Explica l’obra teatral de josep María benet i jornet i la seua relació amb el món audiovisual

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,79 KB

 

ÍTEM 11: El règim franquista va Prohibir el tratre en català fins l’any 1946, on es va rependre la seues Activitats conreant els models i les formes dramàtiques +tradicionals del Repetori de preguerra. Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i la Primaria dels seixanta, la renovació va provenir d’aportacions d’autors com Palau i Fabre o Villalonga. També es van fundar plataformes teatrals com L’ADB(pretén connectar la literatura catalan amb les corrents europees) i L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que va afavorir el naixement i Desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del Director, escenògraf i intèrpret.

A la fi dels anys seixanta hi va Haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament la renovació del Panorama teatral:
Els Joglars, Dagoll Dagom i Els comediants, basats en el Teatre-festa. El 1976 va iniciar les seues activitats el Teatre Lliure.

El desenvolupament del teatre al País Valencíà està relacionat amb la intervenció dels germans Sirera que Reivindicaven la necessitat d’un teatre actual. 

ÍTEM 12: Entre 1958 i 1963 Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres Teatrals centrades en la temàtica de la llibertat i amb coincidències amb el Teatre de l’absurd. En Cruma Pedrolo reflexiona sobre l’autenticitat de L’home; en Homes i No sobre el conformisme heretat; i en Situació Bis reflexiona sobre la llibertat sobre un punt de vista genuïnament polític.

Diem que el seu teatre presenta Coincidències amb el teatre de l’absurd per la utilització de les tècniques D’aquest teatre que Pedrolo utilitza pe a burlar la censura i tracta el tema Principal d la seua obra:
La escassa llibertat espanyola, que examina des de Diferents punts de vista i lligat al tema de la mort i de la comunicació entre Els homes, l’autenticitat i el sentit de l’existència. Els personatges, perduts En un món hostil,també intervenen en L’intent de representar la societat espanyola mitjançant símbols, molt presents Al lar de l’obra. Així, l’obra de Pedrolo constituirà un a reflexió rigorosa i Complexa sobra la Espanya dels anys 50 i 60.


13. Característiques DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

A partir del 1975, la feina i la funció de l’autor teatral Es van diluir en la construcción espectacular col.Lectiva. El teatre es Desentenia de la paraula “dramática”. Els protagonistas eren ara els directors, L’expresió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col.Lectiu. En Aquesta época destaquem grups com: Els Joglars, Els Comediants o La Fura dels Baus. Cap al final dels anys huitanta, aquest estat de coses va començar a Canviar. El Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet i d’altres autors, com El Centre Dramàtic de Rodolf Sirera. També van aparèixer tota una sèrie de Dramaturgs nous: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluïsa Cunillé… La paraula es Revarolitza com un element clau de la representació teatral. S’imposen nous Models com Becket i Pinter. En l’escena catalana aquesta renovació ha estat Protagionitzada, en gran mesura, per l’evolució de Benet i Jornet. Aquesta Recuperació del dramaturg està marcada per l’emergència d’un nou tipus d’autor Teatral que s’implica plenament en el procés creatiu de l’espectacle. Entre els Autors més destacats trobem: Carles Alberola, Sergi Belbel o Lluïsa Cunillé.

14. OBRA TEATRAL DE BENET I JORNET EN RELACIÓ AMB EL MÒNAUDIOVISUAL

A partir de la segona meitat dels anys 70, Benet i Jornet va Acomençar una carrera ben prolífica en l’àmbit audiovisual, en concret, com a Creador de guions per a sèries de televisió. Des d’aleshores, Benet i Jornet S’ha mantingut fidel a aquesta nova línea d’escriptura i l’ha continuat Practicant de forma paral.Lela al que sería la seua obra dramática Principal/major. Ha participat com a guionista en sèries com Poble Nou, Rosa, Laberint d’Ombres… Durant aquesta etapa cal destacar, les expressions populars que Benet i Jornet utilitza, que van nodrir la seua imaginació de menut, i que han Influït en el seu teatre. Les radionovel.Les i els tebeos, han inspirat Especialmente la concepció dels seus mòns de ficció. L’interés de Benet i Jornet per aquest gèneres populars, l’ha portat a tenir una predilecció clara Pel melodrama, model tatral que ha practicat, recreat i parodiat en nombroses Ocasions.

15. REPERCUSSIÓ DE L’ASSAIG FUSTERIÀ EN L’ÈPOCA

La producción literaria de Fuster es va constituir en una Referencia de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus Assaigs, va optar per la prosa d’idees, abandonant així la dedicació Tradicionals dels versos en la nostra llengua. A més, la influencia de la seua Obra “Nosaltres, els valencians” des que es va publicar al 1962, ha estat Profunda en la societaat valenciana. Em aquest llibre, lèxamen de consciencia Característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació sobre Els valencians com a col.Lectivitat. El resultat d’aquest examen mostrava un País provincià i despersonalitzat, que preferix viure de tòpics en compte de Plantejar-se la seua realitat. Aquesta obra va actuar com a referent sobre un Grup de jòves universitaris, i va obrir pas a una acciócada vegada més decidida Per a fer desaparèixer el provincialisme i construir una nova cultura nacional I moderna al País valencíà.

16. REFLEXIÓ DE Joan MIRA EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT

Joan Francesc Mira es un autor de producció assagística Abundant constituida principalment per articles publicats als diaris i Publicacions períòdiques. Aquestos articles solen partir d’una anécdota de la Vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactat amb un llenguatge gens Especialitzat, però si literari. Els seus articles sòn producte d’un columnisme D’opinió que Mira ha practicat amb gran regularitat. Els temes principals sòn El nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i evolució De les identitats i dels símbols que les formen, la importancia de les llengües Per a crear consciencia col.Lectiva o la possiblitat de manipular tots els Elements anteriors en benefici d’interessos concrets. La voluntat de Mira en Els seues obreses demostrar que la problemática que valencians i catalans tenim Al voltant de la nostracondició nacional no es tan diferent de la que pateixen Altres pobles del mòn.

Entradas relacionadas: