Feixisme i Nazisme: L'Ascens dels Rèqims Totalitaris a Europa

L'Ascens del Feixisme a Itàlia

Mussolini al poder: La crisi post-Guerra Mundial

Després de la Primera Guerra Mundial, el nivell de vida dels italians va empitjorar. El país s'havia endeutat i els preus pujaren. Així mateix, la desmobilització de l'exèrcit va augmentar l'atur. La tensió social va augmentar: alguns pagesos ocuparen finques dels terratinents i els obrers van prendre algunes fàbriques. Els partits polítics no van saber fer front a aquesta situació i la població va començar a donar suport als partits extremistes.

La Marxa sobre Roma i la presa del poder

Ni amb aquest suport, Mussolini va aconseguir escons, així que va prendre el poder per la força. Va concentrar massivament membres del partit al centre d'Itàlia i van convergir sobre Roma.

Característiques del Govern de Mussolini

• Ideologia antidemocràtica i anticomunista.
• Estat dirigit de forma totalitària.
• Intervenció en l'economia per aconseguir autosuficiència (autarquia).
• La societat era dominada i qualsevol oposició era reprimida.
• Imposició d'un nacionalisme feroç.
• Culte a la violència i al militarisme.

L'Ascens del Nazisme a Alemanya

Conseqüències polítiques de la crisi econòmica

La crisi va augmentar el descontentament i la tensió social. L'atur va afectar els obrers i les classes mitjanes, i aquestes van començar a votar opcions extremistes. Davant la por que esclatés una revolució, els financers decidiren finançar el Partit Nazi.

L'arribada legal de Hitler al poder

En les eleccions de 1932, els comunistes rebutjaren una aliança amb els socialistes. Els comunistes i els nazis foren les forces més votades, però no hi va haver majoria absoluta. Hindenburg va ser elegit cap de govern i, pressionat per homes de negocis, va nomenar canceller a Hitler el 1933.

L'eliminació de l'oposició i la consolidació del poder

En pocs mesos van aconseguir tot el poder. El primer que van fer va ser eliminar els partits de l'oposició. Amb el pretext que un comunista va incendiar el Parlament, els comunistes van ser empresonats a camps de concentració. Aprofitant la situació, es van il·legalitzar tots els partits, menys el nazi. El 1934, Hitler va ordenar assassinar els seus adversaris polítics, així deixava clar què passaria a tot aquell que s'oposés als seus desitjos. A l'agost, Hindenburg va morir i Hitler va ser President del Reich.

La Política Interior Nazi: Un Règim Totalitari

El Partit Únic i el control de l'Estat

La primera cosa que va fer Hitler va ser il·legalitzar els partits polítics, així controlava tots els ressorts del poder i de l'administració. L'Estat era dirigit per un líder indiscutible, que pensaven que mai no s'equivocava i que havia de ser obeït cegament.

Terror i Propaganda: El control de la població

La implantació d'un estat policial va ser el primer mitjà pel qual es va intentar controlar la població. L'aparell policial era dirigit per Himmler i estava compost fonamentalment per: la guàrdia personal de Hitler (SS) i la policia secreta (Gestapo). Aquestes perseguien qualsevol opositor. El resultat va ser tràgic: entre 1933 i 1939, 1 milió d'alemanys van ser enviats a camps de concentració.

Tots els mitjans de comunicació eren controlats pels nazis i s'usaven per exalçar a Hitler, donant-li una visió sobrehumana, i per destacar-ne els èxits econòmics i diplomàtics. Així mateix, transmetien una visió denigrant d'altres races, sobretot dels jueus.

L'adhesió ciutadana: Una Alemanya nazificada?

L'oposició al nazisme va ser gairebé nul·la. La política de Hitler va seduir els ciutadans. Entre les classes populars, molts li donaven suport perquè havia resolt l'atur i la crisi econòmica.

Política Exterior Nazi: Militarisme i Expansionisme

Bases de la ideologia expansionista de Hitler

L'expansionisme era un paper central en el programa d'Adolf Hitler, que propugnava la necessitat que Alemanya s'expandís més enllà de les fronteres. Aquesta ideologia tenia dues bases principals:

1. L'objectiu que totes les poblacions d'origen alemany havien d'unir-se en un sol estat (Grossdeutschland).
2. La creença que els aris, una raça superior, tenien dret a conquerir territori a costa dels eslaus (Lebensraum o Espai Vital).

L'expansió territorial i el rearmament

Es va posar en marxa un pla de rearmament i es va restablir el servei militar obligatori. El 1938, es va envair Àustria (Anschluss), i el 1939, la resta de Txecoslovàquia.

Economia orientada a la guerra i l'autarquia

Després d'eliminar l'atur, l'objectiu econòmic era l'autarquia (autosuficiència), i es van crear moltes indústries noves. Les empreses privades van obtenir un gran benefici, com ara Thyssen o Krupp, gràcies a la producció d'armament.