Falsejament electoral i caciquisme

Josep Torras i Bages:

Representa el papel de l'església en el catalanisme. Va ser un dels encarregats de redactar les Bases de Manresa. No era partidari de idees revolucionaries ni de crear partits polítics. Fou elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1892 publicà la seva obra cabdal La tradició catalana El presumpte lema d'aquest llibre, Catalunya serà cristiana o no serà, fou immediatament assumit per la militància catalanista conservadora i anys després fou gravat a la façana del monestir de Montserrat.

Valentí Almirall:

El 1879 va fundar el períòdic " Diari Català", primer diari en llengua catalana. En 1880 va organitzar el Primer congrés Catalanista. El 1882 va impulsar la creació del Centre Català. En 1885 va a redactar el "Memorial de Greuges".En 1886 marca el punt culminant de la seva carrera en publicar "El Catalanisme" la seva primera obra que exposa de forma sistemàtica els postulats del catalanisme.

Similituds entre marxistes i anarquistes:

L'alliberament de la clase treballadora, L'eliminació de la societat burgesa i el sistema capitalista i la propietat col·lectiva dels mitjans de producció.

Diferencies entre marxistes i anarquistes:

Desde un punt polític, Marx admet com legitim la participació en la vida política, acanvi els anarquistes consideren injusta la societat burgesa i participar en política seria acceptar aquest Març. Els marxistes són partidaris que els obrers organitzats prenguin el poder polític a través d'una revolució, a canvi els anarquistes  critiquen i ataquen a l'Estat on hi ha tota autoriatat. Desde el punt de vista de l'economia, Marx proposa una societat productiva on els mitjans de producció estiguin en mans dels treballadors, a canvi els anarquistes no donen tanta importància a l'economia i consideren que l'agricultura haur'a de ser la base de la nova societat.

Tercera Guerra Carlina:

La tercera guerra carlina va tenir lloc del 1872 al 1876. Carles VII va cridar a la revolta i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs. Un dels motius que va empènyer Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V. En1873, amb la proclamació de la República, molts monàrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germà Alfons Carles de Borbó, va haver de passar a França i les darreres partides foren liquidades donant-se la guerra per acabada el 1875.

Constitució del 1876:

Es va a elaborar apartir dels principis ideologics conservadors de la constitució del 1845, especialment del principi de la sobirania compartida (poder de legislar entre el rei i les corts).Els tres elements claus eren: El Rei ( manava el poder executiu i al exèrcit), Les corts ( s'organitzaven de manera bicameral, amb un Congrés i un Senat) i Govern. La constitució reconeixia el det a la llibertat d'expresió, reuníó i associació dels ciutadans, però aquests drets van ser restringits fins que van ser regulats per lleis específiques.

Durant l'etapa de la Restauració, hi han dos partits polítics que s'aniran tornant en el poder (pacíficament), mitjançant les eleccions i no els pronunciaments ni els Cop d'Estat: el partit conservador, liderat per Cánovas del Castillo (sufragi censatari, amplis poders l'Església, reducció llibertats) i el partit liberal (liderat per Sagasta (sufragi universal, més llibertat religiosa...).

Falsejament electoral i caciquisme:

les eleccions eren trucades per tal d'anar succeint conservadors i liberals en el poder. Quan tocava fer un canvi de govern, el rei destituïa el president anterior i nomenava el dirigent del partit contrari, Aquest últim era qui convocava les eleccions, de manera que sortia decantades en favor d'aquests.

Caciquisme

És el cacic (la persona rica, gran propietari de terres o els seus representants), els utilitzats per falsejar les eleccions. El seu paper era el de garantir que els resultats de les eleccions fós el que havia de ser. Aquells camperols que no donaven suport a qui ho havien de fer, no treballaven; eren els encarregats de canviar les urnes a canvi d'obtenir poder i influència.

Sufragi censatari al universal:

Al 1878 fue aprovada per el parlament (amb majoria conservadora) el sufragi censatari a partir dels 25 anys.La segona fou al 1890 aprovada pels liberals es deia sufragi universal per als homes a partir dels 25 anys amb un mínim de 2 anys de residencia.

L'oposició republicana:

Quan acaba la Guerra Carlina, la majoria de carlins es convertiran en un partit polític, que s'anirà presentant a les eleccions (partit catòlic i conservador). - Republicans (en contra de la monarquia), volien instaurar la República. Eren partidaris de les llibertats, dels drets socials i del sufragi universal. No tenien molta força degut al fet que estaven dividits en molts partits independents. - Nacionalismes (Apareixen durant aquesta etapa de la Restauració, com a reacció al fort centralisme que instauren els polítics d'aquest període (més força a Catalunya i el País Basc).

Corrent socialista:

Socialistes (marxistes) – líder: Pablo Iglesias. Tene mes força el seu partir a Madrid. Fins 1881 sofreixen un dura repressió i han d'actuar en clandestinitat. En 1879, Pablo Iglesias crea un partit polític (PSOE), que té com a objectiu arribar al poder i des d'allà instaurar la dictadura del proletariat, suprimir el treball infantil, reduir els horaris laborals, sufragi universal, la emancipació de la clase treballadora... Una fita important en el seu desenvolupament i consolidació va ser la fundació del setmanari "El Socialista".

Moviment anarquista:

Els anarquistes, són durament reprimits fins que aquesta persecució afluixa quan el poder ho tenen els liberals. Ens aquests anys, els membres de la FRE, fan un congrés i li canvien el nom a aquesta pel de FTRE (per tal d'ésser legalitzats). Dins la FTRE, es creen 2 corrents: l'anarcocomunisme, que durant la 1ª etapa és qui més influència té, i que defensa que la millor manera d'acabar amb el capitalisme és amb “l'acció directa". A més repressió, més acció violenta. “El Procés de Montjuic” - detenció milers de persones pel fet de ser anarquistes, que posteriorment van ser jutjats sense garanties judicials. Degut a la repressió, perden rellevància. D'aquesta manera, el paper important ho jugarà el corrent anarcosindicalista que comença a guanyar pes a partir del s.XX. Són partidaris de la lluita revolucionària (vagues, manifestacions...)

Desastre del 98:

Es la 2º guerra entre els cubans i espanyols, les causes de esta guerra era: que volien la seva independença per que demanaven prendre les seves decisions, una altra causa era que Espanya havia posat un aransell que dificultaba el comerç entre Cuba i Estats Units.Els cubans demanaven poder civil del seu comerç i una altra causa era el desitg de que sigui suprimida l'exclavitud. Quan comença la insurrecció, comença la represió. Quan arriba Weyler crea camps de concentració. La guerra evoluciona quan intervé els americans al 98, i perd Espanya contra Estats Units. Cuba es independitza i filipinas forma carrec dels Estats Units. Les conseqüencia de aquesta guerra son, perdues conomiques ( per al estat espanyol) i molts del servei militar van morir, una altra conseqüencia es la crisi cultural, on els autos de la generació del 98 busquen la escencia de la derrota, on Espanya es que atascada en la epoca imperial com planteja Machado.