Exemple de relativisme moral

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,85 KB

 

Acció comunicativa:


 és la interacció de dos subjectes que mantenen una relació interpersonal amb el propòsit de comunicar-se. Es comuniquen per poder coordinar els plans d'acció d'acord comú perquè valoren per si mateix l'enteniment mutu. La racionalitat comunicativa es posa en funcionament per entendre´s. Les accions comunicatives acostumen a tenir èxit i la comunicació es produeix perquè el parlant, implícitament, té unes pretensions de validesa que l'oient accepta:

·Intel·ligibilitat:

el parlant pretèn que el que diu és intel·ligible.

·Veritat:

el parlant pretén que el que diu és cert.

·Correcció:

el parlant pretén que el context des del que parla és correcte.

·Veracitat:

el parlant pretén que el que expressa coincideix amb el que pensa. L'acció comunicativa és un tipus d'acció racional que busca l'entesa mútua de les persones quan miren de resoldre els seus problemes.

Ètiques:


Les ètiques de la justícia o ètiques de mínims s'ocupen de la dimensió universalitzabe del fenomen moral, és a dir, d'aquells deures de justícia exigibles a qualsevol ésser racional i que, componen unes exigències mínimes. Les ètiques de la felicitat intenten oferir ideals de vida bona per produir la major felicitat possible. Són ètiques de màxims, que aconsellen seguir el seu model però no poden exigir que se segueixi.

Gir historicosociològic:


Thomas S. Kuhn va proposar que es consideri propis de la ciència els aspectes històrics i sociològics que rodegen l'activitat científica i no només els aspectes lògics i empírics. Les teories són entitats integrades en paradigmes. Un paradigma no és només un conjunt d'hipòtesis o teoríes científiques, sinó una manera de veure el món. Kuhn descriu el desenvolupament de la ciència com un procés continu i no acumulatiu, en el qual es produeixen períodes d'estabilitat (ciència normal) i períodes de canvi radical (revolució científica->procés de substitució d'un paradigma per un altre). L'elecció entre paradigmes la realitza la comunitat científica en funció de criteris interns a la mateixa comunitat i a la situació històrica que està vivint en particular.

Filosofia T y P:


La filosofia teòrica planteja preguntes com: què és la realitat? Què és conèixer? I la filosofia pràctica es pregunta: quin és el sentit de les nostres accions? Quins fins hem de perseguir?. El gir aplicat de la filosofia demana que proporcioni orientacions per afrontar a escala humana problemes i preguntes com: ·Els dilemes ètics en l'àmbit de la medicina. ·Els riscs que planteja l'avanç de l'enginyeria genètica ·La injusta distribució de la riquesa ·L'alteració de l'equilibri ecològic ·Les qüestions relacionades amb el treball, el consum i la responsabilitat de les empreses ·La corrupció política i de diversos col·lectius professionals.


Teories:


els continguts morals canvien segons les èpoques, les cultures i els grups, de manera que sembla impossible trobar valors comuns. Hi ha respostes que neguen la possibilitat de trobar uns valors universalment compartits.

El relativisme moral:

consisteix a afirmar que els principis del que és just i del que és bo només podem trobar-los en l'interior de cada grup determinat i només valen per a aquest ja que són sempre relatius. Depenen de les formes de vida i resulta impossible als diferents grups posar-se d'acord, assolir uns principis amb validesa universal. El relativisme va nèixer a Grècia amb els sofistes quan els pensadors van comprovar en els discursos públics la diversitat de punts de vista. El relativisme segueix present en les posicions següents:

·el relativisme cultural:

els criteris morals depenen de les diferents cultures.

·el contextualisme:

només podem saber si una proposta moral és correcta o incorrecta si la considerem dins de cada context d'acció.

·l'etnocentrisme:

afirma la impossibilitat de justificar la bondat o no d'una opció amb qualsevol ésser humà per interlocutor.

L'escepticisme:

com que no podem trobar cap criteri per preferir unes opcions o unes altres és impossible distingir entre el que és just i el que és injust, entre el que és bo i el que és dolent, encara que ens veiem obligats a prendre decisions mai no els trobarem una justificació racional. El subjectivisme: les qüestions morals són subjectives perquè és impossible arribar a posar-se d'acord amb raons. Segons Max Weber, el subjectivisme ha donat lloc al triomf de la racionalitat instrumental, que ens capacita per adaptar els mitjans adequats als fins que ens proposem. No obstant això, la racionalitat avaluadora, encarregada de fixar els fins o valors últims ha retrodedit.

L'emotivisme:

les afirmacions morals només pretenen expressar emocions i sentiments, i no augmentar el nostre coneixement. Perquè d'elles no es pot dir que siguin ni verdaderes ni falses. L'emotivisme va néixer en el Segle XVIII amb l'obra de David Hume, que afirmava que la maldat o bondat d'un acte es percep pel sentiment que experimentem davant seu. En el Segle XX apareix de nou l'emotivisme com un dels corrents de l'anàlisi del llenguatge moral. Els predicats morals tenen una doble funció: expressar sentiments o emocions subjectives i influir en els interlocutors per provocar-los la mateixa actitud de qui parla.

Punts dèbils d'aquestes posicions:

·són incapaces de retre compte del significat d'alguns termes morals. ·Són incapaces d'explicar el fet que argumenten sobre qüestions morals.

Entradas relacionadas: