Fases d'Iniciació als Esports d'Equip per a Nens
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,25 KB
Fase de relació en la iniciació esportiva
Idees generals
- El bagatge motriu general més ampli possible.
- Adequat a l'edat.
- Situacions pedagògiques estructurades amb criteris clars de progressió.
Objectius específics
- Fomentar la integració social.
- Relacionar l'alumne amb el mòbil (pilota) i el terreny de joc.
- Inculcar el respecte i el compliment de les regles.
- Estructurar les nocions de cooperació i oposició.
Etapes de l'aprenentatge
1. El mòbil com a centre d'atenció (MCA): aprendre a mantenir la possessió
Situació inicial: El nen no entén l'estructura d'enfrontament entre dos equips. No percep els altres jugadors com a companys o adversaris i només vol tenir la possessió del mòbil.
Objectiu: Ajudar-lo a passar d'una noció egocèntrica a una noció d'equip.
Instrumentalització dels mitjans: Plantejar situacions de marcatge i desmarcatge, amb i sense pilota, no orientades a porteria, que obliguin a establir relacions de col·laboració entre jugadors.
2. La fase de progressió (FP): aprendre a progressar amb la pilota
Situació inicial: L'infant estableix relacions de col·laboració, però li costa assumir la idea de progressar cap a un objectiu comú.
Objectiu: Aconseguir la disponibilitat per progressar, considerant l'actuació col·lectiva en un projecte comú.
Instrumentalització dels mitjans: Introduir la descoberta de les formes bàsiques de progressió i d'oposició a la progressió, tant des d'una perspectiva individual com col·lectiva.
3. La fase d'orientació a l'objectiu (FOO): aprendre a orientar-se amb la pilota
Situació inicial: Un cop assumida la noció de progressió, cal definir amb més exactitud les actuacions del jugador perquè desenvolupi conductes d'orientació més afinades.
Objectiu: Definir clarament la millor orientació en funció de cada situació de joc.
Instrumentalització dels mitjans: Plantejar situacions d'orientació a un objectiu físic (porteria, cistella, etc.).
4. Estructuració a través dels miniesports
Situació inicial: S'utilitza una versió reduïda de l'esport per afavorir l'adaptació, disminuint la complexitat estructural i funcional. Els paràmetres a modificar són:
- Espai: Reducció del terreny de joc per adequar-lo a la disponibilitat motriu.
- Temps: Reducció de la durada dels períodes de joc.
- Nombre de jugadors: Menys jugadors per equip per facilitar el joc i augmentar la participació individual.
- Material i mòbil: Adaptació de la mida de porteries, cistelles i pilotes per permetre accions més similars a l'esport adult.
- Reglament: Simplificació de les normes reglamentàries.
Objectius: Preparar el jugador per a la pràctica de l'esport convencional.
Instrumentalització dels mitjans: Organitzar competicions aplicant la normativa del miniesport escollit.