Fibres naturals més utilitzades

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,87 KB

 

Procès:


  Obtenció de matèries primeres, transformació i comercialització.

Indústria tèxtil:


 Industria dedicada a la producció de fils.

Fibres:

 Matèries primeres de les quals s'obtenen fils per fer teixits. La seva llargària pot ser entre els  10 i els 400 mm. Quan s'estiren i es cargolen entre si formen els fils.

Filaments:


 Tenen una llargària il·limitada, ja que la majoria han estat fabricats artificialment. 

Fibres naturals, vegetals, animals o minerals: les més importants són les del cotó, ja que son suaus, absorbeixen bé la humitat, no irriten la pell, dissipen electricitat estàtica, resisteixen temperatures altes i són fresques. Les fibres animals com la llana, tenen unes propietats similars a les del cotó, llevat que absorbeixen encara més la humitat i són molt més càlides ja que són aïllants. Les fibres minerals es fabriquen per fer aïllaments i altres aplicacions industrials; Vegetals; coto, lli,canem,jute,llana,seda,amiant,fibra de vidre.

Fibres artificials:


 La fibra artificial més utilitzada és el raió;Viscosa,Acetat,Fibrana.

Fibres sintètiques


s'obtenen a partir de productes químics, generalment derivats del petroli. Totes tenen unes propietats comuns: resistència, uniformitat impermeabilitat, poca absorció de la humitat, facilitat per acumular l'electricitat estàtica, la poca resistència a les temperatures elevades.; Niló,Perlon,Tergal,Orlo,Lycra,Elasta,Dralo,Dracon.

El teixit pla:


 és el més antic de tots. Està format per fils d'ordit i de la trama, posats alternativament l'un damunt de l'altre, entrellaçats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90 graus.

El teixit de punt


Són teixits que s'elaboren utilitzant un sol fil que va formant malles que s'enllacen entre si.
S'elaboren industrialment amb unes màquines anomenades tricotoses.
Agulles de llengüeta: agulles que agafen el fil que ve directament d'una fileta de bobines i el fan passar a través de les malles formades a la passada anterior.

Telers:


Màquines que lliguen els fils i formen els teixits. Per fer-ho, es col·loca el plegador d'ordit al teler i els extrems de fils es passen pel mig de les malles de lliços, per la pua o pinta de teixir, i finalment, s'enrotllen en un altre cilindre.
Un dels lliços aixeca els fils senars de l'ordit mentre que l'altre abaixa els parells. Això fa que quedi un espai entre els dos, la calada, per on passa disparada la llançadora, que conté una bobina de fil, la bitlla, que desprèn la trama.
Un cop passada la trama la pua abat la trama tot ajuntant-la al fil de trama de la passada anterior. De seguida s'inverteix la posició dels lliços, els fils senars avall i els parells amunt, i es torna a passar la llançadora per la calada.

Filatura:


 procés de transformació de les fibres en fils.

Neteja:


 les fibres d'origen vegetal o animal solen arribar a la filatura en forma de bales. Després s'extreuen les fibres i es netegen. La màquina que fa aquesta operació és el batà obridor. El resultat és la napa.

Pentinat:


quan les fibres estan netes cal paral·lelitzar-les, es a dir, que quedin paral·leles les unes amb les altres.

Estirat:


Es du a terme en una màquina anomenada manuar, en la que diverses cintes de carda s'estiren i s'ajunten per formar la veta. L'estiratge s'aconsegueix fent passar la cinta pel tren d'estiratge. En alguns casos diverses vetes s'ajunten en una màquina, la metxera. El producte obtingut s'anomena metxa.

Torçat:


 finalment les metxes o les vetes es porten a la filadora, on s'acaben d'estirar i es torcen fins a formar els fils.

Tissatge:


 procés de fabricació de teixits per a l'obtenció de robes i teles o teixits.

Plans:


Són molt resistents però poc elàstics. Amb ells es fabriquen llençols, camises, estovalles...

Punt:


 Tenen una gran elasticitat. Amb ells es fabriquen: jerseis, mitjons, mitges...

Tintura:


 submergir les fibres, els fils o els teixits dins d'un líquid que conté substàncies colorants dissoltes.

Estampació:


 gravar o estampar dibuixos de colors en una cara de la tela o teixit.

Aprest:


tractament final que es dona als teixits per millorar la seva consistència o suavitat.

Confecció




Transformació de teixits totalment acabats en peces de vestir.

Tall:


 El tall es realitza sobre els teixits resseguint el contorn marcat amb un patró. S'utilitzen unes màquines amb fulles circulars.

Costura:


unir les peces de roba amb màquines de cosir.

Acabat:


planxar, etiquetar i embalar les peces de roba ja cosides i deixar-les a punt per la seva comercialtització.

Entradas relacionadas: