Fase d'estabilitat demogràfica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,34 KB
Model de transició Demogràfica
1.Es
Tracta d'un gràfic lineal on es representa l’evolució de la taxa de natalitat i
La taxa de mortalitat al llarg del temps. El gràfic mostra les quatre fases de
La transició demogràfica:
fase preindustrial, en què es dóna el règim
Demogràfic tradicional; fase de transició expansiva; fase de contenció, i la
Darrera, fase d’estancament, en què s’entra en el règim demogràfic modern. La
Font és una adaptació a partir del National Geographic.
S’observa Com la natalitat i la mortalitat es mantenen molt altes i amb petites Oscil·lacions al llarg de la fase preindustrial. Amb l’inici de la transició Demogràfica es redueix de forma ràpida la taxa de mortalitat fins arribar a Estabilitzar-se en la tercera etapa. La taxa de natalitat es manté elevada en La fase expansiva però es redueix progressivament en la fase de contenció quan S’acaba la transició demogràfica. En el règim demogràfic modern, tant la Natalitat com la mortalitat es mantenen en nivells baixos, també amb Oscil·lacions.
3.Fase Demogràfica tradicional o preindustrial: es caracteritza per unes taxes de Natalitat i mortalitat molt altes, sobretot per l’alta mortalitat infantil. Aquestes condicions són degudes a la manca de mesures sanitàries i higièniques I es pròpia de societats agrícoles i preindustrials. El creixement natural de La població és molt feble i amb oscil·lacions degudes a períodes de mortalitat Catastròfica (fams, epidèmies, guerres...).Fase De descens gradual de la mortalitat: en aquest període la mortalitat descendeix A causa de les millores higièniques, sanitàries i alimentàries. En canvi es Manté la natalitat en els valors elevats, similars a la 1a fase. La conseqüència és que la població experimenta un fort creixement natural (explosió Demogràfica).Fase De reajustament de la natalitat (o fase de contenció de la transició): en Aquesta etapa la mortalitat s’estabilitza a nivells baixos perquè continuen els Avenços de la medicina i l'augment del nivell de vida. El més característic és El descens de la natalitat per raons de tipus socioeconòmic, com ara la Incorporació de la dona al món laboral, la progressiva urbanització de la Població o el retard de la nupcialitat. El creixement natural de la població Comença a decréixer.Fasedemogràfica moderna: Aquesta fase Correspon a les societats desenvolupades, on la natalitat i la mortalitat són Molt baixes, i el creixement de la població és molt baix, zero o fins i tot poden Donar-se creixements naturals negatius. En ocasions, la mortalitat repunta a Causa de l'envelliment de la població o bé es produeixen baby-booms.
4. -- deixa enrere el règim Demogràfic antic en les darreres dècades del Segle XIX amb els inicis de la Industrialització. --1980-1990 S’acaba la fase de transició i s’inicia el règim demogràfic modern, quan les Taxes de natalitat i mortalitat s’igualen i es produeix un baix creixement Vegetatiu. Els factors condicionants principals són la generalització del model De família urbana, caracteritzat per un retard en la nupcialitat, la Incorporació de la dóna al mercat de treball i un baix nombre de fills. --s'han Succeït en diferents moments del Segle XX i als inicis del Segle XXI han Comportat períodes de revitalització demogràfica a Catalunya, provocant un Augment de les taxes de natalitat, fecunditat i del creixement vegetatiu.
Saldos migratoris a Catalunya (2005-2013)
1.Es Tracta d’un gràfic de línies en què es representen, en nombres absoluts, tres Variables: migracions internes amb la resta d’Espanya, migracions externes i el Saldo migratori total entre 2005 i 2013. Les dades procedeixen de l’Institut D’Estadística de Catalunya (Idescat) que les pren de l’Institut Nacional D’Estadística (INE).
Des de 2007, es tendeix a la disminució de les Migracions exteriors: el saldo migratori era positiu, de més de 125.000 Persones any i va caure lleugerament el 2008 per sota de 100.000, fins a ser de 10-12.000 els anys 2009-2011 i passar a ser negatiu el 2012 i 2013 en prop de 20.000 persones. Així doncs, el 2007 s’estronca l’arribada d’immigrants que Acaba sent negativa des del 2012. La variable que marca la tendència és la Migració externa, que és la que ressegueix, pràcticament, la corba del saldo Migratori total. Les migracions internes amb la resta d’Espanya es mantenen Molt baixes en tot el període 2005-2013 per acabar en zero. La variable que Defineix el gràfic és la migració externa.
3.La Caiguda de la immigració a Catalunya es Déu a la crisi econòmica que es Manifesta a partir de 2008. La incidència de la crisi en el fet migratori ha de Considerar dos aspectes: -En El país receptor, Catalunya, l’activitat econòmica decreix, fet que comporta Una disminució de la demanda de mà d’obra. Per tant, caiguda de la immigració a Catalunya. -En El país emissor, la reducció de les expectatives fa que es redueixi l’emigració A Catalunya, però, alhora, es produeix el retorn dels emigrants al seu país D’origen. Si no hi ha expectatives en el mercat laboral, el retorn, amb els Possibles estalvis, els pot fer més fàcil afrontar la crisi econòmica. També L’emigració de gent jove i preparada que no troba una sortida a Catalunya.
4. -- Majoritàriament, Fins el 2008, a Catalunya va arribar un nombre important de població immigrant Atreta per l’oferta laboral existent en els anys de gran creixement econòmic de Finals dels 90 i fins als inicis de la crisi econòmica de 2007-2008.(punto y a parte) La Sortida dels seus països d’origen és múltiple i diversa, però sobretot s’ha de Buscar, de manera majoritària en el diferent desenvolupament econòmic. Procedeixen d’economies amb un baix nivell de desenvolupament econòmic, Principalment El Marroc i l'Àfrica subsahariana, l'Equador i altres països D'Amèrica llatina i Romania. -- L’oferta De treball en l’economia catalana se centrava en els sectors que requereixen Més mà d’obra poc qualificada: construcció, terciari inferior i sectors marcats Per la temporalitat: agricultura i turisme-restauració. (punto y a parte)La Immigració, majoritàriament, es va establir en les comarques en què hi havia Una major oferta de treball. Principalment en el litoral, a causa de la Construcció i el turisme, i en les comarques amb un sector agrícola important. Amb menys intensitat en les comarques industrials. -- La Darrera onada d'immigració va comportar un augment notable de la població de Catalunya, des dels 6 milions d'habitants l'any 1996 a gairebé 7,5 milions el 2009, a l’inici de la crisi, contribuint al creixement econòmic per mitjà de L'augment del consum i de la producció. (punto a parte) En El camp demogràfic, a més de l'increment total de població, ha comportat un Augment de la taxa de natalitat ja que majoritàriament es tracta d'individus Joves en edats de procrear