Com feien la cerveza els egipcis

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 238,35 KB

 

B)Les classes socials

Classe alta: comerciants rics, grans porpietaris agrícoles, alts funcionaris, sacerdots i caps militars. Classe mitjana: petits funcionaris, obrers especialitzats, propietaris agrícoles mitjans, professionals liberals. Classe baixa: la més nombrosa. Petits propietaris i treballadors agrícoles. La seva única obligació era pagar impostos. Esclaus: poca importància durant els regnes Antic i Mitjà. A les campanyes militars es feien presoners que eren obligats a treballar pel faraó. Durant el Regne Nou, va augmentar l'esclavitud privada.

RELIGIÓ I CULTURA

Les creences religioses

Divisió entre el món sobrenatural (déus) i el món natural (humans). Eren politeistes i creien en la vida d'ultratomba. Per això tenien tanta importància els monuments funeraris. Sacerdots: es comunicaven amb els déus i feien d'enllaç entre els dos móns. El faraó era considerat fill de Ra (el Sol). Els egipcis creien que, quan el cos d'una persona moria, calia conservar-lo. Aquest fet explica la pràctica d'embalsamar o momificar els morts: Estiren el cos en una camilla, el depilen i el renten. Li posen un ganxo pel nas i li treuen el cervell pel nas. Amb una pedra afilada fan un tall a la zona de la panxa, treuen els intestins i els netegen amb brou de palma i després s'aromatitzen. Les restes del cos es guarden i es conserven en una mena de pots anomenats vasos canopis: vas amb cap de persona: estòmac, intestí gros, vas amb cap de gos: intestí prim, vas amb cap de falcó: fetge, vesícula, vas amb cap de xacal: cor, pulmons. Omplen el ventre de mira, canyella i altres aromes (no encens) i cusen l'obertura del tall fet. Després d'aquest procés toca embalsamar-lo i el llueixen de nitre (oli molt espés que alluentua el cos) durant 70 dies. Passats els 70 dies renten el cadàver de l'oli i embalsamen amb benes curtes de tela que aquestes estan enganxades amb una goma aràbiga que feien servir en lloc de cola. Cada vena portava amulets i oracions gravades dins seu. Només queda fer el ritual d'obertura de la boca: li obren la boca perqè recuperi les capacitats humanes. La mòmia, acompanyada d'un seguici funerari la traslladen fins la tomba, i ja està preparada per anar a l'altre vida, peró per entrar-hi ha de superar una prova: comprovar la bondat o la maldat del cos mort.

Per als egipcis, quan una persona moria, la seva ànima  iniciava una nova vida després de superar el judici d'Osris (rei dels morts).


DÉUS EGIPCIS, ImagenImagenImagenImagenImagen  Imagen

Escriptura jeroglífica

Els egipcis, com els sumeris, van crear un sistema d'escriptura ideogràfica: l'escriptura jeroglífica. Per escriure, esculpien en les parets de les tombes i dels temples, o bé dibuixaven sobre papir. L'escriptura jeroglífica va evolucionar. Primer cap un sistema heriàtic (mig ideogràfic/mig fonètic). Més tard la seva evolució va anar cap un sistema totalment fonètic. Els escribes formaven un estament molt especialitzat i tenien un paper cabdal en la transmissió i conservació dels documents. Els egicpcis també van deixar obres de caràcter religiós, com el Llibre dels Morts, que recull fòrmules, pregàries i rituals funeraris.

La pedra Rosetta

Descberta el 15 de juliol de 1789, en un pble del delta del Nil, per part de les tropes de Napoleó. Conté un decret del faraó Ptolmeu V, escrit de tres formes: jeroglífica, demòtica i grega. D'aquesta manera es van poder desxifrar els textos amb escriptura jeroglífifca.

Les matemàtiques i l'astronomia

Arimètica: la necessitat de portar una comptabilitat eficaç per adimistrar el regne, va impulsar la creació de diversos sistemes de numeració (numeral i sexagesimal). Amb la mateixa finalitat , es van desenvolupar les operacions bàsiques de càlcul. Geometria: la utilitat de la geometria es basava sobretot en l'arquitectura i la mesura dels camps de conreu. Astronomia: eina útil per mesurar el temps, de gran utilitat per predir les crescudes del Nil amb precisió. Els egipcis van establir un calendari anual de 12 mesos i 360 dies amb poca força d'aproximació

Entradas relacionadas: