Ètica Dialògica de Habermas i Origen de la Societat

Ètica Dialògica: Habermas

Crítica de l'Ètica Deontològica

Encara que la raó sigui universal, els interessos dels individus en societat són molt variats i, a vegades, oposats. La fonamentació d'aquesta teoria rau en el fet que els homes han de complir les normes que resultin de l'acord al qual hagin arribat després d'haver argumentat racionalment cadascun a favor de la seva posició. És en això en què consisteix el deure.

1. Cal garantir la igualtat de condicions i el respecte a l'hora d'expressar i defensar les diverses posicions.
2. Cal explicar les raons per les quals una llei és vàlida.
3. El consens és la garantia de la universalitat de la norma.
4. L'home moralment bo és aquell que mostra predisposició a solucionar els conflictes mitjançant l'argumentació raonada.

Problemes

1. Deixa els homes sense principis que puguin actuar com a referent o com a models per a elaborar normes morals.
2. Què passa quan no es donen les condicions per al diàleg? És ètic imposar aquestes condicions?
3. A què es refereix la noció de consens? A la majoria?

Resposta: No, el consens és l'aprovació que cadascun dels afectats per la norma dóna perquè ha estat convençut per les raons exposades. Les normes són vàlides si autoobliguen, no si són imposades.

4. Què passa si ningú té la intenció d'acceptar el consens?

Teories sobre l'Origen de la Societat i de l'Estat

L'ésser humà té la característica de la socialització, té una tendència natural a relacionar-se amb els altres. Tots viuen integrats en un tipus d'estat social. La sociabilitat és part de la naturalesa humana. Trobem dues teories per afirmar-ho.

Teories Naturalistes (tendència natural de l'ésser humà a viure en societat)

L'ésser humà és sociable per naturalesa, necessita viure en societat per poder realitzar-se com a humà. És una teoria certa científicament.

Aristòtil

L'ésser humà és un animal polític, ja que viu a la polis i s'implica en ella. Això ho fa gràcies al fet que coneix un llenguatge de símbols que només s'adquireix en un estat social, i aquest facilita la comunicació, la cooperació, etc. Trobem una relació de necessitat mútua: la societat no existiria sense homes, i si l'home se separés de la societat deixaria de ser humà.

Conseqüències de la Concepció Naturalista

1. La societat és com un organisme format per individus, per tant, cadascun té una funció dintre d'aquest. No obstant això, ningú és imprescindible, ja que la mateixa funció pot dur-la a terme un altre individu (el que és imprescindible és la FUNCIÓ).
2. L'individu forma part del TOT, el tot pot existir sense l'individu, en canvi, l'individu no pot existir sense el tot.
3. En les societats antigues, les decisions es prenien al marge del poble, no hi havia democràcies.
4. El poder prové d'una instància superior. Exemple: faraons egipcis.