Evolució dels salaris reals 1939-1950

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,14 KB

 
Observa la font i contesta: (proporción de residentes españoles en distintos países europeos, 1973, gràfic)
.
-

Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta

Aquest gràfic és una font secundària, ja que presenta els resultats d'un estudi posterior a l'època que es tracta, i és informatiu, ja que la institució que ha fet aquest estudi presenta les dades tal qual van ser, des d'un punt de vista objectiu. A més, és una font d'àmbit social perquè presenta dades sobre l'ocupació laboral dels espanyols a altres països.

Digues quin és el context històric de les dades que proporciona la font


El gràfic de barres mostra la proporció de residents espanyols en  diversos països europeus el 1973, data situada cap a finals de la dictadura franquista que va del
1939 al 1975. Espanya es troba al final d'una etapa d'expansió econòmica i a punt d'entrar a una crisi final.  A partir del 1958, amb la recuperació econòmica dels països europeus després de la II Guerra Mundial molt més eficient que a Espanya, els espanyols van començar a emigrar cap als països més desenvolupats a buscar treball.  Per tant, podem veure en les dades d'aquest estudi com a 6 països, el percentatge d'espanyols en referència a la població total... (parlar dels percentatges).

Explica el contingut de la font


L'època de què parla aquest estudi es tracta de finals de la dictadura, on la fam i la pobresa obliga a moltes persones (en general a caps de família) a marxar a l'estranger per treballar i enviar part del sou a la família a Espanya. A partir del 1958, quan la migració va començar a augmentar significativament, més de 300.000 persones van fer aquest viatge.  Aquest fenomen té origen al Pla d'Estabilització imposat pel govern, que per evitar una crisi encara major va provocar una gran pujada de l'atur.  A més, en aquesta època hi havia molta oferta de treball a l'estranger.

- Explica què és l'autarquia, quins eren els seus principis i quines conseqüències va aportar a l'estat espanyol

L'autarquia va ser una política econòmica adoptada pel govern franquista del país, que va durar des del 1939 fins el 1950.  Es va caracteritzar fonamentalment per la voluntat d'aïllar-se econòmicament de l'exterior, que es palesava en el refús de l'entrada de capital estranger i en la limitació de les importacions i exportacions per aprofitar els recursos econòmics propis, i per la intervenció de l'Estat en la producció i la distribució de béns i en la fixació de preus.
L'objectiu d'aprofitar els recursos propis es demostrà impossible, ja que Espanya no produïa matèries primeres imprescindibles ni posseïa prou fonts d'energia. Tampoc no produïa els aliments suficients per a tota la població, la qual cosa encaria els productes de primera necessitat, que es racionaven per mitjà de cupos  de l'Estat, i feia que s'aconseguissin lliçències d'importació de manera fraudulenta.
No tothom va patir de la mateixa manera els efectes de la depressió econòmica. A més de les persones dedicades a l'estraperlo i del funcionariat corrupte, bastants empresaris es van beneficiar de la Pau imposada gràcies a l'abolició dels sindicats, a la prohibició del dret de vaga o a l'afiliació obligatòria al sindicat vertical. La classe treballadora va haver de resignar-se a la baixada real dels salaris, tot i l'augment constant dels preus.
En general, l'època de l'autarquia va suposar un increment de les desigualtats socials, un empobriment de les desigualtats socials, un empobriment general de la població, una administració pública corrupta i una manca de progrés de la producció industrial.

- Resumeix quina era la posició de la dona en la dictadura franquista, a nivell jurídic, en l'educació i la legislació laboral.

En el nou règim franquista, la dona havia d'estar sotmesa a l'home i la seva funció principal havia de ser la maternitat i la cura dels fills i de la llar. 

Des del punt de vista legal, es va derogar el divorci i es va prohibir l'ús dels anticonceptius. La dona casada era representada pel marit, a qui havia d'obeir i de qui necessitava un permís escrit per poder treballar fora de casa.  Es va fer una reconsideració del delicte d'adulteri, que només es castigava si el cometia la dona.

Pel que fa a l'educació, la dictadura prohibí la coeducació i imposà l'ensenyament de les tasques de la llar.

La legislació laboral dificultava l'accés de les dones al món del treball.  Una dona podia ser acomiadada si es casava, tenia un sou inferior al dels homes, un home perdia el dret al plus per càrregues familiars si la seva dona cobrava un salari, i s'impedia que les dones treballessin en l'Administració pública.

Entradas relacionadas: