Ètiques morals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,26 KB

 
El relativisme cultural, segons el qual els criteris morals depenen exclusivament de les diferents cultures// El contextualisme, segons el qual només podem saber si una proposta moral és correcta o incorrecta si la considerem dins de cada context d'acció "el context te hace defender una cosa o otra"//L'etnocentrisme, afirma que només podem justificar una decisió davant aquells que comparteixen la nostra forma de vida, perquè només ells poden entendre'ns.// L'escepticisme,no poder trobar cap criteri per preferir unes opcions a unes altres, cap és millor, i és impossible distingir realment el just de l'injust, entre el bé i el mal. Mai trobem justificació racional en les nostres decisions "no cree que tot sera igual, sinó que tot cambia acabarem cotextualisme, es a dir q sigui valid sempre.// El subjectivisme, A diferència de les qüestions científiques, les qüestions morals són subjectives ja que en el cas dels judicis morals no podem recórrer a les dades o als experiments per posar-nos d’acord// L'emotivisme, Segons els emotivistes les afirmacions morals només pretenen expressar emocions i sentiments i no augmentar el nostre coneixement perquè d'elles no es pot dir que siguin veritables o falses. La maldat o bondat d'un acte es percep pel sentiment que experimentem davant d’aquest, no perquè la raó ens ho mostra. Sentim aprovació o desaprovació davant un acte, i per això les funcions d'aquests enunciats morals és expressar sentiments o emocions subjectives i influir en els interlocutors per provocar en ells l'actitud del parlant. LA SAVIESA MORAL: La saviesa moral s'aconsegueix conreant un conjunt de virtuts, la més important de les quals és la prudència. Ser prudent és saber buscar el que convé, no en un moment puntual o a mitjà termini, sinó en el conjunt de la vida. Això és aprendre a ser felíç.
El prudent sap trobar el just mitjà (terme mig) entre l'excés i el defecte. De totes maneres, la felicitat planteja a l'ètica tres problemes: 1. Els ideals de felicitat no són universalitzables. 2. La felicitat pròpia, moltes vegades, s'oposa a la justícia o benestar dels altres. 3. La felicitat no és només particular, depèn d'altres persones i de la sort. Saber ser just és ser capaç d'ignorar l'interès d'uns pocs a favor de l'interès de tots. El just es refereix a allò que és exigible a qualsevol ser racional que vulgui viure moralment, mentre que
el bé, la qual cosa proporciona felicitat, ho és només per a una persona, grup o cultura. Per tant hi ha valors o criteris morals de justícia universals però no de felicitat. ÈTIQUETES DE Justícia I DE LA FELICITAT: Les ètiques de la justícia (ètiques de mínims) s'ocupen de la dimensió universalitzable del fenomen moral, és a dir, d'aquells deures de justícia exigibles a qualsevol ser racional. Les ètiques de la felicitat (ètiques de màxims) intenten oferir ideals de bona vida, jerarquitzant béns i aconsellant seguir un model per aconseguir-los orientant així la nostra conducta. L'articulació entre mínims i màxims permet construir una ètica cívica democràtica, és a dir, els ciutadans comparteixen uns mínims, alimentats pels màxims que professen. L'ètica aplicada és la que aplica aquests mínims en àmbits com a medicina, empresa, ciència, tecnologia, educació, política, economia... FELICITAT: Segons Aristòtil, tots els éssers humans volem ser felíços, busquem la felicitat. Podríem trobar tres models de felicitat: 1. Ser felíç és auto realitzar-se, és a dir, aconseguir les metes pròpies d'un ésser humà. (Eudemonisme) Aristòtil. 2. Ser felíç és ser autosuficient, és a dir, valer-se per si mateix sense dependre de res o de ningú. 3. Ser felíç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. (Hedonisme) Epicur.
Autorealització: eudaimonisme: "Fent accions trobes la felicitat", és un bé
perfecte, és a dir, que es busca per si mateix i no per un altre superior; és un bé suficient per si mateix, és a dir, qui ho posseeix ja no desitja una altra cosa. Autosuficiència: tenir tal capacitat autosuficiencia, que ningú pugui canviar,, les emocions son solubles, tens que estar mas en una forma racional, per aconseguir la autosuficiencia (no de prendre de ningú), no deprendre. Hedonisme: la felicitat es troba en el plaer, hi ha mes a mes intenta evitar el dolor. Epicur diu que te que ser un plaer calculat, perque sinó es un vici q arriba a dolor. Limita el paer. Podem posposar el plaer. Exemple: volem fer una competició, primer tindra que fer estiraments de dolor, fin meta... Doanr + importancia al aspecte psicologic q a la filosofia(ep). Ep parla de persones, es transforme en hedonisme social. Especte huma tenen patia. Senti el que sentia una persona, els plaers .
HE... Plaer: no es una cosa indivudual, sinó l'hendonisme acaba sent social. Benthan, diu que si es fa una suma de plaers: Exemple: un diu que vol anar a menjar aquí, el alrte igual... Milli deia que hi ha plaers q son millors i altres de pitjor. Moltes vegades (fem accions que seran valorades aquell moment i altres no)

Entradas relacionadas: