques físiques molt semblants.

Relativisme cultural i etnocentrisme.

Relativisme cultural.
Els trets culturals s’han d’analitzar en funció del seu emplaçament harmònic dins un determinat marc cultural. Però no vol dir que tot val a tot arreu, o que res no val enlloc; no es tracta d’acceptar-ho tot com a bo o com a dolent.

Etnocentrisme. Se sol fer referència a la posició predominant que la cultura occidental ha mantingut gràcies al seu potencial econòmic i el seu esperit investigador.

Entradas relacionadas: