Ètica i Política: Kant, Mill, Llibertat i Utilitarisme

Kant: Límits de la Raó Teòrica i Ciència

La filosofia de Kant examina els límits de la raó en la ciència.

Transcendentalisme Kantià

La crítica kantiana imposa condicions a la raó. Les regles no existeixen externament, sinó que són subjectives.

1a Conseqüència: Gir Copernicà

La realitat s'adapta a la manera com la coneixem. Les condicions subjectives garanteixen l'objectivitat i la veritat de tot coneixement.

2a Conseqüència: Objecte del Coneixement

L'objecte del coneixement és només l'experiència. Les il·lusions metafísiques porten a un coneixement fals. 2a conclusió: el terreny de la ciència vàlida és l'experiència.

3a Conseqüència: Fenòmens i Noümens

El preu d'assegurar la veritat i l'objectivitat és desconèixer les coses en si mateixes; només coneixem les coses tal com apareixen, els fenòmens. 3a conclusió: els noümens estan fora de l'abast de la ciència.

Criticisme Kantià i Moral

La 2a conseqüència (delimitació del terreny de la raó) permet garantir un espai per a la moral. El resultat és un retorn al dualisme metodològic:

• L'acció com a efecte d'una causa s'examina des del punt de vista científic.
• L'acció com a efecte de la voluntat s'examina des del punt de vista moral.

Per a Kant, el valor de l'acció lliure es manifesta en 3 tipus d'accions:

• Contrària al deure.
• Conforme al deure.
• Acció per deure (aquesta última és l'acció completament lliure).

Tipus de Moral: Teològica vs. Deontològica

Una acció és virtuosa si permet la felicitat, el plaer o ambdues coses.

• Moral teològica: l'acció es valora per les seves conseqüències.
• Moral deontològica: l'acció es valora per la bondat de la intenció.

Les morals teològiques són desqualificades per Kant:

• Són morals materials (diuen què fer per assolir un objectiu).
• Són morals heterònomes (no fonamentades en la raó).

La proposta kantiana és constituir una ètica:

• Formal (no diu què fer, sinó com fer-ho).
• Autònoma (fonamentada en principis a priori).

La Moral Kantiana: Deure vs. Felicitat

Dues preguntes: Què he de fer per ser feliç? Què he de fer per actuar correctament? Kant respon la segona. La felicitat és subjectiva, sotmesa a les arbitrarietats de l'atzar. Kant vol constituir una ètica que prescindeixi de la felicitat. El premi de l'acció bona no és la felicitat, sinó l'acció mateixa. L'acció és bona si la voluntat és bona. La voluntat lliure obeeix a la raó pura. La voluntat no s'ha de deixar influenciar per factors externs o interns (inclinacions). Llibertat = obediència a la raó pura. La moral kantiana és, per tant, autònoma i racionalista.

L'Imperatiu Categòric

Dues condicions:

• Formalitat (no diu què fer).
• Autonomia (resultat d'una voluntat no determinada per res extern).

L'imperatiu categòric és la màxima de la voluntat que ha de valer al mateix temps com a principi legislador universal. L'acció bona es dedueix de la llei moral. Els judicis i les lleis morals són principis universals. L'imperatiu és formal (no diu què fer, sinó com fer-ho) i expressa la voluntat autònoma. «Voldria ser tractat amb respecte i que els altres també ho fossin». La regla d'or:

• Versió positiva: obligació d'actuar i solidaritat.
• Versió negativa: prohibició d'actuar i respecte.

Resum de la Moral Kantiana

• Autònoma (llibertat).
• Racionalista (fonamentada en la raó, no en la felicitat).
• Universalista (obliga tothom).
• Deontològica.

Objeccions a la Moral Kantiana

• Només la intenció és el que compta.
• Incapacitat d'adaptar-se a les circumstàncies.
• Impossibilitat de solucionar conflictes morals.
• No tot judici pràctic pot ser un judici moral.

Exemple 1: El Masoquista

Vol ser tractat amb crueltat i que els altres també ho siguin. «Ho vull per a mi, i que els altres també ho vulguin».

Exemple 2: L'ONG i les Conseqüències

L'ONG que ajuda esclaus. Prioritat de les intencions i despreocupació per les conseqüències (si l'acció és bona en si mateixa, s'ha de fer independentment del resultat).

La Llibertat segons Mill

La llibertat que interessa a Mill no és la metafísica. Isaiah Berlin distingeix dos tipus de llibertat:

• Negativa: absència d'entrebancs a l'acció individual.
• Positiva: manifestació de la voluntat autònoma.

Defensa del Pluralisme

La societat busca el benefici individual i exigeix obligacions. Benefici = felicitat. Llibertat = felicitat. L'Estat només pot intervenir quan la felicitat d'un individu afecta negativament la dels altres. Tothom té dret a buscar la seva felicitat. Moral defensada per Mill: «No vulguis per a tu el que no vulguis per als altres». La moral liberal es basa en el respecte a la individualitat i als drets dels altres.

L'Esfera Pública i Privada

L'esfera privada és l'existència d'un terreny on l'individu és lliure d'organitzar la seva vida. L'individu té el poder de decidir què li convé. L'Estat liberal ha de garantir la pràctica de la llibertat individual i vigilar que ningú amenaci els altres. Distinció clau: accions amb repercussions sobre els altres i accions amb repercussions limitades a un mateix. Distinció d'esferes:

• Pública: afers generals, socialment obligatòries, l'incompliment implica intervenció de l'Estat.
• Privada: afers particulars, obliguen només a un mateix, no hi ha càstigs legals sinó opinions desfavorables.

El Principi d'Individualitat

En els actes que no comprometen cap altre, l'individu mateix és qui valora què és el millor per a ell.

Principis Liberals

• Sobirania de l'Estat: pot exercir força contra un membre de la societat per evitar que perjudiqui els altres.
• Sobirania de l'Individu: independència absoluta sobre si mateix.

Auto-objeccions a la Teoria de Mill

Dues objeccions:

1. L'individu és un ésser social, qualsevol acció pot incidir en els altres. La societat no pot mantenir-se indiferent quan les persones tenen problemes per dirigir la seva vida (Exemple: el borratxo).
2. Obligació de la societat de vigilar els individus que afecten menors d'edat. La societat té la missió d'educar. L'Estat no ha d'intervenir en l'esfera privada dels adults, però sí en l'educació dels joves.

Contra l'Amenaça Totalitària

L'objectiu és combatre el fanatisme i la intolerància. La principal amenaça és la passió per la igualtat, que anivella tots els individus. La primera font d'intolerància és la religió.

• Pecat: transgressió d'una norma religiosa establerta per Déu.
• Delicte: vulneració d'una norma política.

La norma religiosa es creu, la política obliga tothom. L'autoritat reivindica la separació de religió i política. Estat teocràtic: el privat es fa públic i el públic es fa privat, diluint la frontera entre ambdós. Estat totalitari: imposa un model de vida. Les opinions majoritàries no sempre són les millors. Les lleis liberals protegeixen l'individu i obliguen les majories a respectar les minories, i les cultures a respectar les altres. Una dona amb vel no està obligada a treure-se'l.

L'Hedonisme Sofisticat de Mill

Teoria del plaer: no tots els plaers són iguals. Hi ha plaers més valuosos que van més enllà de la simple sensació. La superioritat d'un plaer sobre un altre és qualitativa. Els plaers més elevats són més difícils d'assolir i impliquen dedicació. Distinció de plaers qualificats:

• Antropològica.
• Eudemonista (felicitat autèntica vs. felicitat vulgar).

Hedonisme vulgar (majoritari): plaer groller, espontani, fàcil de satisfer, propi dels animals. Plaer autèntic (qualificat): té qualitat moral, és humà, és bo per a ell i per a tothom.

• Principi igualitarista: tota felicitat té el mateix valor.
• Principi d'individualitat: cadascú sap què és el més adequat per ser feliç.

Les persones qualificades saben més que les altres. L'hedonista vulgar neix, el qualificat es fa.

Utilitarisme i Altruisme

Mill respon a la primera acusació (que l'utilitarisme és un hedonisme vulgar). La formulació de l'utilitarisme contradiu aquesta acusació: no busca la major felicitat de l'agent propi, sinó la qualitat general de la felicitat. Un utilitarista fervent salvaria un individu amb habilitats que pot ser més útil per a la comunitat que el seu propi fill. S'elimina l'element egoista quan un pare renuncia al seu fill per un altre com a resultat d'un càlcul fred de conseqüències favorables per a la comunitat. Imparcialitat: el subjecte moral sacrifica els seus interessos personals i propis pel bé general.

Diferències: Hedonisme Epicuri vs. Utilitarisme

• Epicurisme: individualista (la societat és un entrebanc per assolir la felicitat), busca no patir (allunyament de les aglomeracions urbanes).
• Utilitarisme: col·lectivista (no busca la felicitat individual, sinó la felicitat col·lectiva), el bé suprem és la suma de totes les felicitats, les accions s'orienten a la felicitat general.

Principi utilitarista: màxim plaer per al màxim nombre de persones. El bé general és superior al bé particular. El principi de maximització del bé general obliga a aconseguir el bé dels altres.

Crítica al Principi Maximitzador del Bé General

La societat pot intervenir en nom de la majoria només si una minoria amenaça el bé general. L'utilitarisme no ofereix garanties sòlides per garantir i respectar els drets individuals. Exemples de dilemes:

• Enviar un batalló a una mort segura per garantir la victòria de l'exèrcit.
• Desallotjar gent d'un poble per construir un pantà que abastirà d'aigua tota una comarca.
• Un grup de persones apareix en un programa de càmera oculta perquè la gent del país rigui.

Dilema: respectar la integritat de la persona o evitar que una persona mori per una bomba. Solució utilitarista: tortura per conèixer on tenen la bomba. Crítica a l'optimisme utilitarista: valora el bé pels seus efectes positius, les conseqüències han de contribuir al bé del grup. Exemple: el general sacrifica el batalló i perd la batalla; el terrorista torturat diu un lloc equivocat i la bomba esclata matant persones.

Relació entre Liberalisme i Utilitarisme

L'utilitarisme defensa que la defensa dels drets individuals augmenta el bé general. Mill aborda aquesta relació en dues obres (implícitament): no n'hi ha prou amb l'esfera privada per ser feliç, la plenitud vital s'aconsegueix en l'esfera pública i en la relació amb els altres.

• La primera obra (Sobre la Llibertat) marca les línies generals i les regles del joc per ser feliç (individualment).
• La segona (L'Utilitarisme) té per objectiu aconseguir la felicitat general dels ciutadans.

Liberalisme (Versió Negativa) vs. Utilitarisme (Versió Positiva)

• Liberalisme (versió negativa): abstenir-se de fer mal, moral individualista, bé suprem = individu.
• Utilitarisme (versió positiva): obligatori fer el bé, col·lectivista, el propi bé subordinat al bé general.

Diferències: Hedonisme i Principi Maximitzador

Quatre diferències:

1. Determinar el bé general.
2. Decidir quin plaer és sofisticat i quin no.
3. Quins plaers compten i quins no.
4. Formar part de la minoria.

Imposició o elecció?

• a) Imposició: decidir aspectes de la vida que ens convenen.
• b) Elecció: seduir la majoria vulgar.

Justificació Inductiva del Principi d'Utilitat

El principi suprem és la recerca de la felicitat. Les accions són justificables acudint a la felicitat. La felicitat és justificable per ella mateixa. A partir del principi moral, justifiquem la validesa d'una acció o no. El principi no té justificació en si mateix. Mill s'arrisca a justificar-lo: la felicitat és el principi de l'acció moral perquè és allò que la gent desitja aconseguir com a meta. Aquest és un argument inductiu. Conclusió: la humanitat desitja ser feliç.

Analogia:

• La gent veu = visible.
• La gent sent = audible.
• La gent desitja = desitjable.

Aquesta analogia és una generalització. Les dues primeres són correctes, la tercera generalització és una fal·làcia naturalista. Les premisses descriuen allò que la majoria desitja, la conclusió diu allò que la gent hauria de desitjar. Mill parla d'allò que la gent desitja (bé general) i de la gent que desitja (subjectes morals).

La Felicitat no és una Idea Abstracta

Els substituts de la felicitat (diners, poder, etc.) es converteixen en parts integrants de la felicitat. Pot haver-hi felicitat plena si tenim diners o poder? Sense ells, no és possible ser feliç? La relació causa-efecte (repetició de casos i costum fa creure que existeix una connexió necessària entre dues realitats) s'aplica a la relació entre la felicitat i els objectes que l'acompanyen (satisfacció). La felicitat no és una idea abstracta, és tot allò concret que la compon. Aquestes coses són algunes de les seves parts.

Conflicte: Utilitaristes vs. Kantians

Objecció kantiana a l'utilitarisme: l'acció correcta no cal que compleixi la felicitat. Els kantians desitgen la virtut per ella mateixa, desinteressadament. Acció heroica: acció que compleix el deure sense esperar res a canvi. L'heroi arrisca la vida perquè el seu deure és ajudar qui està en perill. Exemple per refutar la validesa del principi maximitzador del bé general: l'acció desinteressada de l'heroi contribueix al bé general, però la seva motivació no és la felicitat general, sinó el deure.

La Voluntat: Filla del Desig o de l'Hàbit?

Última qüestió: la construcció del subjecte moral. La voluntat pot actuar sense pensar en el plaer. La voluntat moral actua obeint els principis de la raó pura. Mill admet que la voluntat és diferent del desig, però sosté que és producte del desig. L'educació serveix per convertir l'individu, per capgirar les associacions:

• Egoisme - Plaer
• Solidaritat - Dolor

No sempre la virtut coincideix amb el plaer. La voluntat és filla del desig, però a través de l'hàbit, esdevé filla de l'hàbit.

Conclusions sobre la Filosofia de Mill

Les seves dues obres principals (L'Utilitarisme i Sobre la Llibertat) aborden el particular i el general. Explica el problema en sentit contrari:

• L'Utilitarisme segueix el sentit del particular al general.
• Sobre la Llibertat va del general al particular.

Solució al problema:

• El plantejament utilitarista diu que no hi ha felicitat individual sense felicitat col·lectiva.
• El plantejament liberal diu que no hi ha felicitat col·lectiva si no es promou i garanteix la llibertat de les diferents maneres d'entendre la felicitat.