Faules de Ramón Llull

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,65 KB

 

Ramón Llull(Ciutat de Mallorca 1235-1315) és una de les figures més importants de la cultura medieval europea, és el primer a l'Europa medieval que ustilitza una llengua ROMànica – el català- per redactar textos de filosofia, teologia, mística i ciència esdevé l'autentic creador del català literari. Es un bon coneixedor de la lírica trobadoresca.

L'any 1263 la vida de Llull fa un canvi brusc i radical

Explica que se li va aparèixer cinc vegades Jesús crucificat demanant-li els seus serveis, abandona la cort i la família per lliurar-se eternament a la vida religiosa. Entre el 1265 i 1274 Llull es retira a fer meditació i pegaria i formar-se en filosofia teologia ciència llati i àrab. Ramón Llull va concebre -il·luminat per Déu- el seu ideal de vida, que consta de dos grans objectius. Creació a l'Art i l'expansió del cristianisme i la formació moral. Ramón Llull va ser missioner, escriptor i intel·lectual, com a missioner, Llull va anar a predicar el cristianisme principalment al nord d'Africà, però també va anar a Xipre, a l'Àsia menor i a Armènia, aixo el va conduir a situacions problemàtiques que fins i tou fou sentenciat a mort. L'experiència missionera el va despertat una gran decepció i per l'altre banda un cert consol espiritual en sentir-se fidel a la crida de Déu. Com a escriptor va fer una obra sorprenent per la profunditat intel·lectual, per la qualitat literària i per l'extensió, el seu objectiu: explicar la seva Art. Llull presenta una gran variació, es tracta doncs, d'una obra enciclopèdica. Una amalgama de generes. Com a intel·lectual perseguia dos objectius: per una banda, explicar a les universitats i al món intel·lectual la seva Art; i, per una altre, demanar a les autoritats eclesiàstiques i polítiques els fons necessaris per crear monestirs on es poguessin formar nous missioners. Ramón Llull va escriure dues novel·les: Llibre d'Evast e Blanquerna(proposa la reorganització global de la societat i respectant l'estructura jeràrquica i estamental i la concepció teocràtica del mon, es una autobiografia utòpica -relat de la seva vida ideal-, té 5 capítols (llibres)) i Llibre de meravelles(Presenta un viatge espiritual i doctrinal a través dels grans temes del saber cristíà medieval, l'objectiu es que el protagonista admiri la creació de Déu i aprengui les veritats de la fe cristiana. Temàtica espiritual i científica, enciclopèdia temàtica, p.E: en el setè capítol “Llibre de les besties” es tracta d'una faula política (societats de bèsties).


El conçoneret de Ripoll conté 18 poesies, de diversos autors de Mallorca, i es presencien diferents generes trobadorescos. A l'època medieval són freqüents les cançons de malmarides, les quals tracten de dones que s'han vist casades amb un home que no estimen. El retorn als trobadors clàssics, destaquen per la seva qualitat lírica i el seu to personal.
Dolce stil novo és el nom que Dante Alighieri va donar a l'estil d'una sèrie de poetes italians. Aquest estil es caracteritza pel seu esperit innovador: temàtiques noves, tractaments originals, formes innovadores... Representa per tant, un trencament i una superació de la tradició trobadoresca, que es manifesta sobretot en l'àmbit de la poesia amorosa. Surt definitivament del mon feudal,modifica el concepte de noblesa i crea un nou ideal de dona, supera la retòrica imposada per la tradició trobadoresca i es fa molt més personal i abandona la llengua occitana. L'obra més significativa d'aquest corrent es Vita nuova de Dante Alighieri dedicades a Beatriu(la seva dona ideal), probablement l'obra mes important de la literatura italiana. Francesco Petrarca es l'altre gran poeta italià. La seva obra canzoniere tractava sobre l'amor impossible, es un sonet italià i té un to elegíac(dolor per una estimada) i l'us d'una llengua simple. L'Humanisme sorgí a Itàlia a finals de Segle XIV. Es tracta d'un moviment cultural que defensa el retorn als clàssics grecs i llatins, que havien de recuperar el seu paper de models literaris i d'exemple d'actitud davant la vida. Arribà a Catalunya XIV-XV a traves de la Cancelleria reial. Els escriptors tenen una mentalitat més laica, mes antropocèntrica, mes escèptica, més irònica i mes elegant respecte a la tradició medieval. L'estil literari, es caracteritza per imitar el cursus llati, construir frases mes llargues i rítmiques, imitar la sinaxi més rica i variada i utilitzar cultismes nous.
Bernat Metge (1340-1413) es l'escriptor que millor va assimilar la influencia de l'Humanisme italià. La seva obra més important es Lo somni (està dividit en 4 llibres,en el primer llibre trobem un debat entre el narrador i el rei Joaní, el diàleg gira entorn de la immortalitat de l'ànima, el narrador es manifesta escèptic. En el 2 es parla de les circumstancies que va morir el rei, de la situació que es toba a l'altre món i dels personatges que l'acompanyen. En el 3 ens parlar de l'Infern i Tirèsies. I l'ultima part es un debat amb Tiresis.) Aquest llibre el va escriure amb l'objectiu de convèncer del rei Martí l'Humà de la seva innocència. Metge havia estat acusat de grans delictes polítics i financers i indirectament de l'assassinat del rei Joan I. Bernat Metge fou condemnat a presó, fins a final del 139 que el rei li concedí el perdo.

Entradas relacionadas: