Figures retoriques el presoner Jordi de sant Jordi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,96 KB

 

FETS HISTORICS


Crisi política i social del Segle XIV *Compromís de Casp *Canvi de capitalitat cultural: València-El regnat d’Alfons el Magnànim*Lenta introducció de la mentalitat renaixentista.

POETES

**Jaume Març: oncle **A. Març; p. Trobadoresca.

 
PERE Març: pare de A. Març; p.Trobadoresca

GILABERT de Próixita
: encara poc influenciat per la lírica italiana malgrat havia participat en expedicions a Sicília. Té 21 poemes ontracta l‘amor de forma malenconiosa. Influència de Dante. Grau elevat de catalanització.**
ANDREU febrer (Vic): traducció catalana de la Divina Comèdia és la primera del món en vers rimat. Té 15 poemes on influència de la lírica italiana, ja que ell va viure llargues temporades a Sicília, però on encara els cànons trobadorescos. Català amb molts provençalismes.

**

Jordi de Sant Jordi: amic d’ Íñigo López de Mendoza i d’A.Març i protegit dels monarques. Acompanyava els seus poemes de música i els cantava. Va participar en expedicions i en una va caure presoner, d’aquí els seu famós poema: “Presoner”. La majoria poemes són amorosos i segueixen els tòpics trobadorescos: - separació dels amants,- inaccessibilitat de la dama,- la mort per amor, - superioritat de la dama,- ús de “senhals”... Tot, sempre, tractat amb una gran tendresa.

AUSIÀS Març---**

De família noble valenciana va ser educat com a bon cavaller i bon home de lletres. Va estar molt valorat a la cort mantenint una amistat amb Alfons el Magnànim i participant en alguna de les  seves expedicions ( al costat de Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer).  Arriba a ser falconer del rei. **Abandona la vida militar i es dedica a les  seves explotacions.**Es casa dos cops: amb Isabel Martorell i Joana Escorna  i té cinc fills fora del matrimoni.**Si Jordi de Sant Jordi és delicadesa i tendresa, Ausiàs Març és força i passió.**La seva poesia  està principalment dedicada a l’amor, però ja lluny dels ideals trobadorescos  i escrita amb una català ric  i allunyat de provençalismes.**Decasíl·labs ausiasmarquians: amb cesura a la quarta síl·laba. **Estil directe, sincer, provocatiu ple de comparacions, metàfores i imatges.**Soledat del poeta. Té una lluita interior terrible davant l’amor (amor espiritual /amor carnal) que el porta a una tristesa davant la incomprensió de les dames i se sent sol. La seva poesia li serveix per explicar-se ell mateix




Cent vint-i-vuit poemes d’ amor, dividits en sis cicles segons els senyals:
**Plena de seny (19 poemes) Gran trencament amb la concepció d’amor dels trobadors: el centre d’atenció és ell mateix, orgullós de sentir com  ningú el patiment que li causa l’amor. Acusa la  dama, gairebé amb agressivitat de no correspondre a  l’amor com ell esperava, o sia  a un amor  més intel·lectual. **Llir entre cards (35 poemes) Un amor encara més intel·lectual, diví i  allunyat de la carn i del món, cosa que el fa sentir  incomunicat  i sol  perquè la dama no l’entén.
**Oh foll amor (10 poemes) Avergonyit de la dama es torna insultant. Tot fa un gir, però, quan s’adona que si ell estima la dama pecadora ell també n‘és, de pecador.
  • Amor, amor (12 poemes) Admet que ell no és pur i comet pecats carnals

  • Mon darrer bé (2 poemes) i Bell·ab bon seny (1 poema)- dirigit a Déu,

  • Cant espiritual (224 versos) Examen de consciència de mort

**Cants de mort ( 6 Poemes) poemes d’un profund dolor per la mort  i l’absència de la seva 2a esposa. Reflexió de la mort unida a la reflexió sobre l’amor.

Joan Roís de Corella

  • Darrer gran poeta de l’Edat Mitjana

  • Cercava en la mitologia clàssica exemples per enriquir els seus relats (sobretot en Ovidi

  • De la seva obra destacarem la Tragèdia de Caldesa, on, de la mateixa manera que en altres obres, combina prosa i poesia; allà, però, on Roís destaca més, és en la segona. En aquesta obra s’hi exposa cruament la història d’infidelitat amorosa d’una dona que sembla que va ser real a la vida de l’escriptor.

    Jaume roig

    Aquest escriptor va significar l’inici de l’ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA: nobles i burgesos valencians van fer de la literatura un simple joc i, amb una llengua planera i un estil senzill (contraposat a l’excessiva retòrica de l’època) buscaven sobretot la diversió.

Destacarem  l’Espill, conegut com el Llibre de les dones: llarg poema on es descriu les males experiències d’un home en els seu respectius casoris.



Entradas relacionadas: