Evolució política a Espanya entre 1902-1914

Els intents de reformes regeneracionistes que es van produir des del 1898 es van veure limitats pels enfrontaments interns dels partits i la inestabilitat dels successius governs.

La pujada al tron d'Alfons XIII el 1902 va estar marcada per la succesió de governs caracteritzats per les seues lluites internes pel lideratge i amb aquesta inestabilitat era impossible dur eixos intents de regeneració política.

Els governs havien de fer front a diversos reptes, com un catalanisme cada vegada més fort i un exercit que va recolzar l'atac directe a les instal·lacions d'una publicació catalana.

Aquesta etapa va començar amb el nomenament de Antonio Maura com a cap de govern. Les seues primeres mesures van anar dirigides a la inversió pública i a les demandes socials.

La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

Després del desastre del 98 i de la pèrdua dels últims territoris colonials, l'actuació exterior espanyola es va orientar cap al nord d'Àfrica. Això va provocar la protesta a Barcelona, amb molts incendis d'edificis religiosos i més de 100 morts.

El mandat de Jose Canalejas es va caracteritzar pel progressisme i l'anticlericalisme. Va establir el servei militar obligatori i va modificar les condicions laborals en el treball nocturn femení.

Evolució política (1914-1923)

Primera Guerra Mundial

Quan va esclatar la I Guerra Mundial, Espanya es va mantenir neutral amb conseqüències econòmiques importants.

Crisi del 17

Les dificultats polítiques, el descontent militar i la conflictivitat social van promoure una protesta antigovernamental en 1917.

Descomposició del sistema (1918-1923) Inestabilitat política

12 governs en 5 anys van portar a una forta inestabilitat política a Espanya.

Crisi social

Augment del sindicalisme i una vaga general a Barcelona en 1919 van reflectir la crisi econòmica i la influència de la Revolució Rusa.