Ficha Tecnica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,97 KB
Ficha Tecnica
Pelicula historico-dramatica dirigida per Ettore Scola i esta basada a la novel·la de Catherine Rihoit. Aquesta pelicula està protagonitzada per jean-louis Barrault, Marcello Mastroianni, Hanna Schygulla i Harvey Keitel. És una pelicula que dura uns 120 minuts i va ser estrenada en el 1982 el dia 1 de Gener, esta ambientada en l'antiga francia, en la epoca de la revolucion.
Argument
La pelicula es remunta al 20 de juny del 1791 quan el rei Luis XVI i Maria Antonieta, la seva dona, van intentar escapar de francia per a arribar als paises aliats on alli empezarian de nou a intentar aconseguir restablir la monarquia absoluta en Francia, que en aquells moments estava en plena revolució, Finalment van ser detinguts a Varennes. L'incident va causar una desconfiança popular i odi cap als monarques, pero també havien qui deien que el monarques tan sols estaven fen una visita al seu poble i que no intentaven escaparse, això ho deien els mes partidaris de la monarquia.
Pero, igualment va ser arrestat i va ser jutjat per la Convenció Nacional, declarat culpable de traïció i condemnat, ell juntament amb la seva familia, a la guillotina el 21 de gener de 1793.
Personatges
Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, 2 d'abril de 1725 - Dux, actual Duchcov (República Txeca), 4 de juny de 1798) va ser un famós aventurer venecià. Se li va conèixer sobretot com un home famós per les seves conquestes amoroses, que van arribar a ser 132.%[cita requerida] Va fer una autèntica carrera de coqueteries i aventures amb diverses dones, totes a causa dels seus enamoriscaments amb elles, el que li va fer d'ell, popularment i a través del temps, el prototip d'amant i aventurer (en al·lusió al seu cognom) no important que es tractés des de la més aristocràtica fins a la més senzilla, incloses les de pitjor reputació. Queda d'ell una producció literària molt vasta, però com es va dir, és recordat primordialment com aventurer i seductor. Però a aquesta fama va contribuir versemblantment la seva més important obra autobiogràfica: Histoire de dt. vie, en la qual l'autor descriu amb màxima precisió i franquesa, les seves aventures, els seus viatges i les seves innombrables trobades galantes. Aquesta obra va ser escrita en francès i per tal motiu hauria de formar part de la literatura d'aquesta llengua, però l'elecció d'idioma va ser dictada per motius que sobretot tenien en compte la difusió de l'obra una vegada editada, en consideració que en aquesta època, el francès era l'idioma més conegut i parlat a Europa. Així com en la nostra època esdevé amb l'anglès. És el mateix Casanova, qui en el prefaci de les seves memòries va escriure, en efecte, fent referència a l'anotada major difusió de la llengua francesa.
Nicolás Edme Restif de la Bretonne, vuitè fill d'un ric agricultor de Yonne, tenia una salut molt delicada pel que va ser destinat a l'Església però, pel que sembla, es va revelar aviat com molt amic de les faldilles, el que li va fer abandonar el sacerdocio. En 1751 els seus pares li van enviar A Auxerre menjo aprenent d'impremta, on va seduir a l'esposa del seu patró. Va treballar com obrer tipogràfic però va decidir marxar-se a París a la recerca d'aventures, submergint-se en una vida absolutament dissipada. Li agradava la nit i passejar pels carrers de París i per la illa de Saint-Louis, i escrivia recolzat en els ponts i en les parets. Va treballar en diverses impremtes, ja que, a causa de els seus molts deutes, canviava sovint de lloc. Va Acceptar treballar com delator o informador per a la policia real (pel que va ser apodado el "búho de la illa de Saint-Louis"), el que li va proporcionar, a més d'una entrada de diners extres, la matèria primera per a escriure les seves nombroses novel·les. Els seus llibres eròtics estan il·lustrats, sovint, amb dones de peus minúsculs i boques rodones. Les nenes del Palacio Real és presentat com una guia, però són, abans de res, una sèrie d'articles periodístics. L'arribada de la Revolució francesa li va arruïnar, corrent perill de ser arrestat durant el Terror, les seves novel·les tot just li donaven per a subsistir.
Dama de la reina, un dels personatges que viatge al carruatge és una de les dames de companyia de la reina. La Dama, es fa passar per una dona de l’alta societat i durant tot el viatge guarda un paquet que al final del film, l’obre i dins hi havia la vestimenta del Rei.
Podem observar durant tota la pel·lícula que la Dama és fidel als reis i que és una dona que té cultura.
Thomas Paine (Thetford, 29 de gener de 1737 - Nova York, 8 de juliol de 1809) va ser un polític i publicista nord-americà d'origen anglès. Promotor del liberalisme i de la democràcia. D'origen humil, fill d'un quàquer i d'una anglicana, va rebre una educació que es limitava a saber llegir, escriure i les quatre operacions bàsiques. Es va formar de manera autodidacta i va arribar a ser el més important revolucionari nord-americà, amb idees en conflicte amb el seu temps que batallaven contra el sexisme, l'esclavitud, el racisme i la monarquia, a la qual es va oposar proposant en el seu lloc la república. Com altres il·lustrats, també va abominar de la @superstición, la religió organitzada (Iglesias) i el clergat. Sempre en lluita amb tot tipus de apuros econòmics, va treballar com oficial d'impostos perseguint a contrabandistes de licors i tabac i va aconseguir il·lustrar-se comprant llibres. La seva sort va canviar al conèixer a Benjamí Franklin, qui ho va animar a buscar fortuna a Amèrica donant-li cartes de presentació. Va arribar A Filadèlfia en 1774 i allí va dirigir la Pennsylvania Magazine or American Museum. AL generalitzar-se el descontentament de les Colònies, Paine fomento les idees racionals cridades per ell del "sentit comú", criticant els excessius impostos decretats pel govern de La seva Majestat, com injusts i econòmicament erronis, afavoridors del contraban i la corrupció. La prohibició de comerciar amb altres nacions, causant de la perduda de fortunes materials, i la falta de representants continentals en el Parlament Britànic. Va sostenir que la solució a tots aquests problemes era la independència, postura que va divulgar en el més famós dels fullets impresos, Common sense, El sentit comú 1776, que va arribar el tiratge de mig milió d'exemplars.