Fases d'Iniciació als Esports d'Equip per a Nens

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,25 KB

Fase de relació en la iniciació esportiva

Idees generals

  • El bagatge motriu general més ampli possible.
  • Adequat a l'edat.
  • Situacions pedagògiques estructurades amb criteris clars de progressió.

Objectius específics

  • Fomentar la integració social.
  • Relacionar l'alumne amb el mòbil (pilota) i el terreny de joc.
  • Inculcar el respecte i el compliment de les regles.
  • Estructurar les nocions de cooperació i oposició.

Etapes de l'aprenentatge

1. El mòbil com a centre d'atenció (MCA): aprendre a mantenir la possessió

Situació inicial: El nen no entén l'estructura d'enfrontament entre dos equips. No percep els altres jugadors com a companys o adversaris i només vol tenir la possessió del mòbil.

Objectiu: Ajudar-lo a passar d'una noció egocèntrica a una noció d'equip.

Instrumentalització dels mitjans: Plantejar situacions de marcatge i desmarcatge, amb i sense pilota, no orientades a porteria, que obliguin a establir relacions de col·laboració entre jugadors.

2. La fase de progressió (FP): aprendre a progressar amb la pilota

Situació inicial: L'infant estableix relacions de col·laboració, però li costa assumir la idea de progressar cap a un objectiu comú.

Objectiu: Aconseguir la disponibilitat per progressar, considerant l'actuació col·lectiva en un projecte comú.

Instrumentalització dels mitjans: Introduir la descoberta de les formes bàsiques de progressió i d'oposició a la progressió, tant des d'una perspectiva individual com col·lectiva.

3. La fase d'orientació a l'objectiu (FOO): aprendre a orientar-se amb la pilota

Situació inicial: Un cop assumida la noció de progressió, cal definir amb més exactitud les actuacions del jugador perquè desenvolupi conductes d'orientació més afinades.

Objectiu: Definir clarament la millor orientació en funció de cada situació de joc.

Instrumentalització dels mitjans: Plantejar situacions d'orientació a un objectiu físic (porteria, cistella, etc.).

4. Estructuració a través dels miniesports

Situació inicial: S'utilitza una versió reduïda de l'esport per afavorir l'adaptació, disminuint la complexitat estructural i funcional. Els paràmetres a modificar són:

  • Espai: Reducció del terreny de joc per adequar-lo a la disponibilitat motriu.
  • Temps: Reducció de la durada dels períodes de joc.
  • Nombre de jugadors: Menys jugadors per equip per facilitar el joc i augmentar la participació individual.
  • Material i mòbil: Adaptació de la mida de porteries, cistelles i pilotes per permetre accions més similars a l'esport adult.
  • Reglament: Simplificació de les normes reglamentàries.

Objectius: Preparar el jugador per a la pràctica de l'esport convencional.

Instrumentalització dels mitjans: Organitzar competicions aplicant la normativa del miniesport escollit.

Entradas relacionadas: