Exploració Filosòfica de la Realitat: De Heràclit a Nietzsche
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,59 KB
La Realitat: Definició i Classificació
La realitat es construeix a partir de tot allò que existeix. Es pot classificar de dues maneres:
- Realitat en sentit restrictiu: Engloba tot allò que ens envolta i amb què podem interactuar. Aquesta és la concepció científica.
- Realitat en sentit ampli: Inclou no només els éssers materials observables, sinó també realitats subjectives com les idees i les creences. Fins i tot, considera l'essència de les coses.
Perspectiva Filosòfica sobre la Realitat
Heràclit
Per a Heràclit, la realitat és canvi, moviment i mutació constant. Com ell deia, "No podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu".
- La Guerra, pare de totes les coses: La realitat sorgeix de la lluita i neutralització de tendències oposades.
- Unitat de totes les coses: L'arkhé és el foc. Per a la fusta, el foc és mort; per al foc, la fusta és vida.
Parmènides
Parmènides proposa tres camins:
- El camí de l'irracional
- El camí dels sentits
- El camí de la raó (el camí correcte, segons ell)
Teories sobre la Realitat
Definició Negativa
- La realitat s'oposa a l'aparença: el món aparent és fals, hi ha una altra realitat.
- La realitat s'oposa al possible: el que és real ja és, no és una possibilitat.
Definició Positiva
- La realitat és el que existeix (però, què passa amb les coses que deixen d'existir?)
- La realitat és allò físic, material i sensible (perceptible pels sentits)
- La realitat inclou processos psíquics: pensaments, somnis, desitjos...
- La realitat virtual: la tecnologia permet experimentar sensacions que semblen reals, però són virtuals.
- La realitat: la història i la vida com a realitat canviant.
Demòcrit
Per a Demòcrit, la realitat es compon d'àtoms indivisibles, homogenis i immutables que es mouen a l'atzar en el buit. Es diferencien per forma, mida i posició.
Marx
Marx concebia el desenvolupament històric com un procés dialèctic amb causes materials. El motor d'aquest procés són els sistemes de producció i les condicions materials de vida.
Crítiques a la Metafísica
Hume
Segons Hume, no és possible un coneixement vàlid de realitats com el jo, la ment, Déu, la natura o el món, ja que no es basen en l'experiència, única base del coneixement objectiu.
Kant
Kant va explicar la impossibilitat d'assolir un coneixement objectiu i universal sobre l'ànima, el món i Déu. La metafísica no pot ser una ciència ni proporciona coneixement, però les seves preguntes fonamentals sorgeixen d'una tendència inevitable de la raó humana (com la pregunta sobre què hi ha després de la mort).
Carnap
Segons Carnap, no podem comprovar la veracitat o falsedat de les proposicions metafísiques, ja que no permeten anàlisi logicomatemàtica ni comprovació empírica.
Nietzsche
Nietzsche critica la metafísica per intentar estabilitzar i, per tant, manipular la realitat. Segons ell, les paraules no són la realitat.
Hegel
Hegel, un monista, considera una sola realitat: el pensament, la idea o l'esperit, que anomena Esperit Absolut. A través de la dialèctica (confrontació i superació de contraris), s'arriba a l'Esperit Absolut, augmentant el coneixement i la llibertat humans.
Descartes
Descartes proposa tres substàncies:
- Res cogitans: Substància pensant o ànima. "Jo penso, per tant existeixo."
- Res infinita: Substància divina o Déu.
- Res extensa: Substància material o món. Déu garanteix el coneixement. El món intel·ligible (idees perfectes i immutables) és més real que el material (còpia imperfecta de les idees). Les idees s'assoleixen amb la raó, amb la idea del bé al capdamunt.
Corrents Metafísiques
- Monisme: La realitat s'origina a partir d'un únic principi.
- Materialisme: Els principis que ordenen la realitat són materials.
- Essencialisme: Tot ésser té una essència que defineix la seva identitat.
- Pluralisme: Diversos principis regeixen la natura.
- Espiritualisme: La realitat material s'estructura a partir de principis espirituals o ideals.
- Existencialisme: L'ésser humà no té essència predefinida, sinó que es defineix per les seves decisions.
Problemes de la Metafísica
Metafísica Espiritualista
- Epistemològic: La dificultat de conèixer allò immaterial sense dades de l'experiència sensible.
- Ontològic: Explicar la relació entre realitats oposades en un sistema dualista.
- Antropològic: Explicar la relació entre cos i ànima en l'ésser humà.
Metafísica Materialista
- Epistemològic: L'explicació dels sentiments des d'un punt de vista purament material.
- Antropològic: El determinisme i la negació de la llibertat.
- Metafísic: La limitació a la materialitat contradiu l'objectiu de la metafísica.
Origen del Terme "Metafísica"
Andrònic de Rodes va encunyar el terme "metafísica" en ordenar els llibres d'Aristòtil. Va classificar els llibres inclassificables "després de la física" (metafísica).