Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,52 KB


Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única,de vegades una sorpresa final,que produeix un gag, una situació còmica, irreverent i absurda, en els primers llibres, més realista i càustica en els darrers. Després del seu primer recull de contes—Uf, va dir ell—,s’hi fa perceptible una evolució envers la màxima elisió d’elements superflus,tant pel que fa a la ficció com al model de llengua literària. Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura.
En el segon llibre de contes, Olivetti,Moulinex,Chaffoteaux et Mauri(1980), encara és present una certa atmosfera onírica,però en L’illa de Maians(1985) preval la reflexió sobre el llenguatge i l’acte de l’escriptura, i també la denúncia de les vanitats del món literari. Els personatges de Monzó, l’ambient en què viuen, les formes habituals de relació, etc., tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de les acaballes dels setanta i el començament dels 80.



Entre la fi dels quaranta i el començament dels cinquanta Riba va orientar un conjunt de poetes que perllonguen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l’expressió culta i el rigor de la llengua (poesia pura)
Hi ha una altra corrent en torn de Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes
En els anys seixanta es produeix un debat que va enfrontar l’estètica de tradició simbolista amb el Realisme històric, corrent que concebia la literatura com una forma de compromís polític i que reivindicava la participació en la lluita per l’alliberament individual i social de l’ésser humà.

En els setanta es van començar a publicar les obres completes de Brossa i es va redescobrir la poesia de Foix,

Al País Valencíà l’anunci del canvi el va marcar el 1974 l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn Fresca on els autors antologats compartien únicament el trencament amb la tradició anterior del Realisme històric i la voluntat de practicar poesia com una activitat autònoma.


7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic (185 paraules)



Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencíà i un autor representatiu de la postguerra. Encara que s’havia donat a conèixer el 1953 amb Ciutat a cau d’orella fou a partir del 1970 quan es produeix el que s’ha anomenat el boom Estellés. El 1971 publicà Llibre de les meravelles La clau que obri tots els panys
L’ambient li va ser favorable perquè es va reincorporar a la nostra escena literària en un moment decisiu de represa cultural al País Valencíà.
La poesia d’Estellés es tracta d’un discurs oposat a la “poesia pura”, ja que esquiva el pur joc verbal i el lirisme hermètic. El poeta de Burjassot inventaria la realitat per mitjà de la seua poesia, creant un autèntic mural de la València del seu temps. La poesia d’Estellés es tracta d’un testimoniatge, d’una crònica de la realitat.
En la seua poesia la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu amb predomini de la llengua col·loquial.
Una altra aportació d’Estellés al gènere poètic és l’ús de referents de la tradició literària clàssica, de vegades, amb intenció còmica

Entradas relacionadas: