Filo final

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,33 KB

 
 POSSIBILITAT I LÍMITS DEL CONEIXMENT
1.- EL CONEIXMENT

“Tots els homes desitgen per naturalesa saber”. Aristòtil.
La bona vida és la vida inspirada en l’amor i guiada pel coneixement”. B.Russell.
L’Epistemologia.
Episteme: Ciència, coneixement. L’epistemologia analitza en què consisteix el coneixement, determina al seu origen, el mètode que seguim per obtenir-lo i els límits del que podem conèixer. És el centre de la filosofia a partir del S.XVII.Importància creixent de les Ciències Naturals.Consciència de la seva dimensió bàsica.
El concepte de coneixement.Coneixement = saber.
Opinió: Aparició subjectiva de la qual ni estem segurs ni la podem provar davant els altres.Creença: Dos tipus:Dubitatiu: Grau de saber subjectiu en que no estem segurs de la veritat que afirmem. Assertiu: Grau de saber subjectiu en que estem segurs de la veritat que afirmem encara que no tenim proves.Coneixement: És una creença de la qual estem segurs i la podem provar justificant-la racionalment. És objectiu. Hi ha dos tipus: Coneixement teòric: Constituït per les informacions que descriuen i expliquen el món natural i social que ens envolta. És un saber contemplatiu i desinteressat. Té com objectiu trobar la veritat.Coneixement pràctic: No és ni explicació del món sinó un saber-hi actuar en la manipulació de l’entorn, la producció de béns, l’elaboració d’obres d’art, i la determinació de l’acció correcta.
EL PROBLEMA DE LA VERITAT
El coneixement és autèntic quan és vertader: Quin sentit té el terme “veritat”?; i quins són els principals criteris de la veritat?.
Sentits del terme veritat.
Veritat de fets:
veritat=autèntica=real.Realitat autèntica, nouem: Objectes i fets del món tal com són realment. Realitat en si que no podem conèixer.Realitat aparent, Fenomen: Forma com apareix o com es manifesta la realitat. Realment tall com s’apareix als nostres sentits.
Veritat de proposicions: veritat=propietat de les proposicions=cert.
POSSIBILITAT I LÍMITS DEL CONEIXMENT EL CONEIXMENTTots els homes desitgen per naturalesa saber”. Aristòtil.La bona vida és la vida inspirada en l’amor i guiada pel coneixement”. B.Russell.L’Epistemologia.
Episteme: Ciència, coneixement. L’epistemologia analitza en què consisteix el coneixement, determina al seu origen, el mètode que seguim per obtenir-lo i els límits del que podem conèixer. És el centre de la filosofia a partir del S.XVII.Importància creixent de les Ciències Naturals.Consciència de la seva dimensió bàsica. El concepte de coneixement.
Coneixement = saber.
Opinió: Aparició subjectiva de la qual ni estem segurs ni la podem provar davant els altres.
Creença: Dos tipus:Dubitatiu: Grau de saber subjectiu en que no estem segurs de la veritat que afirmemAssertiu: Grau de saber subjectiu en que estem segurs de la veritat que afirmem encara que no tenim proves.Coneixement: És una creença de la qual estem segurs i la podem provar justificant-la racionalment. És objectiu. Hi ha dos tipus: Coneixement teòric: Constituït per les informacions que descriuen i expliquen el món natural i social que ens envolta. És un saber contemplatiu i desinteressat. Té com objectiu trobar la veritat.Coneixement pràctic: No és ni explicació del món sinó un saber-hi actuar en la manipulació de l’entorn, la producció de béns, l’elaboració d’obres d’art,i la determinació de l’acció correcta.EL PROBLEMA DE LA VERITAT
El coneixement és autèntic quan és vertader: Quin sentit té el terme “veritat”?; i quins són els principals criteris de la veritat?.
Sentits delterme veritat.Veritat de fets: veritat=autèntica=real.Realitat autèntica, nouem: Objectes i fets del món tal com són realment. Realitat en si que no podem conèixer.Realitat aparent, Fenomen: Forma com apareix o com es manifesta la realitat. Realment tall com s’apareix als nostres sentits.Veritat de proposicions: veritat=propietat de les proposicions=cert.
Proposició: oració declarativa que afirma o nega alguna cosa.Empíriques: Tenen contingut empíric que es pot contrastar amb l’experiència.Formals: No tenen contingut empíric sinó que descriuen relacions entre símbols (mates, lògica...).Hi ha dos classes de veritat de proposició:
Veritat de proposicions empíriques: Teoria de la veritat com a correspondència: La proposició és vertadera si hi ha adequació entre ella i la realitat a què es refereix. (Aristòtil).Teoria de la veritat com a coherència: La proposició és vertadera sinó hi ha contradicció amb la resta de proposicions. (Hegel).Teoria de la veritat com a èxit: La proposició és vertadera quan és útil i condueix a l’èxit (conseqüències positives). (James). Veritat de proposicions formals: L’únic sentit que té com a veritat és com a coherència.Criteris per a reconèixer la veritat empírica.Criteri d’evidència: Un coneixement és evident si es presenta de forma immediata al subjecte a qui és impossible dubtar de la seva veritat. Certesa: sentiment de seguretat que té el subjecte sobre la veritat dels sues coneixements. És quelcom subjectiu.Criteris insuficient.
Criteri d’intersubjectivitat:Les nostres creences han de ser admeses per qualsevol ésser racional per tal que siguin veritables i constitueixin coneixement.El coneixement és objectiu. Acceptable per a tothom.Veritat com a consens: És veritat allò que la comunitat admet. Però pot estar equivocada. Criteri insuficient.LA POSSIBILITAT DE CONEIXMENT
Insuficiència dels criteris per a reconèixer la veritat.
Cal acceptar que els criteris de veritat són insuficients. Dos tipus:Criteri d’evidència: No existeix un criteri precís d’evidència.És difícil d’assegurar críticament la legitimitat.Criteri d’intersubjectivitat:El que és admès per tothom no té perquè ser indubtablement vertader es possible el coneixement, podem star segurs d’aquest. Hi ha un límit?
Actituds davant la possibilitat de coneixement.
Dogmatisme:
(Sòcrates, Plató, Descartes).
Podem adquirir coneixement segur i universal i tenir-ne una certesa absoluta.Ho podem saber tot perquè el nostre coneixement no té límits.
Escepticisme: (Gòrgies, Pirró).Escepticisme moderat: Dubte sobre la possibilitat d’un coneixement no té límits.Escepticisme radical: Nega la possibilitat del coneixement. No podem estar segurs de gairebé res.
Criticisme: (Kant). El coneixement és possible tot i que aquest no és inqüestionable i definitiu, sinó que ha de er revisat i criticat per detectar-hi possibles errors. El nostre coneixement és provisional. Podem obtenir saber dels fenòmens però cal fer versions constants.Relativisme: (Protàgores, sofistes).Negació d’una veritat absoluta. No hi ha coneixement universal i objectiu. Opinions vàlides en un determinat context El saber és relatiu al lloc on es viu i al grup cultural al que es pertany.Perspectivisme: (Ortega y Gasset).Cada subjecte col·lectiu té una visió parcial de la veritat, una perspectiva que no es falsa. La reunió de totes les perspectives seria la vertadera realitat. El saber és parcial tot depèn d ela perspectiva que adoptem.
La conquesta de la veritat com a tasca permanent.La recerca de la veritat i el coneixement és un esforç que permet sortir de la ignorància i sortir de l’error.
És una tasca individual i col·lectiva.

Entradas relacionadas: