Examen historia 3

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,07 KB

 
LES PRIMERES ASSOCIACIONS OBRERES
Del ludisme a l’associacionisme
Duran l sgle 19 ls treballadors d l inustria van pendre na conciencia d classe q ls va dur a organitzarse en sindicats. Les 1es manifest d l revolta obrera eren d caire ludita, q era l oposicio a les makines vistes com a competencia a l ma d obra q porta ls obrers a l atur. A Alcoi (1821) es van destruir les filadores q ls prenien l feina. Però l fet + signifikatiu va se l destruccio dl Vapor Bonaplata d BCN 1835.un alre fet importan va se la destruccio d ls selfactines l 1854.
L
associacionisme savia iniciat durant l decada d 1830 i ls primeres manifes van se resistencialistes: ls treballadors s van mobilitzar contra lempitjoramen d ls condicions laborals.
Els sindicats
Ls primes pasos kp a l formacio d ls
primeres societats obreres x defensarls drets dls treballadors va se a BCN. L 1840 s va fundar l associacio d proteccio mutua d texidors d coto, l 1841 es van unir les diferents societats obreres d BCN per formar n federacio. Ls asiciacions nexien am mltes dificultats. L liberalisme entenia l relacio amo-obrer com na cosa personal i negava ls treballadors a organitzarse colectivamen. L asociacionisme s va inspirar n ls gremis i axo va portar a dos fets: lorganitzacio x oficis i q aparegesin diversos sindicats en na fabrica i q a vegades es rivalitzaven; daltra banda era na entitat dajuda mutua, les aportacions dls obrers afiliats naven destinats a ajudar ls treballadors malalts, a l atur o a ls seves families en cas d defuncio. L 1843 s van prohivir per l presencia d algns dirigens als avalots. A partir d llavors i fns l 1868 l movimen obrer d BCN va existir ilegalmen, s va vincular am ls sectors progresistes radicals, am ls democrates i ls republicans.
L clase obrera va obrir altres organitzacions cm ls Cors d Clavé x Josep Anselm Clavé basat en l cant coral i l musica; tb s van obrir ateneus i escoles obreres per instruir l’assalariat. Ls primeres asociacions obreres s van definir cm a corporatives i apolitiques però aviat s van decantar kp al republicanisme federal.

ELS SOCIALISMES
El socialisme utopic
Paralelamen al movimen obrer, van aparexer una seried grups d intelectuals i profesionals i van començar na critica radical a l nova societat industrial q cnsideravn injusta i explotadora. Aqets corrents van definir naltre model teoric de societat caracteritzat per l sva perfeccio i harmonia i van ser anomenats socialismes utopics, q s oposaven a l revolucio violenta i a l vaga pk creien q l primer deute huma es l treball i preconitzaven l canvi a traves d l exemple i l propaganda.
A Catalunya van tni exit ls doctrines dl pensador Etienne Cabet descrites en
Viatge a Icària(illa ficticia on existia na societat comunista basada en la propietat colectiva snse clases ni explotacio.A Cadis Joaquin Abreu va estendre a partir d 1930 l projecte utopic d Charles Fourier q s basaba en l falansteri, 1 gran edifici colectiu q era unitat d produccio i q s caracteritzava per l treball compartit i l relacio harmonica entre idustria i natura.
Anarkisme i marxisme
Anarkisme partia d ls teories d Mikhail Bakunin, preconitzava na societat snse propietat privada ni cap estat o poder coactiu. S avia d basar n l propietat colectiva i en l llibertat individual. Rebutjaven qalsevol accio politika pk axo n+ podia sorgir d1 revolucio. L anarkisme es va fe fort a Catalunya, pais valncia i andalusia. L anarkisme va genera 1 gran nombre dentitats d signe mlt dvers i en ells convivien diferents estrategies fns i tot contraposades.
Marxisme no era gaire diferen dl anarkisme però canviava lestrategia. Segons Marx era imprecindible q l revolucio dones pas a un periode d govern d l clase obrera
(dictadura dl proletariat) q eliminaria ls diferencies d clase i prepararia l comunisme. A+ creien q ls obrers savien d unir en un partit politic i participar a ls eleccions. L marxisme espanyol es va organitzar a madrid l 1870. a final d segle es va fer fort tb a Biscaia i Asturies, en cabvi al mediterrani va ser escàs.


MOVIMENT OBRER DURANT EL SEXENNI DEMOCRATIC
La primera internacional a Espanya
L 1864 s va constituir a Londres l asociacio internacional d treballadors (AIT) q aplegava diversos sindicats d GB, F i altres paisos €. + endavan sera coneguda cm la Primera Internacional, a espanya, el clima d llibertatq va seguir a l revolucio d setembre i a l inici dl sexeni democràtic va prmetre q ls sindicats obrers s pogesin reorganitzar i posarse en contacte am altres sindicats europeus.
L AIT va ser coneguda a l estat a traves d l visita d l anarkista italià Giuseppe Fanelli, a final d octubre d 1868. Fanelli va fundar a madrid l primer nucli espanyol d l AIT, poc tems despres tb u va fer a BCN. L obrerisme es va separar dl republicanisme federal i s vavincular + am l moviment obrer internacional. Tt i axo, l any 1869 es va constituir a BCN un sindicat fora d l AIT
les Tres Classes de Vapor q fou l + importan a Catalunya duran molts anys i es preocupava d aconseguir millores laborals i salarials per ls treballadors industrials. L 1870 s va reunir l Primer congrés obrer espanyol format casibe per catalans i van fundar la Federacio regional espanyola d l AIT(FRE) l congres d BCN va acordar constituirse en seccio local d l AIT. Tb s va declarar a favor d l vaga i d l substitucio dl capitalismex na societat colectivista a traves d na revolucio.
Expansio i crisi d l FRE
L 1873 duran l primera republica l FRE avia asolit l xifra d 210 federacions lokalsi disposava d uns 40.000afiliats. l sva disposicio geografica mostrava la forta implantacio entre l classe obrera catalana i els jornalers d andalusia 63%cat, 17%and, 8%val, 12%altres.
Però dins l AIT i avia conflicte entre ls anarkistes i ls marxistes i ls anarkistes van ser expulsats al congres d l haia(1872). Tanmateix aki, l majoria d dirigents eren artidaris d bakunin i van expulsar els marxistes d l FRE. A Madrid l presencia d marxiestes eren majoritaries i van constituir l
Nova Federació d Madrid q +tard serà l PSOE. L primera republica va facilitar l expansio dl moviment obrer i l FRE va viure profundes divisions. Axi l nucli dirigent d l FRE am se a Alcoi, partidari d l revolucio violenta per proclamar l anarkia d forma immediata i l 1873 s va organitzar na vaga general q va acabar am 13 morts, 20 ferits i centenars ddetinguts. L 1874 despres dl cop d estat d Pavía la FRE va ser declarada ilegali ls noves autoritats van reprimir ttes ls manifestacions obreres. La FRE i els sindicats van haver d passar a l clandestinitat.
MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ
El sindicalisme anarkista
Dspres dl progressos duran l sexeni democratik l moviment obrer va estar en la clandestinitat entre 1874 i 1881. aquet any la situacio va canviar am l formacio dl primer govern liberal d Sagasta q inaugrà una politica permissiva d manera q ls obrers anarkistes van poder celebrar un congres a BCN(1881). Aket congres va donar llok a l federacio d treballadors d l regio espanyola (FTRE) q durant alguns anys va engegar una accio politika moderada. Per 1er cop l 1890 s va celebrar l diada d 1 d maig
En akells anys pero s va posar d manifest ls 2 tendencies anarkistes, l majoria d delegats catalans optaven per l accio sindical per damun d l revolucionaria; i l majoria dls andalusos q eren + favorables a l accio terrorista. Axi entre 1890-1897 es va ana abandonant l sindicalisme.
L accio terrorista.
Duran ls 2 ultimes decades d segle hi hague a andalusia un terrorisme d inspiracio anarkista q atempta contra les collites i ls propietats. L 1883 va tenir llok l mano negra q va jutjar molts camperols d aver comes diversos assasinats. A Catalunya la propaganda pel fet s’anà imposant poc a poc dins ls files d l anarkisme. L 1893 i va aver 14 atemptats am bomba a BCN. L juny d 1896 el terrorisme atempta contra l proceso d corpus a BCN, van morir 6 persones i en van ferir 42. aket akte terrorista va servir dexcusa a ls autoritats per dur a terme na represio sistematica contra ls nuklis obreristes fossin o no terroristes. Com a consequencia i va aver l proces d montjuic q dictà 5 penes d mort, 20 d preso, i 63 deportacions.
Naixement dl PSOE i l UGT
1879 ls marxistes van constituir l agrupacio socialista madrilenya q van mantenir contactes am ls sectors marxistes europeus especialment am l socialisme frances. L 1888 ls socialistes van formar a BCN l UGT i an celebrar l primer congres dl PSOE q s definia cm un partit marxista. L UGT tnia ns 15.000 afiliats a l fi d segle. L obrerisme marxista va tenir poc exit a Catalunya i per axo l PSOE i l UGT van desplaçar les seves direccions a Madrid.

Entradas relacionadas: