Evolució i situació actual de la llengua catalana

Normativització: és l'ortografia, les lleis de l'ortografia.

Normalització: és la que fa que la llengua s'utilitzi en tots els àmbits d'ús.

Renaixença

Moviment de redreçament de la cultura i de la llengua catalana. Es va iniciar l'any 1833, que va ser la data de publicació de l'oda La Pàtria d'Aribau. Aquest moviment rebé influències del romanticisme europeu. El redescobriment de l'esplendor de l'edat mitjana ajudà a neutralitzar els prejudicis diglòssics contra la llengua i aquesta adquiria el valor simbòlic d'element aglutinador interclassista. Un dels objectius de la Renaixença fou la recuperació de la llengua com a vehicle d'expressió literària i en tots els gèneres. A la dècada de 1880 aparegueren escriptors com Jacint Verdaguer en poesia, Narcís Oller en novel·la, etc. Aquests escriptors havien triomfat als Jocs Florals. Es va recobrar la noció d'unitat lingüística del català i es prengué consciència de la necessitat urgent de normativitzar la llengua escrita. El català no era una llengua normalitzada. En els àmbits formals el poble havia anat acceptant la presència del castellà a la qual continuaven contribuint les incessants mesures governamentals coercitives contra l'ús del català. Malgrat tot, el català continua guanyant prestigi i àmbits d'ús.

Franquisme

La rebel·lió militar de 1936 fou el començament d'una sagnant guerra civil guanyada el 1939 per Franco. La victòria feixista comportà la supressió del règim democràtic i l'abolició de l'Estatut de Catalunya i de les institucions. Lluís Companys va ser afusellat el 1940 a Montjuïc. Es va prohibir el català a qualsevol àmbit públic o oficial. El franquisme va forçar a l'exili 100.000 catalans, entre els quals destacaven escriptors de renom. D'altres visqueren l'exili interior, sovint formant part dels sectors resistents que lluitaren des de la clandestinitat per evitar un trencament total de la producció cultural en català. La repressió contra el català fou especialment violenta durant els primers 20 anys. La dictadura procurà que la utilització del català anés sempre associada a contextos informals, folklòrics, etc. Les circumstàncies forçaren la bilingüització generalitzada i la desaparició obligada dels monolingües catalanoparlants. L'idioma, a part de perdre àmbits d'ús, també va perdre extensió social. Un nou factor desestabilitzador fou el boom turístic dels anys 60, especialment a les illes, i aparegueren guetos lingüístics no catalanoparlants.

Situació actual de la llengua catalana

Amb la mort del dictador s'aprova la Constitució Espanyola, es va restablir la Generalitat de Catalunya i s'instaurà la Generalitat Valenciana. En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de les Illes Balears s'estableix que el català és la llengua pròpia. En els darrers anys el català ha incrementat la seva presència a l'ensenyament, a la vida pública, etc. Han aparegut també mitjans de comunicació en català. En conclusió, la normalització del català ha progressat recuperant àmbits i prestigi, però per una altra banda fan que l'ús social de l'idioma no progressi.