Tothom , de fet, desitja la felicitat. Per que la felicitat general es desitjable?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,13 KB

 

Utilitarisme de Mill

Capítol 1→ Introducció:
Mill ens diu els principis Que tractarà

-Proposa un criteri moral que és: cal aconseguir la Màxima felicitat pel màxim nombre de persones.

criteri moral

De l' utilitarisme

 

Per tant, serà bo El que produeixi felicitat al màxim nombre de persones.

I es pregunta perquè es tan Important seguir aquest criteri..

Capítol 2→ Introducció

-Defineix utilitarisme:
Teoria ètica que diu que és bo tot allò que és útil.

-Defineix Felicitat: acostar-se al plaer al màxim i allunyar-se del dolor

-Puntualitza Alguns dels aspectes de l' utilitarisme bàsic de Bentham

oÉs Important distingir la qualitat de la quantitat: hi ha diferències qualitatives Entre els plaers

Bentham dóna més Importància  a la quantitat

Mill dóna més importància a la Qualitat

oMill Distingeix:

*Satisfacció: emoció transitòria que dura poc, i va lligada al Plaer que tenim en aquell moment.

*Felicitat: emoció duradora → ens ho aporten més el plaers intel·lectuals que els materials

                                                                                             Mill Hi relaciona la cultura.

                                              Per això pensa que la Cultura i l'educació haurien de ser universals.

-La concepció dels plaers i de la felicitat estan lligats a la dignitat humana

                                                                              ho Dona la recerca dels plaers intel·lectuals

-Tracta l'impercialitat: La felicitat Que configura el criteri utilitarista del que és una conducta bona no és pas la Felicitat del mateix agent, sinó dels tots afectats per ella


               El que és important no és l'individu.

§Has d'actuar de manera que proporcioni el Mínim dolor a les altres persones.

§"Màxima felicitat, pel màxim nombre De persones" és el criteri per distingir la importància de la cultura i L'educació.

ÞSerà molt Difícil ser felíç si la resta no ho és.

-La Felicitat és associable

-L'Estat Ha de mirar de fer que el poble sigui el màxim felíç.

-L' Utilitarisme no exclou l'autosacrifici

-L' utilitarisme No és contrari a la religió: l' utilitarisme i la religió són compatibles

Per exemple:
El sacrifici de la religió no és contrari a l' utilitarisme Perquè pot aportar plaer a aquesta persona     creient.

-No Busca la felicitat individual, sinó la col·lectiva → Epicur per comparar

Capítol 3→ Mill intenta respondre: perquè cal Promoure la felicitat general?

Perquè seguim criteris? Perquè obeïm?

És obvi que la gent segueix els criteris Morals perquè es veuen pressionats i ho anomena Sancíó.

Sancions (passions per les quals faig Quelcom):

·Externa: acció moral que es basa en evitar un càstig o aconseguir un agraïment.

Per exemple: la persona creient no diu mentides perquè és un pecat i per Fer felíç a Déu.

Per Mill les sancions externes Ajuden, però no són suficients.

·Interna: deure o consciència moral

ÞSentiment que surt de mi mateix, la meva Consciència em guia: consciència moral

Per exemple      - satisfacció personal quan faig alguna cosa Bé

                                - remordiments quant faig alguna cosa malament

sentiment d'humanitat, Hume, ho anomena

 

La consciència moral s'ha d'educar, perquè no Coincideix en tothom de la mateixa manera.

*Com que vivim en comunitat, davant d'un altre esser experimentem simpatia

experimentem una sensació que Experimenta una altre persona.

L' identificació de sentiments Comporta la consciència moral.

Per Mill la senció interna té més pes perquè es necessari que experimenti Remordiments o satisfacció personal

                                                                                                              Perquè L'acció moral tingui més pes

                Aquest Sentiment intern fa que es promulgui la felicitat col·lectiva, per això diu que S'ha d'ensenyar.

Davant d'accions difícils aquesta senció Interna és el que ens fa retrocedir.

Mill es planteja si els sentiments morals Son adquirits:

-Mill Diu que no és un sentiment innat, però com que fa tan temps que l'home viu en Societat i els té aquests sentiments, és gairebé natural en l'home.


D'aquesta manera justifica que el principi Utilitarista no és utòpic.

 

L'home té tendència a viure en societat

s'ha convertit en natural


aquest desig d viure amb societat amb bona educació

s'arriba a un gran nivell de Consciència moral i es podrà complir el principi utilitarista.

Þ El planejament de Mill és perquè tots els Éssers vius siguin iguals i busquen el mateix (felicitat) i que no siguin         rivals.

Capítol 4→ Intenta demostrar l' importància de la Felicitat i si cal aportar proves per el principi utilitarista.

-L'esser Humà com a únic fi (=objectiu últim) per assolir la felicitat.

Ho sabem perquè si ho Preguntem ningú diria que no vol ser felíç

-Virtut:

oexcel·lència Moral

omitjà Per assolir aquest fi últim: felicitat

oNO ÉS UNA FINALITAT, ÉS UN MITJÀ PER ASSOLIR LA FINALITAT (=felicitat)

Exemple


: una persona es Vol fer missioners perquè és el que el fa felíç.

                                                         mitjà: virtut                                     Finalitat

-Si Els diners són un mitjà per assolir la felicitat, serà acceptat si no fa mal Als altres.

ÞPerò una persona que té diners, vol Tenir-ne més i per aconseguir-ne més ha de perjudicar al altres.

-Desenvolupar Molt una virtut, no farà mal a ningú

Per exemple: si el mitjà per assolir la felicitat és ser virtuós, sigues Tan virtuós com vulguis que no faràs mal.

Þ No tots els mitjans per assolir la Felicitat son iguals de poderosos en relació la qualitat i la quantitat.

-Diu Que hem de distingir el que és desitjable, del que volem.

Per exemple:

oPuc Desitjar molt una cosa però no voler-la

Desitjo menjar un pastís, però com que estic fent règim no vull menjar-ne.

oPuc Voler una cosa que al principi no desitjo

De petit no vols rentar-te mai Les dents, però t'hi obliguen. De gran, no te les rentes un dia i vols- Necessites- desitges rentar-te les dents perquè hi estàs acostumat.

Com que la voluntat s'exerceix a base D'hàbits, canviant els hàbits, canvies el desig.

Canviant el que vols, canvies el Desig.       DESIG IMPLICA VOLER.

ÞLa clau de tot és l'educació i que si és Com ha de ser aconseguirà des de bon començament que la persona identifica la Virtut amb allò desitjable i acabi tenint com a tendència fer allò bo i Virtuós.

ÞSi una cosa és un hàbit no és sempre bo, També pot ser dolent. Per exemple: fumar

Sempre ho he fet. Això no vol Dir que sempre ho hagis fet bé, pot ser que sempre ho hagis fet malament, però Encara tens temps de reconduir-ho (=canviar per fer-ho bé).

Entradas relacionadas: