Ferran 7

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,88 KB

 

Ferran VII (1814 - 1833)

Al 1814 sa acabat la guerra i Napoleó signa el Tractat de Valençar on reconeix a Ferran VII com a rei d’Espanya.

SEXENNI ABSOLUTISTA (1814 - 1820)

Ferran VII arriba a Espanya el 1814 saben que hauria de firmar la Constitució perquè així ho ha decidit tot el poble, fins i tot, els privilegiats. Però aquests d’amagat li presentem un document: “El manifest dels perses” on li donen tot el seu suport si no vol firmar la Constitució i vol tornar a l’absolutisme (Antic Règim). Així el rei no firma la Constitució i la declara nul·la. A més, persegueix, tanca o mata als principals liberals.  

Els antics reis absolutistes d’Europa quan han guanyat a Napoleó, es reuneixen en el Congrés de Viena on decideixen tornar tots a l’Antic Règim. Per assegurar-se que això sigui així, creen un exèrcit: sa Santa Aliança, formada per tots els països que en cas de sospites liberals, tornarien a instaurar l’absolutisme.

Ferran VII es troba amb una Espanya destroçada per la guerra (l’agricultura, carreteres, comerç...). El poble no accepte tornar a l’Antic Règim i sobretot pagar aquella quantitat d’impostos i provoquen revoltes durant aquests anys on una part de l’exèrcit dona el seu suport, ja que han viscut amb ells el sofriment d’aquesta guerra i saben com han lluitat pel rei.

TRIENNI LIBERAL (1820 - 1823)

El general Riego està esperant ordres del rei per anar a Amèrica a acabar les revoltes independentistes contra Espanya. Així, agafa l’exèrcit i obliga al rei a firmar la Constitució. Mentre, el rei se posa amb contacte amb la Santa Aliança. Així, aquests anys començaran a vendre terres, prepararan eleccions, s’aplicarà la igualtat davant la llei…

Amb aquesta venda de terres, l’objectiu sempre del liberalisme va ser que les compressin els pagesos però sa realitat va ser que no les varen poder comprar i se les varen quedar sobretot els burgesos, el que provoca un descontent molt gran cap al liberalisme. A més, la noblesa i el clergat tampoc estan contents amb la Constitució.

Amb aquest context, els liberals es dividiran en dos grups:

  • Moderats: aquells que creuen i pensen que el liberalisme s’hauria d’aplicar d’una manera moderada, perquè lo únic que ha provocat es l’enemistat amb el rei, poble, pagesos…  

  • Progressistes: aquells que creuen i penses que el liberalisme s’ha d’aplicar tot , i que el poble  ja ho anirà assimilant i acceptant.

DÈCADA OMINOSA (1823 - 1833)

DECADENT. A l’any 1823 arriba la Santa Aliança i torna a instaurar l’Antic Règim. El rei continua amb dos problemes molt greus, per una banda ha perdut les colònies d’Amèrica, ha donat la independència. Per l’altra banda, té un problema econòmic a Espanya, bastant greu. S’adreça a la burgesia, per demanar un préstec, el que provoca un descontent per part dels privilegiats, que es senten menyspreats, i a més, ho veuen com un acte de feblesa per part del rei. Això van a explicar-ho al futur rei Carles María Isidre (germà de Ferran VII) i aquest els assegura que serà un rei absolutista, i que deixin de banda la feblesa del rei.

El 1830 el rei té una filla, Isabel que no pot ser reina perquè una llei dels borbons: “Llei Sàlica”, prohibeix a les dones ser reines. Així, la reina María Cristina li fa firmar al rei un document que es diu la Pragmàtica Sancíó que anul·la la llei Sàlica. Al 1833 mor Ferran VII, i Isabel II és la reina i mentre no sigui major d’edat ferà de regent María Cristina, la seva mare. Carles María Isidre no accepta la pragmàtica Sancíó i demana suport a la noblesa i el clergat, per altre banda, María Cristina demana ajuda als lliberals, renunciant als seus ideals absolutistes. Així, comença la I Guerra Carlista.


INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA

Les colònies d’Amèrica es senten inferiors respecte Espanya, ja que pagaven més impostos i no els donaven càrrecs important. Així, els criolls es revolten demanant igualtat, agafant l’exemple d’Estats Units, que s’havia independitzat de Gran Bretanya, el 1776. Aprofiten sa guerra del francès per demanar-ho, ja que saben que l’exèrcit no hi anirà. Ses corts de Cadis els prometen que revisaran les seves peticions quan acabi sa guerra.

Els criolls capdavanters d’aquesta revolta són José de San Martín i Simón Bolívar. Quan acaba la guerra Ferran VII enlloc de pactar amb els criolls, els hi envia l’exèrcit. L’exèrcit estava molt tocat per la guerra anterior, i a més, la població d’Amèrica està molt decidida a lluitar per aquesta independència, fins que ho aconsegueixen. Ferran VII li dona la independència, excepte Cuba i Puerto Rico.



Entradas relacionadas: