Fets del palau, oposició política i obrera, oposició popular i assemblea de Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,05 KB

 

4.3. DES DE LA FASE TECNOCRÀTICA A LA FI DE LA DICTADURA (1959 – 1975)

L’oposició durant La fase tecnocràtica de la dictadura s’obrí el 1962 amb el col·loqui de Munic (reuníó de la secció espanyola del
Moviment Europeu) en presència de dirigents Republicans exiliats i personalitats procedents d’Espanya, d’ideologia liberal, Socialista i democratacristiana, es va fer una professió de fe democràtica en Què s’exigien les llibertats i els drets bàsics a Espanya per poder entrar en El Mercat Comú Europeu. Franco va fer empresonar els participants de la reuníó Que no eren a l’exili.                                                                                       Durant El 1960 i meitat del 1970 l’oposició va anar incrementant progressivament i les Crítiques al règim es van estendre per tota la societat.                                                                        El moviment obrer, la seva Actuació (vagues, reunions) va esdevenir molt més rotunda i va coincidir amb L’agitació en l’àmbit universitari. En aquesta segona fase les protestes dels Treballadors i dels estudiants conjuminaven les reivindicacions econòmiques i Laborals amb les netament polítiques.                                                                                                                                                                   El PCE i el PSOE es van configurar com els partits més importants de la Clandestinitat a tota Espanya, excepte a Catalunya. Santiago Carrillo liderava El PCE i Felipe González el PSOE.                                                                                      La Junta Democràtica (institució unitària de l’oposició creada a Iniciativa del PCE) i la Plataforma de Convergència Democràtica (aglutinada al Voltant del PSOE) van evidenciar que l’antifranquisme aplegava diverses classes Socials.

4.4. L’OPOSICIÓ A Catalunya ENTRE EL 1959 – 1975

Els fets de Palau

L’Orfeó Català va Programar per al 19 de maig de 1960 al Palau de la Música Catalana un concert Commemoratiu del centenari del naixement de Joan Maragall.                                            “El Cant de la senyera”  va ser prohibida pel Governador civil de la ciutat. Van assistir-hi diverses autoritats franquistes, En el moment en què s’havia d’interpretar el cant de la senyera, una part del Públic el va reclamar a crits, i a continuació el va començar a cantar. La Policia va detenir diverses persones, entre les quals Jordi Pujol i Francesc Pizon, acusats de ser autors d’un full de caràcter antifranquista i Responsables dels fets Palau.                                                          El cas de Jordi Pujol va ser important perquè era la primera vegada que Es torturava, es jutjava i s’empresonava per un delicte d’opinió una persona Catòlica i que no pertanyia als clàssics grups d’esquerra.

L’oposició política i obrera

La força política Que adquirí capacitat d’incidència i mobilització a Catalunya al 1960 va ser el PSUC.  Va atraure a molts joves Universitaris i va tenir una influència creixent entre la classe obrera.                                                                                                                                                               Al 1962 va néixer a Astúries les Comissions Obreres, liderat per Marcelino Camacho. A Catalunya es van fundar al 1964 a Barcelona, Cipriano García. Aquest nou Moviment obrer es va anar expandint mitjançant la celebració d’assemblees a les Empreses, creant una comunicació oberta i efectiva entre treballadors.

L’oposició popular

Durant els Darrers 15 anys de la dictadura, la societat civil catalana va promoure moltes Iniciatives culturals, incidents en la recuperació de la consciència nacional i En la pràctica política antifranquista.                                                                                                                                            En El terreny editorial: creació d’Edicions 62 (primera a publicar únicament Llibres en català), desenvolupament d’iniciatives de renovació pedagògica i Eines culturals (cavall fort i l’empresa discogràfica, aquesta promovia Cantants i música catalans). D’altra banda, va iniciar la seva tasca Òmnium Cultural (dedicada a promoure tota mena d’activitats culturals catalanes).      Moviment més significatiu: Moviment de la Nova cançó, integrat per Raimon, Serrat, Lluís Llach,...

L’assemblea de Catalunya

El 1971, els Grups de l’oposició tractaren d’impulsar iniciatives d’integració i unitat per Rendibilitzar una lluita que era desigual. La seva finalitat era enderrocar el Dictador i construir una democràcia prescindint d’altres aspectes Particulars.                                                                                                                                La plataforma més important va ser l’Assemblea de Catalunya (1971), Aquesta es basava en l’acceptació de quatre punts programàtics: llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia i solidaritat amb tots els pobles d’Espanya. El Desembre de 1973 els 113 delegats de l’assemblea van ser detinguts.

5. EPÍLEG: LA MORT DE Franco

Franco va morir El 20 de Novembre de 1975. Uns mesos més tard, tornaven la democràcia i L’Estatut d’Autonomia.                                                                                                                                                  Gràcies als esforços de la Gent de l’oposició i també al fet que havien canviat algunes condicions Econòmiques, la transició a la democràcia fou possible d’una manera ràpida i Sense costos excessius.

Entradas relacionadas: