La fi del feixisme Itàlia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,03 KB

 

FEIXISMES I TOTALITARISMES

1. Explica els factors que van contribuir a l’ascens..


La difícil conjuntura econòmica i social de la post-guerra.

2. Enumera els principis ideològics en què…



-Els principis ideològics en què se sustenta el feixisme son:
-El nacionalisme exacerbat, amb un component racis-ta, i la política expansionista.
-L’exaltació de l’Estat, per damunt dels drets i les lli-bertats individuals.
-El rebuig al liberalisme i a la democràcia, i la defensa d’una concepció antiigualitària de la societat.
-El culte al líder, que concentra en la seva persona tots els poders, encarna l’Estat i és el cap del partit únic.
-La desconfiança en la raó i l’exaltació dels elements irracionals de la conducta humana.
-El rebuig del pacifisme i la defensa de la legitimitat de la violència.

3. Respon les preguntes següents sobre l’ascens…


 
-Els Fasci di Combattimento era un moviment fundat per Benito Mussolini el 1919, que agrupava antics combatents i que tenia un programa populista i na-cionalista. El 1921, Mussolini va transformar els Fasci en el Partit Nacional Feixista.
-El Partit Nacional Feixista va tenir el suport de sec-tors obrers descontents amb la situació política i social, però sobretot amb el de la petita burgesia, até-morida per la crisi i l’ascens de les forces revolu-cionàries obreres. Aviat va rebre també el suport dels industrials, els grans propietaris de terres, alguns sectors de l’exèrcit i del govern mateix, ja que el consideraven útil per frenar el socialisme i el consu-misme. A més a més, va rebre l’ajuda financera de la Cofindustria, la major organització patronal italiana.
-El cop definitiu que va portar el feixisme al poder va ser la Marxa sobre Roma l’Octubre de 1922, quan milers de camises negres van ocupar els edificis públics de la capital i van començar a controlar les institucions i les comunicacions del Nord d’Itàlia. El rei es va negar a signar el decret per proclamar l’estat d’excepció i el govern va dimitir.
-El partit nazi es va formar en un context econòmic molt difícil. Els deutes de guerra i les fortes repa-racions que Alemanya havia de pagar als vencedors van originar un augment vertiginós de la inflació i una espectacular depreciació del Març alemany.
-Les persones que vivien de capitals fixos es van Arrúïnar i una bona part de les petites empreses van haver de tancar, fet que va provocar una pujada espectacular dels índexs de desocupació.
-La crisi econòmica i el desordre polític van radica-litzar les posicions de bona part dels alemanys, que es van fer més receptius al nacionalsocialisme. L’augment del malestar social va afavorir la difusió del discurs radical nazi.
-L’èxit electoral dels nacionalsocialistes el 1932 s’ex-plica per la difícil conjuntura econòmica provocada per la crisi de 1929, la qual cosa va fer augmentar el suport que van rebre els nazis de les classes mit-janes, els pagesos Arrúïnats i els obrers desesperats davant la misèria i l’atur.
-El nacionalisme radical també els va fer guanyar adeptes entre els militars i antics combatents i entre la burgesia, que volia un poder fort.

5. Estableix similituds i diferències entre…



-Líders:

el Duce en el feixisme italià, i el Fürher en el nazisme alemany. Tots dos eren de culte, concentra-ven en la seva persona tots els poders, encarnaven l’Estat i eren els caps dels partits únics respectius.

-Organització de l’Estat:

en tots dos casos es pro-dueix una exaltació de l’Estat per damunt dels drets i les llibertats individuals.  El règim polític és autoritari, imposat amb violència i mantingut amb el terror, totalment sotmès a una ideo-logia oficial.

-Organització econòmica:

en tots dos casos es va produir un fort intervencionisme estatal per assegurar l’autarquia econòmica, sense qüestionar ni posar en perill el sistema capitalista.
A Itàlia es van adoptar polítiques proteccionistes i hi va haver una gran inversió en obres públiques.
A Alemanya es va donar prioritat a la indústria pe-sant, sobretot a l’armament.

-Política social:

tant en el feixisme italià com en el nazisme alemany es va produir un estricte control ideològic i social, i es van fer grans esforços en el terreny de l’educació per assegurar l’adhesió de les noves generacions.
-

Política exterior:

tots dos règims van promoure l’expansionisme territorial.
En el cas italià, es va iniciar una campanya per re-cuperar els territoris irredempts i per assegurar ter-ritoris colonials a Europa i a l’Àfrica.
En el cas alemany, aquesta política anava lligada al concepte de superioritat racial i a la voluntat d’im-plantar un nou ordre a Europa, un Imperi sotmès al domini germànic, i a l’aniquilació del seu enemic mà-xim: el bolxevisme rus.

Entradas relacionadas: