Exemples elasticitat demanda

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,05 KB

 

Política monetària:


Si hi ha inflació s’hauria de fer una política monetària restrictiva per controlar la demanda agregada i quan hi ha deflació, s’hauria de fer una política monetària expansiva per facilitar els increments de demanda.

Política pressupostaria:

La política pressupostaria també pot contribuir a l’estabilització dels preus. El govern davant d’una situació d’inflació ha de disminuir la despesa publica i pujar els impostos, En el cas de la deflació s’ha de pujar la despesa publica o baixar els impostos per enfortir la demanda agregada i fer pujar els preus. Els governs per potenciar quina demanda agregada insuficient havien de pujar la despesa publica. El problema pero consisteix en el fet que quan la demanda ja no necessita impuls es molt difícil reduir el nivell de la despesa, els pressupostos son deficitaris i llavors aquests dèficits tenen efectes inflacionistes. En cas que fos inevitable tenir dèficit public, s’ha de considerar la forma de finançar-lo. Si es paga recorrent al banc central es puja l’oferta monetària i es provoca inflació, mentre que si es finança am deute public no augmenta l’oferta monetària i aquests finançaments no te efectes inflacionistes.

Política microeconomica:

En cas d’inflació, una bona mesura es pujar el nivell de competencia dels mercats.

Producció i inflació:

Les polítiques expansives impliquen un augment de la demanda agregada i permeten un increment del
PIB i de l’ocupació, pero son inflacionistes. D’altra banda, les polítiques a controlar la inflació, era l’anomenada estanflació: estancament amb inflació.

Deslocalització:

Una de les maneres de minimitzar els costos és deslocalitza la producció a diferents països d’acord am l’estructura de costos dels processos productius. La deslocalització es pot dur a terme gracies a les noves tecnologies i a l’abaratiment dels costos de transport. En uns casos la deslocalització es fer per gamma de productes. La dimensió de les empreses permet que puguin aprofitar-se de les economies tècniques d’escala que s’urgeixen de la instal·lació de plantes industrials especifiques per a una gamma de productes per que tenen capacitat productiva per abastar un mercat de dimensions mes grans que el país on estan instal·lades. El cicle de vida d’un producte també te a veure am el nivell de deslocalització de l’activitat. La producció i la distribució s’efectuen inicialment al país d’origen perque els empresaris ja coneixen el mercat, els consumidors tenen un nivell de renda mes alt i es necessari estar a prop del consumidor per acabar de definir el producte.

La relació real d’intercanvi:


Tots els països necessiten importar bens. La possibilitat de comprar aquests bens es superior com mes grans seguin els Ingressos que obtenen de les vendes dels seus productes a l’exterior. RRI=Índex de preus de les exportacions/índex de preus de les importacions*100 Les dificultats del creixement a traves del comerç exterior: -
Augment del valor de les importacions: -L’elevada elasticitat de renda de la demanda de bens manufacturats i serveis./-la baixa elasticitat del preu de la demanda d’importacions -Disminució del valor de les exportacions:-La baixa elasticitat de la demanda d’aquests productes: L’augment de la producció de materies primeres/-la baixa elasticitat de la renda(la fabricació de productes sintètics que han substituïts materies primeres, la dimensió de les maquines que cada vegada poden ser mes petites. La quantitat de metall que duu qualsevol maquina ara es menor que la de fa uns anys.
Mesures proteccionistes: -
Establir un aranzels que son impostos sobre el producte importat que es paga a la duana. Els aranzels també tenen un efecte sobre l’economia nacional. Suposen un fort ingrés pel sector public i per altra banda els costos recauen sobre els consumidors. -Establir contingents on l’estat fixa una quantitat màxima d’unitats que es poden importar d’un be en un període determinat. La importació cobrirà la demanda interna que no queda satisfeta per la producció nacional i no sortiria perjudicada. -Establir normes d’homologació on es posen determinats controls de qualitat en el moment de la importació.

El dúmping:

Consisteix a vendre un producte fora d’un país a un preu inferior al que te en aquest. Es pot afavorir des dels governs atorgant subvencions a les exportacions. El dúmping social es quan es fabrica en països on no hi ha legislació protectora del treballador i per tant s’aconsegueixen costos de producció menors. El dúmping ecològic es quan les empreses instal·len les seves fabriques en països on no hi ha legislació protectora del medi ambient i es redueixen els costos i es pot competir am preus mes baixos.

Cartels:

Es tracta d’establir aliances entre els principals països productors d’un determinat producte am vista a fixar-ne una producció màxima. Com que l’elasticitat preu de les materies primeres es baixa, els augments de l’oferta impliquen baixades dels Ingressos dels productors. Una manera d’evitar aquesta caiguda de preus es limitar l’oferta.

Processos d’integració econòmica:

Area de lliure comerç- en aquest cas els països integrats de l’àrea acorden suprimir les barreres interiors pero segueixen polítiques diferents respecte a tercers països. Es pot produir desviació de comerç ja que sempre s’intentarà importar des del país on l’aranzel es mes baix. -Uníó duanera- en aquest cas s’afegeix a les condicions de lliure comerç interior l’establiment d’un aranzel exterior comú a tots els països membres. -Mercat comú- Es una uníó duanera que permet la lliure circulació de la resta de la força de treball, la llibertat de moviment de capitals i la llibertat d’establiment d’empreses dins de la comunitat. -Uníó econòmica i monetària- es tracta d’unificar les polítiques monetàries i fiscals Les fases del cicle Economic:
Son la seqüència mes o menys llarga de recuperació les recessions de la producció real entorn de la tendència general de creixement. -Auge:taxes de Variació del PIB altes/-Recessió:reducció de les taxes de creixement del PIB -Depressió:taxes de creixement zero o negatives/-Recuperació:augment de les taxes de creixement Inversió i els cicles:
Es considera la inversió com la variable que pot se mes explicativa de les fluctuacions de l’economia. Un augment de la inversió per causes exògenes, com per exemple unes expectatives empresarials positives provoca directament augments en la demanda agregada a traves d’increments en la demanda inicial provocarà nous augments de la renda i de la producció.

Durada dels cicles:

Cicle mitjà: també dit cicle de negocis, dura 7 o 10 anys i te el seu origen en el comportament fluctuant de la inversió fixa de les empreses.
-Cicle llarg: tindria una durada d’uns 50 anys i es troba generalment vinculant al descobriment i a la implantació de noves tècniques productives. -Cicles curts duren de 1 a 4 anys i resulta un procés d’adequació de l’oferta a la demanda en el mercat.

Barreres i solucions al procés de desenvolupament:

Pitjor dotació de recursos naturals i humans/ El nivell cultural i d’educació de la població es mes baix/Pressió demogràfica/Diferencies econòmiques:Tenen dificultats per estimular el creixement a traves de les exportacions i es troben en una posició poc favorable am relació a la recerca científica i tecnològica.

Polítiques de desenvolupament:

Canvis en l’estructura productiva: reformes agràries poden anar des de millorar tècnicament els cultius fins a possibilitar canvis de la propietat de la terra.
-Millora de l’accés de l’educació. L’ensenyament gratuït i obligatori. -Control demogràfic/-Canvis en els preus/-Promoció tecnològica/-Redistribució de la renda

Entradas relacionadas: