Felicitat segons mill

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,33 KB

 
  1. De cap manera el poder d´un governant prové de Déu, com alguns pretenen indemostrablement, sinó que prové del pacte social, de la lliure acceptació dels súbdits que fonamenta tots els governs civils del món, i que atorga al governant el dret i deure de dirigir i castigar en nom d´ells. Els súbdits, per defensar els seus drets naturals, en perill constant en l´estat de natura, acorden delegar-lo en el governant. En cas que aquest no compleixi amb els seus deures, el poble té dret a treure-li el poder.

  2. Locke defensa l´existència d´un estat de natura, a l´igual que molts contemporanis seus (Hobbes, Rousseau…), i els orígens dels governs civils de tot el món provindrien de la seva dissolució que, en els diferents autors, té raons distintes, segons el tipus de naturalesa humana que defensen, i el tipus d´estat de natura que aquesta comporta. En Locke, Les característiques bàsiques són:


    1. Llibertat plena per que cadascun pugui obrar com vulgui i disposar de les seves possessions. Aquesta llibertat mai es pot entendre com un llibertinatge, i els seus límits vénen imposats per la llei natural-moral, que no és convencional ni depèn d´els humans. Cap humà no pot danyar-se a si mateix, ni als altres pel que fa a la seva vida, salut, llibertat o possessions.

    1. Igualtat: Tots els humans tenen els mateixos drets i avantatges.

  1. Tal com hem anat veient, la societat política està constituïda pel consentiment, per part dels seus membres, els quals accepten la regla de la majoria i acorden entregar a la majoria comunitària tot el poder necessari per tal que la societat assoleixi els seus fins comuns.

Les objeccions a què respon Locke són:


  1. No existeixen exemples històrics que demostrin l´existència d´una agrupació d´homes lliures i independents que s´uneixin i decideixin formar un govern polític.

A aquesta objecció, Locke respon que hi ha pocs relats que recolzin l´existència de l´estat de natura, ja que no hi ha proves documentals, al ser anterior a tals proves escrites. Fins que als pobles no es doni una llarga convivència civil, no sorgeix l´interés pel passat; ignoren el que refereix als seus passat i orígens i si en saben quelcom és pel que altres han recollit i conservat per a ells. Per tant, veient aquestes últimes fonts, veiem que tot sembla haver passat com ell explica (afirma Locke): els nadius del Perú i el grup d´homes que sortiren d´Esparta amb Palant, fundador de Tàrent, són els dos exemples esmentats per justificar la seva tesi.


  1. És imposible que els humans poguessin actuar de la manera explicada per Locke, ja que aquests sempre neixen sota un govern al que es sotmeten, de manera que no tenen llibertat per formar-ne un altre.

Sobre aquesta objecció, Locke afirma que és absurda, ja que hauria d´existir en el món únicament un príncep legal i un govern legal, i no trobem això, sinó el contrari: multitud de monarquies legals. Per tal de mostrar la feblesa de tal objecció, acudeix a la historia i fa referencia a multitud d´exemples que demostren que diferents homes s´allunyaren de la jurisdicció en la que havien nascut i crescut.


contentament-som tractats com objectes(ens fan contents)

Felicitat-

Cal ser actiu, protagonista de la pròpia vida, creador.

Exigim ser tractats, com a subjectes

Demana com a condició prèvia la llibertat

Plaer-MILL

ha de ser “de qualitat” i donar una vida millor (“més” no significa millor.)

Sempre s’ha de buscar el plaer màxim per al nombre més gran de persones.

Plaer-Bentham


«Que sigui intens, llarg, segur, ràpid, fructífer, pur.

Et cal tenir en compte per al plaer o el dolor segur:

Cerca plaers tals per al plaer privat.

Estén-los, no obstant, quan sigui públic.

Evita dolors tals per a tu o per a un altre.

Si cal que hi hagi mals, que a pocs abasti»



MILL-

UTILITARISME DE LA NORMA O REGLA

S’ha de fer un estudi de les normes o regles que s’ajusten millor al principi d’utilitat o màxima felicitat.
La norma més important serà la Justícia.

Recerca d’un principi universal a través de les normes d’acció. La fonamentació última és la dignitat humana.


L’UTILITARISME

Principi utilitarista (principi de la màxima felicitat):

Les accions són correctes si tendeixen a promoure la felicitat i incorrectes si tendeixen a produir el contrari de la felicitat.

Tesis:

La felicitat és assolible

L’utilitarisme no exclou l’autosacrifici

L’ideal utilitarista no és massa elevat per a la humanitat

L’utilitarista no jutja fredament els actes, però considera els seus efectes

L’utilitarisme i la religió són compatibles

Útil no és el que convé a un



Entradas relacionadas: