Existeix l'anima

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,63 KB

 
Metafísica-
-ciència suprema. S’ocupa de l’ésser, primeres causes i els primers principis.
Aristòtil anomena a aquesta ciència filosofia primera.
Substànc-allò que existeix en ell mateix i no en un altre, els éssers concrets
Accident -allò que existeix en la substància, però no existeix mai sol.
La teoria hilemòrfica, doncs, és aquella teoria aristotèlica que afirma que les substàncies són un compost inseparable de matèria i forma.
Aristòtil torna a unir allò que Plató havia separat: allò sensible amb la seva essència (la idea platònica).
Potència (dynamis): capacitat que té alguna cosa d’esdevenir-ne una altra. La llavor és un arbre en potència, i l’arbre és una taula en potència.
Acte (entelèquia): allò que és qualsevol cosa en el moment present, de fet, aquí i ara. La llavor és en acte, precisament llavor.
La matèria és potència perquè té la possibilitat d’esdevenir qualsevol cosa.

TEORIA DEL CONEIXEMENT

el q ens impulsa cap el coneixement és l’admiració
el desig de conèixer no busca res més que el saber en si mateix. És un saber contemplatiu [theorein].
Aristòtil, nega l’existència del món de les idees de Plató, l’existència innata d’aquestes en la nostra ànima. El coneixement no és anamnesis, com creia Plató. En la nostra ànima no hi ha continguts pre-existents, i necessitem l’experiència. Creu q el punt de partida del coneixement és l’experiència a partir del que els sentits ens ofereixen. 
L’abstracció és la capacitat humana que permet obtenir la form pròpia dels éssers singulars, separant les seves particularitats per extreure’n allò que tenen en comú

ANTROPOLOGIA-
-Plató, aquesta uníó és accidental i l’ànima s’ha d’alliberar del cos; Aristòtil, uníó és substancial i  són inseparables.
Per Aristòtil, l’ànima és principi de vida. Segons Aristòtil, tots els éssers vius tenen ànima. Teoria hilemòrfica, Aris entén que l’ànima és la forma de l’ésser humà, la seva essència, mentre que el cos seria la matèria.
ÈTICA-
-fi últim de l’ésser humà es constitueix com el bé suprem, segons Aristòtil, en afirmar que aquest fi últim és la felicitat.

IDEES APORTADES X Tradició JUDEOCRISTIANA

Cosmologia: Rebuig de la concepció cíclica del temps i la teoria parmenídea de què del no-res no en pot venir res.
Teologia: Afirmació de l’existència d’un únic Déu.
Antropologia: L’ésser humà és fill de Déu, creats a imatge i semblança d’ell i dotats d’ànima immortal.
Ètica: El cristianisme afirma el deure d’estimar-se els uns als altres i de perdonar tothom.

Argument ontològic [a priori]: SANT ANSELM.
Parteix de la pròpia idea [essència] de Déu, amb independència de l’experiència.
Les cinc vies [a posteriori]: SANT TOMÀS (cinc arguments que tenen la mateixa estructura formal). Parteixen de la constatació empírica del món, del seu ordre i la seva estructura [per això se les anomena a posteriori].
Estruct--Es parteix d’una determinada constatació empírica sobre el món dels fenòmens, S’aplica el principi de causalitat, Es rebutja recórrer a un procés infinit, Es conclou que Déu és la causa del fenòmen empíric observat.




CARACT FIL HEL
Polis perd import a nivell pol, espiritual i cultural deixant de ser ideal estat 
perfecte. COSMOPOLITA (mon sencer una ciutat)
Etica principal preocupació del pensament hel.
Individu autàrquic (autosuficient)
Felicitat s'assoleix a traves de APATHEIA (concepte eminentment estoic),
la impertorbabilitat de l'anima a través del rebuig de tot el desig i absència de tota passió. ATARAXIA (emprat pels epicuris, representa serenor i tranquil·litat d l'ànima)

EPICUREISME
Canònica- teoria coneix. Epic empirista
Física- Epic materialista, anima i déus fets d'àtoms
Ética- fi ésser humà es recerca de plaer
Per assolir plaer hem d satisfer els desitjos naturals necessaris, limitar 
els naturals no necessaris i rebutjar els no naturals
ATARAXIA(obtenir tranquil ànima = PLAER I ABSÈNCIA DE DOLOR)
Assolir autarquia (autosuficiència)
Calcul racional-rebutjar plaers de dolor, i acceptant dolors de plaer

ESTOICISME
F-Cosmos ordenar x intelig divina, estoics defensen q tot transcorre conforme
al destí, és savi qui ho accepta. 
E-mon regit x logos, allò que hagi de passar passarà i tinc la lliberat 
d'acceptar o no. Ésser ha d'assolir APATHEIA (passions, sentiments, emocions, desitjos). LLibertat no veurens arrosegats x desig
Ètic estoic (serenor ànima q apareix x un total autodomini del pathos)

ESCEPTICISME
Res no es pot coneixer amb certesa, El savi entén q no es pot coneixer amb certesa, es renuncia al saber.
EPOKHÉ (suspensió del judici) 

Entradas relacionadas: