Evolució de la Premsa: Després de la Primera i Segona Guerra Mundial

Evolució de la Premsa Després de la Primera Guerra Mundial

Quant a les revistes, hi ha una multiplicació de títols: publicacions literàries, artístiques, esportives, femenines, infantils, de cinema i ràdio, la renovació de les revistes il·lustrades... Tot plegat són signes de desenvolupament i una de les causes, també, de l’estancament de la premsa diària.

Una de les característiques d’aquesta evolució és, també, l’èxit dels setmanaris polítics. Abans del 1914 els seus tiratges eren testimonials, però després de la guerra, la davallada de la premsa diària d’opinió, condemnada per l’evolució econòmica, va afavorir el seu desenvolupament: les revistes d’idees es van convertir en l’òrgan natural dels grups polítics.

La Premsa a França

A França no es van constituir grups de periòdics com als EUA o Alemanya, i cap dels grans diaris parisencs va aconseguir una difusió comparable a la dels gegants de la premsa britànica. Només el Paris-Soir (creat el 1923) tenia certa entitat, però la guerra va privar el seu desenvolupament.

Amb tot, l’acostament portat a terme durant la guerra entre le Petit Parisien, le Matin, le Petit Journal, le Journal i l’Echo de Paris, sota el patrocini de l’Agència Havas, va possibilitar els següents acords:

• Unió publicitària dels cinc periòdics.
• Acord per la difusió conjunta a províncies.
• Renúncia a provocar la competència a través de ruïnoses campanyes de promoció de vendes.

Quant a la premsa de províncies, apuntar que la multiplicació de les pàgines locals va ajudar a la seva progressió. Això assegurava una superioritat decisiva respecte als periòdics parisencs que no podien satisfer aquestes demandes d’informació dels lectors.

La Premsa Alemanya

Les conseqüències de la guerra i la inflació van suposar un cop molt dur per a la premsa alemanya. L’estabilització econòmica dels anys 24 al 29 va permetre descobrir que la premsa encara estava dividida en una multitud de periòdics, cap dels quals tenia una veritable difusió nacional.

L’arribada dels nazis al poder el gener de 1933 va representar un “reordenament” autoritari i centralitzador. Els periòdics van ser sotmesos a la censura i a les consignes del ministeri de propaganda de Goebbels.

Els Inicis de la Premsa Soviètica

Des del seu naixement el 1703, la premsa russa mai havia gaudit de llibertat. El règim tsarista sempre havia exercit una dura tutela sobre la premsa: control de les empreses, censura dels continguts i control policial als periodistes.

La caiguda de l’imperi tsarista, en plena guerra l’abril del 1917, va permetre un floriment dels periòdics. Però a partir del mes de novembre, els bolxevics van començar a controlar la premsa. L’Estat va establir ràpidament uns organismes governamentals per a dirigir la premsa: el Departament de Propaganda (“Agitprop”). Els diaris més importants eren Pravda (òrgan del Partit) i Izvestia (Les Notícies).

El contingut d’aquesta premsa estava plenament d’acord amb les directrius oficials i les redaccions dels grans periòdics foren, sovint, objecte de “purgues” polítiques, especialment sota el règim d’Stalin.

Evolució de la Premsa Després de la Segona Guerra Mundial

La guerra havia afavorit els progressos de la ràdio. La postguerra va veure com la televisió ocupava un lloc cada vegada més important en la vida dels lectors de la premsa. Els periòdics es van haver d’adaptar a uns nous competidors que reduïen els temps de lectura dels lectors de premsa, anunciaven les notícies abans que els periòdics, despertaven noves curiositats a la ciutadania i compartien amb els periòdics els ingressos publicitaris. La premsa havia perdut el monopoli de la informació.

El periodisme escrit, convertit ja en complement del periodisme parlat i televisat, es va orientar cap al comentari de l’actualitat –això explicaria els progressos de la premsa de qualitat–, o bé cap a la informació local, que no cobrien els mitjans audiovisuals.

En aquells temps es comencen a desenvolupar a Europa els grups multimèdia que ja operaven als EUA, i que es dinamitzen a la Gran Bretanya als anys 60 i a França als anys 80.

La premsa diària també perd terreny en relació a les revistes especialitzades o d’informació general. Els hàbits de lectura anaven canviant d’acord amb l’evolució dels sistemes de vida i per la televisió.

La Premsa a la Gran Bretanya

Amb tot, la guerra no va influir en el progrés de la premsa britànica, que malgrat la reducció de pàgines no va veure alterada la seva venda. Els grans tiratges es van mantenir fins al 1947, any en què el mercat pràcticament es va saturar.

La Premsa a Alemanya

El cas alemany és peculiar. La desaparició de la premsa nazi va afavorir la regionalització de la premsa. La xarxa de periòdics locals i regionals, de format més reduït i menys cara, es va sobreposar a la premsa popular nacional.

La Premsa a França

En el cas de França apuntem que l'alliberament el 1944 va representar una transformació del règim i de les estructures de la seva premsa. Entre 1944 i 1947, i malgrat les restriccions de paper –els diaris no podien tenir més de 6 pàgines fins al 1949–, els tiratges dels diaris van augmentar de 12 a 15 milions d’exemplars de 1945 a 1946. Després de 1957 es va agreujar la situació econòmica de la premsa francesa. Entre d’altres raons, la competència de la televisió va frenar la venda de periòdics.