Felicitat general mill

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,4 KB

 

JSMILL (1806-73):


Es considera el principal exponent de lutilitarisme humanista (teoria ètica de Mill:
Es bó allò que és útil). Obres: Sobre la llibertat.

Lutilitarisme

/ Defensa la llibertat.

Utilitarisme primitiu



Reconeix el paper fonamental de dolor i plaer en la vida humana. Aprova o desaprova una acció sobre la base de la quantitat de dolor o de plaer provocat (conseqüències). És igual el bo i el agradable i el mal amb el dolor. Afirma que el plaer i el dolor són captable "quantificació" i per tant de la mesura.

Propostes i Solucions:

Mantenir i reforçar el sistema:
Ricardo considera el treball humà com una mercaderia més dins el sistema capitalista. // Utilitzar la ciència per solucionar els problemes:
Compte, iniciador del positivisme i de la sociologia com a ciència, considera que la societat sha de regular per la ciència, per tal daconseguir ordre i progrés.// Reformar el sistema:
Mill considera que el sistema és bo, però necessita una reforma a fons per tal de garantir la llibertat dels individus. // Canviar el sistema:
Karl Marx considera que cal destruir el sistema capitalista i substituir-ho per un sistema comunista. // Destruir el sistema i lestat, que és qui el manté:
Mihail Bakunin proposa la destrucció de lEstat i el poder i lordre que dell sen deriva.

Liberalisme defensa:

Lobtenció del màxim benefici individual: linterés individual és el motor de leconomia capitalista.La societat capitalista, on ha desaparegut els privilegis de la noblesa i lesglesia i on la burgesia té el poder.Les llibertats polítiques derivades daquest sistema: de reuníó, dassociació, de vot...La no intervenció de lEstat.La societat es regularà per ella mateixa a partir de la llei de la ofera i la demanda.
LUtilitarisme primitiu (BENTHAM I JAMES MILL)Lutilitarisme de Bentham i d James Mill (pare) aplicarà el pensament liberal a la ètica: les accions en si mateixes no són bones ni dolentes, són indiferents.

Una acció només adquireix valor moral en la seva relació amb els altres, i pels seus efectes

Per tant, el que cal tenir present a lhora de valorar moralment una acció, és la veritat o el prejudici que pot causar, el plaer o el dolor que pot produïr.

Principi dutilitat:

Per a Bentham aquest principi governa tota lexperiència humana: cerquem la màxima utilitat de les nostres accions, de la mateixa manera que cerquem màxim benefici econòmic.

LUtilitarisme humanista (MILL):

Contrari a lutilitarisme del seu pare James i Benham. JS Mill arriba a la conclusió que el sentit de la vida no es pot reduir al simple benefici econòmic. Així reformula la teoria utilitarista desde un punt més humanista.Lutilitarisme no és una filosofia de legoisme o de la conveniència personal, sinó una teoria ètica que defensa la felicitat de la majoria.És bo allò que és útil per a la majoria, és a dir, que promou la felicitat del màxim nombre possible de gent.Per J.S. MILL els 2elements a tenir presents a lhora de representar una acció són:LA UTILITAT. LA FELICITAT (Últim fi de lacció humana).

MILL VS. ALTRES FILÒSOFS:

Reprenent a Aristòtil, que deia que la felicitat era autotèlica, Mill ens diu que la felicitat no és un bé, sinó el bé: és lúnic fi que tothom cerca. //Prenent com a base la figura dEpicur, JS Mill defensa:

LHedonisme universalisme:

Buscar la felicitat de quants mes millor.Es tracta daconseguir el bé comú, que està per sobre del plaer i la felicitat personal.(Bé comú: És tracta daconseguir el benestar general i no el benestar personal.).

La regla dor del cristianisme:


El propi JS Mill afirma que el seu utilitarisme humanista sinspira en la regla dor del cristianisme.
Jesús va dir que calia actuar fent allò que nosaltres voldríem que ens fessin, estimant als altres com a nosaltres mateixos.

ÈTICA:


Els valors

Mill elabora una jerarquia de valors: No tots són igual de desitjables i valuosos seran preferibles aquells que són més elevats i nobles, aquells que ens aporten satisfaccioins intel·lectuals, aquells més altruistes, enfront dels plaers més vulgars i sensorials.// També defensa la qualitat dels valors per damunt de la quantitat: La felicitat, basada en el plaer, no consisteix en obtenir el major nombre de plaers, sinó més aviat en lobtenció del plaer de més qualitat.


Teoria coneixement: Empirisme i inductisme



Mill segueix la tesis de lempirisme britanic: Cap enunciat científic és absolutament vertader, ja que el seu origen és psicològic i inductiu. 1-Lorigen del coneixement són les impressions que rebem mitjançant lexperiència. 2-A partir delles, la nostra ment crea el coneixement mitjançant lassociació didees. 3-Per tant, els fonaments de la ciència són els mecanismes psicològics que ens fem passar de les dades empíriques a la formulació de lleis generals. 4-El coneixement, les lleis científiques, són producte del procés psicològic de la inducció, que és el mètode de la ciència.

Filosofia social i política:


el reformisme: Proposa una reforma a fons del sistema capitalista basada en la defensa de la llibertat individual. Reformisme econòmic i social

1-Defensa el capitalisme com a sistema de producció, però considera inacceptables les terribles conseqüències negatives que aquest ha provocat en la classe obrera. 2-És necessari que lestat intervingui per corregir les grans desigualtats socials que shan produït. 3-Davant la tesi de Ricardo i daltres, que afirmen que lestat no ha dintervenir, Stuart Mill creu indispensable que: Es reguli per llei la jornada laboral. Es prohibeixi el treball infantil. Es promogui la salut. Es promogui leducació. Es decreti la igualtat entre homes i dones. El desenvolupament personal és el que fa a les persones lliures. //.

Mill defensa

1-La democràcia à És lúnic Març polílic on es pot conjugar la felicitat de lindividu amb el benestar de la societat. Lideal utilitarista ens porta a desitjar la felicitat de quantes persones millor, i no la satisdacció personal dun desig. 2-Leducació per a tothom. 3-El respecte a les minories àMill denuncia la imposició de formes 4-de vida uniformes enfront de les creacions individuals monetàries. 5-Lafavoriment de les relacions personals mútues. 6-El temps lliure àTothom el necessita per poder gaudir dels bens culturals.

Llibertat civil:

El que defineix propiament i essencialment lindividu és la llibertat. Lutilitarisme defensa la llibertat individual, entesa no com lliure albir (llibertat positiva), sinó com llibertat civil o social. Aquesta llibertat civil compren 3 àmbits: Llibertat de conciència, Llibertat de la determinació els nostres propis fins, Llibertat de reuníó i dassociació.

Comparació:

J
.
S. Mill Forma part del corrent filósòfic anomenat utilitarisme, que es basa en el liberalisme polític i que acompanya el capitalisme en el seu desenvolupament. L'utilitarisme equipara el plaer, l'absència de dolor, la satisfacció i la felicitat amb allò que és útil per el màxim de gent possible. "El sentit de la vida no es pot reduir al simple benefici econòmic", John Stuart Mill.
Plató inicia amb Sòcrates el que avui coneixem com Racionalisme. Moviment filósòfic q es basa en el coneixement a partir de la raó amb la recerca d'uns ideals, q són eterns i immutables.
Marx forma part del mviment filósòfic i polític cnegut com marxisme amb el comunisme, en el qual defensa la igualtat social i econòmica de tots els civils. 

Comparació:

Mill promou la llibertat de lindividu x sobre d la justícia, la diferencia d Plató i Marx. Mill defensa els valors els quals Plató explica utilitzant la metàfora de la línia exposant així el cneixement vertader (q son els valors q Mill defensa) com els suprems. Cal marcar tb q Mill té una concepció moral radicalment dif a la de Plató, on el desig de felicitat general és basat en lhedonisme universalista i no individual, mentre q Plató en cap mom parla d la felicitat de lindividu, ja q ens hem d moure x la raó i no pels sentiments.
Plató defensa q cada ésser té la seva funció i q per tant, anul·la la psibilitat q lindividu cerqui la seva felicitat a prtir de la llibertat individual a diferncia d Mill, encara q els dos creen una jerarquia, ja sigui de valors o plaers on les satisfaccions intel·lectuals i laltroisme se situen x damunt dels desitjos vulgars i sensorials.
Marx promou la igualtat x a tothom sense tenir opció d psicionarse x sobre dels demés i per tant anul·la la llibertat personal q proposa Mill, tb es diferència dell amb el sistema econòmic q proposa, el comunisme, mentre q Mill proposa una reforma del capitalisme i Marx proposa la dstrucció d lestat.

Entradas relacionadas: