Ètiques morals

ELS VALORS MORALS

-Les normes morals s’estableixen segons els valors que els hi donen sentit.

-Tenen caràcter ideal, no descriuen el món sinó com hauria de ser el món.

EL DESENVOLUPAMENT MORAL

-El caràcter moral, com el llenguatge, és connatural a l’home encara que s’ha d’aprendre i desenvolupar en societat.

-El seu deixeble, Lawrence Kohlberg, va ampliar la teoria a sis estadis.

//L'ORIGEN DE L'ETICA//

-La reflexió ètica comença amb els sofistes, que entenien la moral com una convenció.

-Els sofistes van negar l’existència de principis morals amb validesa universal; consideraven que les lleis i les normes rebien validesa només en tant que fossin convenients en el Març polític en què havien sorgit.

L'INTEL·LECTUAISME

-Sòcrates és el primer a defensar l’existència de valors universals i objectius com el bé i la justícia.

EL CONTINGUT DE L'ETICA

-CONTIUT MATERIAL: l’ètica ha de trobar quins són els fins als quals hem d’aspirar els éssers humans. Ex:Epicur.

-CONTINGUT FORMAL: l’ètica no ha de dictar-nos fins concrets, això limitaria la llibertat de l’individu i la seva autonomia.L’ètica ens pot dir-nos quina és la forma de les normes que nosaltres mateixos triem d’acord amb els nostres fins. Ex: Kant.

EUDEMONISME D'Aristòtil (FELICITAT)

-Es una etica del be.

-Aristòtil creia que tot el que existeix te un telos, una finalitat es teleologica.

-El telos de la llavor de la poma és convertir-se en una pomera.

-Segons Aristòtil, el bé suprem que perseguim els éssers humans és la felicitat.

-La felicitat és una finalitat en si mateixa, no un mitjà per assolir alguna altra cosa.

EN QUÈ CONSISTEIX LA FELICITAT

-L’eudaimonia (felicitat) té un contingut ambigu, no consisteix en el mateix per a tothom.

-Vida de plaers immediats? T’acaben esclavitzant i són propis dels animals.

-Vida d’honors o fama? No estan en nosaltres mateixos, sinó que els altres ens els confereixen.

-Vida acumulant riquesa? És absurd i inautèntic. Pots ser molt ric i molt miserable.

-La felicitat per l’home és realitzar allò que li és propi: raonar.

-Vida teorètica (la del savi)= Vida felíç.